¿Qui impartirà justícia?

La Generalitat de Catalunya té en aquests moments un ampli ventall de competències en administració de justícia, des de mitjans materials i humans (paga als funcionaris) fins a les presons. No obstant, no estan sota la seva tutela ni els jutges, ni els fiscals, ni els secretaris judicials, que depenen de l'Estat, ni l'organització de la justícia. La declaració unilateral d'independència comportaria desconcert, segons els juristes consultats per aquest diari. De manera transitòria s'haurien d'aplicar les lleis espanyoles i catalanes vigents (Dret Civil Català) fins que s'aprovessin normes pròpies.

A partir de la independència deixarien de tenir jurisdicció a Catalunya els òrgans judicials estatals (Tribunal Suprem, Audiència Nacional i Tribunal Constitucional) i les seves competències les hauria d'assumir Catalunya. L'organització actual de l'Administració de justícia es podria mantenir intacta, amb excepció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que s'hauria d'adequar a la nova situació, encara que amb pocs canvis. Entre aquests, s'hauria de considerar la divisió de la sala civil i penal en dos, una per a cada jurisdicció, així com la creació, eventualment, d'una sala d'empara de drets fonamentals i una altra de cassació per als recursos. També s'hauria de constituir un òrgan de govern dels jutges que substituís el Consell General del Poder Judicial.

«Encara que l'ordenament jurídic processal i material seguiria vigent fins a la seva substitució per la nova legislació, un dels problemes que es podrien produir és l'èxode massiu i simultani de jutges, fiscals i secretaris -indica el catedràtic Jaume Alonso-Cuevillas-. Encara que es podria cobrir amb noves places, produiria una situació de col·lapse, fet especialment greu tenint en compte la saturada situació de l'Administració de justícia». Des de la Generalitat s'apunta, no obstant, que les vacants es cobririen amb les bosses de substituts i interins.

Funcionaris estatals

Diego Villafañe, vicepresident de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), també apunta a aquest possible èxode i alerta de «les incertes i nefastes conseqüències per a l'Administració de justícia catalana» que comportaria la declaració d'independència. «La incògnita del nombre de jutges, fiscals i secretaris judicials que continuarien ocupant els seus destins a Catalunya, renunciant d'aquesta manera a la seva plaça estatal, suposa un interrogant de previsibles conseqüències pernicioses». Per aquest fiscal, «una diàspora o partida massiva» comportaria la necessària contractació de personal interí, substitut o, fins i tot, personal no qualificat, per exercir «unes funcions bàsiques d'un Estat democràtic de dret» que exerceixen ara funcionaris titulars i amb experiència.

Emilio Frías, de l'Associació de Fiscals, afirma que «una declaració unilateral d'independència no està prevista en l'ordenament jurídic» i que si aquesta es produís «els jutges en farien cas omís perquè no tindria validesa jurídica. Els magistrats haurien de seguir aplicant l'ordenament i les lleis espanyoles i catalanes vigents». «La magistratura és garantia de convivència», insisteix.

Notícies relacionades

¿Serem a Europa?

¿Hi haurà trens i avions?

Tomàs Gui, president de la secció de Dret Constitucional del Col·legi d'Advocats de Barcelona, assegura que, primer, s'hauria d'aprovar una Constitució catalana que recollís l'organització judicial pròpia i les funcions del Tribunal Superior i del Tribunal de Garanties Constitucionals. «Els problemes de tramitació judicial serien importants. ¿Què passaria amb els assumptes en marxa, els jutges, el sistema de recursos?», es pregunta l'advocat. «No hi ha res previst», afirma.

Pel catedràtic Jordi Nieva, s'ha d'«obrar amb extrema prudència», perquè «en tot servei essencial que afecta drets fonamentals, com és el cas, el ciutadà no ha de notar cap canvi en el reconeixement judicial dels seus drets, ja que aquests no poden dependre de circumstàncies polítiques conjunturals».