Zapatero i Puig volen recuperar l'Estatut que va retallar el TC

Les sensibilitats territorials dels socialistes són diferents, però tots consideren que una de les causes de la desafecció de Catalunya es troba en l'Estatut, aprovat el 2006 mitjançant referèndum i retallat quatre anys després pel Tribunal Constitucional (TC). Dos importants referents del PSOE (el president valencià, Ximo Puig, i l'excap de l'Executiu José Luis Rodríguez Zapatero) van reclamar ahir recuperar la llei fonamental catalana com a forma de desencallar el conflicte, si bé van deixar clar que aquest pas no significava reconèixer Catalunya com a nació, cosa que reclamen els socialistes catalans, que portaven la seva proposta en el programa electoral del 27 de setembre.

«S'ha de recuperar el que es va anul·lat de l'Estatut català», va assenyalar Puig, que sol ser acusat de «catalanista» pel PP valencià. «Si anem a una reforma constitucional, seria senzill començar per constitucionalitzar allò que van aprovar el Parlament d'Espanya i els ciutadans catalans», va continuar el mandatari autonòmic, durant una conferència organitzada per Europa Press, en referència a la sentència del TC, que va declarar inconstitucionals 14 articles i va subratllar que la fórmula escollida pel preàmbul per definir Catalunya com a nació no tenia «eficàcia jurídica».

L'ENUNCIAT / «El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com a nació», assenyala el preàmbul de l'Estatut. Sense entrar en el «debat nominalista», Puig va dir que no veia «cap problema» en aquest enunciat.

Notícies relacionades

El Parlament andalús obre la legislatura sense un acord entre el PP i Vox

El Congrés estudiarà sancionar els diputats expulsats

Tampoc  Zapatero. L'expresident, que va assistir a l'exposició del líder dels socialistes valencians, va explicar després que el seu plantejament era «molt raonable». La llei fonamental catalana, va argumentar Zapatero, «no diu que Catalunya sigui una nació», sinó que el Parlament català així ho declara. «El matís és substancial, és substantiu -va concloure-. En cap moment hi va haver un reconeixement com a tal».

Aparcat el dret a decidir, del qual ara renega el PSC, el punt de fricció entre aquest partit i el PSOE es troba en el terme nació, concepte que el candidat a la Moncloa, Pedro Sánchez, ja ha deixat clar que no tindria lloc en la seva reforma constitucional. Els socialistes catalans comencen a donar mostres que accepten la negativa. «No ens encallarem per una paraula», va dir ahir la portaveu, Esther Niubó.