Margallo, "fart" de ser criticat pel debat amb Junqueras, diu que no es pot quedar a la barrera

El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, s'ha declarat "fart" d'algunes de les crítiques que ha rebut per debatre a la televisió amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

"A l'arena és on es reben cornades, però jo no estic en política per quedar-me a la barrera davant una cosa tan tremenda", ha replicat en una entrevista a Onda Cero.

Margallo ha dit als "patriotes" que el critiquen que ell va ser diputat constituent i que va ser qui va introduir a la Constitució la indivisibilitat d'Espanya, en contra del seu partit, la UCD, que "no volia més soroll", i que no pensa callar pel fet de ser ministre.

I ha afegit que ell ha anat a Catalunya a ajudar el candidat del PP a la Generalitat, Xavier García Albiol, perquè ell l'hi va demanar i l'hi ha agraït. "M'he defensat una mica perquè estic rebent per totes bandes", ha dit.

CONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA

El ministre ha incidit que quan ell exposa les conseqüències que tindria la independència de Catalunya no és perquè doni per bo aquest escenari, que és "impossible", sinó per explicar als votants el que els estan proposant els independentistes.

"És veritat que no hi haurà independència, però com més vots hi hagi en aquesta llista més gran serà la tensió i la fractura interna", ha advertit, afegint que "el millor que li pot passar a Catalunya" és que aquesta proposta sigui "derrotada a les urnes" perquè es pugui iniciar un període de "reflexió serena".

Margallo ha reiterat que una declaració unilateral d'independència per part del Parlament no tindrà efectes jurídics i el Tribunal Constitucional declararà inconstitucional tant això com qualsevol decisió posterior que hi estigui basada.

MAS I LA NEGOCIACIÓ

Per això, ha llançat un avís als no independentistes que estan disposats a votar la llista del president català, Artur Mas, per aconseguir "millors condicions de negociació" amb el Govern central.

"Estan radicalment equivocats", ha dit, avisant que, com en un divorci, com més es tensa la corda més difícil és aconseguir acords.

L'única possibilitat d'una independència catalana, ha advertit, seria per la via d'una reforma de la Constitució --que acabés amb la indivisibilitat de la nació-- que hauria de ser aprovada per tots els espanyols. "Jo no estic disposat que m'expropiïn la part de Catalunya a la qual tinc dret com a espanyol", ha afegit.

L'INTERÈS PER LA NACIONALITAT, UN "DISBARAT"

Per Margallo, l'interès dels independentistes perquè els habitants d'una Catalunya independent conservin la nacionalitat espanyola demostra que ells mateixos reconeixen la debilitat del seu argument principal, que Catalunya seguiria formant part de la UE, perquè en aquest cas seguirien sent europeus sense més requisits. "Estan reconeixent que Catalunya quedaria exclosa", ha argumentat.

En tot cas, ha qualificat de "disbarat" que els que volen un nou país on no s'apliquin la Constitució ni les lleis espanyoles sí que defensin l'aplicació d'un dels seus articles, i s'ha preguntat si els independentistes voldrien una república catalana amb set milions de ciutadans espanyols.

En la seva opinió, "sembla bastant absurd que un es vulgui independitzar per conservar la nacionalitat de l'Estat que vol dinamitar".

SENTIR CAMPANES

A la seva manera de veure, l'interès dels independentistes amb la ciutadania europea té a veure amb el fet que "han sentit campanes i no saben on", i en concret amb el cas de Xipre.

Notícies relacionades

El 'comando Margallo'

Altafaj sosté que la secessió deixarà Catalunya dins de la UE

L'illa està dividida des del 1974, quan Turquia va ocupar el nord, i la UE va decidir mantenir el reconeixement de la ciutadania xipriota als habitants de la regió, però sense que s'apliqui l'"herència comunitària" com la lliure circulació de persones o la pertinença a l'euro.

També ha insistit que l'exemple d'Algèria era perfecte, perquè, fins a la seva independència, no era una colònia, sinó un departament francès que al separar-se va deixar de formar part de la UE i va portar a una modificació del Tractat de l'OTAN, a més que els seus habitants no van conservar la nacionalitat francesa.