Rabell planteja un «full de ruta social» davant la desigualtat

A Catalunya Sí que es Pot, com li passa a ICV-EUiA i el mateix Pablo Iglesias reconeixia ahir en aquest diari que també li passa a Podem, i també a ell mateix, el monopoli del debat sobiranista l'incomoda perquè l'obliga a situar-se en un terreny d'arenes movedisses. La coalició de l'esquerra alternativa barreja al seu si sensibilitats federalistes, confederalistes i independentistes, així que s'ha d'aferrar al recurs del referèndum per no trepitjar cap ull de poll. En canvi, el candidat Lluís Rabell es mou com peix a l'aigua quan aborda les polítiques socials, per més que no aconsegueixi obrir-s'hi espai en aquesta campanya monotemàtica. Al fòrum Primera Plan@ d'EL PERIÓDICO, ahir, va desgranar un «full de ruta» molt diferent del que fa córrer rius de tinta cada dia.

El va denominar «full de ruta social» i el va justificar en la urgència de pal·liar unes desigualtats galopants. «Vivim en un dels territoris més desiguals d'Europa per culpa de la doctrina d'austeritat aplicada amb mà de ferro», va concloure després de sostenir la seva tesi en diverses dades: els més rics han passat de tenir una renda de 7,65 vegades més que els més pobres a tenir una renda de 15,35 vegades més. Un augment del 100%. «Mai s'havia vist tanta desigualtat en un món on hi ha tants recursos», va denunciar Rabell, parafrasejant un dels grans oracles de l'esquerra alternativa, l'expresident de l'Uruguai José Mujica.

En la seva descripció del paisatge social i econòmic de Catalunya, va citar que un 20% de la població viu en situació de pobresa relativa, que la taxa de pobresa infantil ha escalat fins al 25%, que 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i que s'executen 43 desnonaments diaris.

INGRESSOS I DESPESES / Diagnosticat el problema, Rabell va plantejar un pla de xoc basat en un increment dels ingressos via impostos. Proposa recuperar el tribut als casinos que el Govern de CiU va rebaixar del 50% al 10% per afavorir la inversió de BCN World; recuperar l'impost de successions i donacions; equiparar la fiscalitat ambiental a la mitjana europea, i fer més progressius els tipus autonòmics. Però la mesura estrella de la coalició passa per crear un impost català «sobre la riquesa» que reemplaci l'actual gravamen de patrimoni.

Més enllà de l'agenda fiscal, la coalició es compromet a aprovar i aplicar la ILP per a una renda garantida de ciutadania -664 euros mensuals a les persones en situació de pobresa-, paralitzar els desnonaments si no hi ha una vivenda alternativa per a les famílies, garantir tres àpats al dia a tots els nens i nenes i blindar els subministraments bàsics.

Després de mitja hora de xerrada, l'hàmster sobiranista va tornar a rodar en el col·loqui. Rabell es va queixar que les «amenaces» del Govern del PP i de la banca sobre la secessió només serveixen per «fabricar més independentistes» i va reconèixer que «agafen ganes de sortir corrent d'aquesta Espanya», però va insistir que el referèndum concita més suport social que la ruptura unilateral que propugna Junts pel Sí. «En lloc d'anar-nos-en, els fem fora a ells», va recomanar.

Notícies relacionades

Rabell no descarta un 'corralito' a Catalunya "en una determinada situació"

Iglesias, tu em conquistes

SYRIZA DÓNA AIRE / El triomf de Syriza en les eleccions gregues ha suposat un baló d'oxigen per a Sí que es Pot, que ha anat de més a menys en les enquestes. Per Rabell, la reelecció d'Alexis Tsipras després de la «derrota política» que va significar acceptar les condicions del rescat prova que la recepta és «resistir». «Grècia s'ha guanyat el dret a resistir i esperar que nosaltres [en referència a Podem] arribem al rescat. Cal que floreixin més Syrizas a Europa», va postil·lar.

Rabell ha iniciat l'última setmana de campanya propugnant un Govern progressista presidit per ell que eviti la investidura d'Artur Mas, una proposta dirigida sobretot a ERC i a la CUP, però també al PSC. «Si hi ha gent incòmoda amb la idea de ser subalterns de CDC, que em votin a mi», va reclamar amb la vista posada a l'ala més esquerrana de Junts pel Sí, una porció de l'electorat a la qual la coalició que integra ICV-EUiA i Podem vol llançar l'esquer en l'esprint final cap a les urnes.