¿Seria acceptada una DUI?

L'independentisme català es mira en el mirall de Kosovo per justificar que una secessió declarada de forma unilateral, la famosa DUI, podria gaudir del reconeixement internacional. Però el mateix Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) admet que «no fan falta massa esforços» per arribar a la conclusió que aquest mecanisme se situa «completament fora del marc constitucional espanyol». Dit clarament, el Parlament no té competències per declarar la independència de Catalunya, i una iniciativa legislativa d'aquest tipus tindria tots els números de ser suspesa pel Tribunal Constitucional, seguint el mateix camí que la declaració de sobirania del 2013.

El mateix informe admet que el «context polític i institucional» que va desembocar en la DUI kosovar (que va incloure una cruenta guerra civil i una intervenció militar de l'ONU) «no és comparable al de la Catalunya actual», però s'aferra a la resolució del Tribunal Internacional de Justícia que va avalar el 2010 la independència de l'exprovíncia sèrbia de majoria albanesa (el Parlament de la qual va proclamar la secessió exprés el 17 de febrer del 2008). Diuen els savis del Govern que aquell document sosté que les DUI «no estan prohibides en el Dret internacional si són el resultat d'un pronunciament democràtic portat a terme en un context pacífic».

Aquesta resolució, però, matisa que la posició del Tribunal sobre Kosovo és «excepcional» i no pressuposa un aval jurídic al dret de separació de qualsevol «entitat situada dins d'un Estat existent». Tesi que van sostenir els dies posteriors a la DUI el president d'aleshores dels Estats Units, George W. Bush, i el mateix mediador de l'ONU que va impulsar el pla de pau, Martti Ahtisaari, premi Nobel de la pau 2008.

«La independència va ser provocada per la guerra, la neteja ètnica i la impossibilitat de viure junts. Estava clar que es tractava d'una situació excepcional que no podia servir de precedent. I tot i així, Kosovo no ha aconseguit ser membre de cap organisme internacional (per més que l'ONU el reconegués com a Estat)», recordava fa uns quants dies l'exprimer ministre italià Massimo d'Alema. També va subratllar que tots els països sorgits de la disgregació de Iugoslàvia «tenen un PIB inferior del que tenien el 1990». Lligat a aquesta advertència, cal recordar que no està prevista la incorporació de Kosovo a la UE, mentre que Sèrbia segueix a la cua per adherir-s'hi. L'ONU i l'OTAN reconeixen Kosovo, però el jove Estat continua fora de les dues organitzacions. L'OTAN, de fet, el considera un «enclavament», no una nació.

Encara que la UE va recalcar al seu dia que la secessió de Kosovo constituïa un «cas sui generis que no estableix cap precedent», part de l'independentisme insisteix a dir que la mateixa institució és molt pragmàtica i no permetria la sortida de Catalunya perquè és «donant net» i perquè no es pot expulsar així com així 7,5 milions de persones que actualment formen part de l'organisme. No obstant, l'èmfasi dels dirigents mundials a subratllar que no hi ha cap precedent està estretament lligat amb la preocupació exhibida per alguns països per un possible efecte contagi del cas català al seu propi territori.

Un reconeixement de l'Estat català a través d'una DUI donaria ales als moviments secessionistes del nord d'Itàlia (d'aquí ve que la xenòfoba Lliga Nord recolzi ferventment els independentistes catalans), de França, de Flandes o d'Escòcia, on el partit nacionalista torna a reclamar amb força un altre referèndum després d'haver perdut el del 18 de setembre del 2014. Fins i tot el Texas Nationalist Moviment segueix amb atenció el que està passant a l'altre costat de l'Atlàntic per mirar d'impulsar la seva separació dels Estats Units.

Malgrat haver dit que la declaració exprés de la secessió «sempre hi és, a l'últim sobre de l'últim calaix», el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès que aquest tipus d'actuació comporta no pocs inconvenients. «La declaració unilateral d'independència no és el nostre marc ideal, ni el millor, ni el que volem. Però no podem descartar-la al 100% perquè seria una renúncia tan evident que ens faria perdre força», va afirmar en una trobada amb lectors d'EL PERIÓDICO publicada el 16 de març del 2014. Un parell de dies després, el conseller Francesc Homs treia ferro a la idea de la DUI.

L'article 4 del Tractat de la UE estipula que cada Estat membre té la potestat exclusiva de decidir sobre les seves «estructures fonamentals polítiques i constitucionals, també en el que fa referència a l'autonomia local i regional», i que la UE «respectarà les funcions essencials de l'Estat, en particular les que tenen per objecte garantir la seva integritat territorial». Segons Jean-Claude Piris, director del servei jurídic de la UE del 1998 al 2010, aquests preceptes impedirien als Estats membres reconèixer un territori que es declarés independent unilateralment infringint la Constitució de l'Estat al qual pertany.

La reacció de l'Estat

Notícies relacionades

¿Serem a Europa?

¿Qui impartirà justícia?

El CATN assumeix que, en cas de declarar la independència de forma unilateral, l'Estat podria recórrer també a la intervenció de l'autonomia i, fins i tot, a la declaració de l'estat d'excepció o de setge. Els experts llancen una última advertència jurídica. «No es pot descartar que, tant davant les vies legals com davant altres actuacions, l'Estat pogués utilitzar de forma esbiaixada altres instruments coercitius que l'ordenament jurídic posa al seu abast, especialment en l'àmbit del control de l'estabilitat econòmicopressupostària».

En aquest cas, cita de forma específica la llei d'estabilitat pressupostària que, paradoxalment, CiU va votar a favor al Congrés. Per tant, es dóna la circumstància que una llei votada pels nacionalistes catalans podria acabar per tenir conseqüències funestes per a l'autonomia de Catalunya.