Manuela i el seu «estiguin tranquils»

La política de l'i tu més s'ha acabat a Madrid per voluntat expressa de Manuela Carmena. És la primera llei no escrita que va imposar l'alcaldessa a l'arribar a l'Ajuntament de Madrid, i encara que la popular Esperanza Aguirre constitueix una font inesgotable de temptacions, els regidors d'Ahora Madrid s'apliquen el prec de la jutge. I això que alguns membres del seu equip han exhibit discrepàncies amb la cap en aquest temps. O, com a mínim, falta de sincronia en els missatges.

Després dels seus primers cent dies, Carmena fuig d'encasellaments ideològics; vaticina la mort dels partits i foragita acusacions que a altres els resultarien indignants com si fossin intranscendents superxeries caribenyes. Ha demostrat ser una mena de hipster castissa que va en bici, vol impulsar cotxes elèctrics de lloguer, que les cartes de l'ajuntament siguin menys farragoses o que els tovallons dels bars tinguin imatges de Madrid. I, no obstant, es nega a liquidar les corrides a Las Ventas, malgrat que és una de les primeres peticions a la web tot just estrenada perquè els veïns plantegin mesures. ¿Castís, pragmàtic o miop? A ella els toros no li agraden, explica, però de tocar San Isidro i la seva fira, ni parlar-ne. El seu «estiguin tranquils» ha sigut el leitmotiv de les seves primeres 100 jornades com a alcaldessa, perquè en realitat, la principal consecució de Carmena és treure la por del cos a grans corporacions i empresaris del ranci llinatge madrileny, amb els quals s'ha reunit a desenes per dir-los que ha arribat al càrrec a arremangar-se i solucionar problemes, no a parlar de política.

«Jo no sóc comunista»

El seu millor exemple per treure's de sobre el «radical» el va explicar al Casino de la capital. «Vaig tenir un dinar amb algú molt important del PP que em va dir: '¿Com és possible que siguis comunista si ets intel·ligent?' I vaig respondre: 'Tranquils, jo no sóc comunista, no n'he sigut mai'».

S'esforça a explicar-ho en les 360 entrevistes mantingudes com a alcaldessa perquè, diu, no té «padrins» en els mitjans i els periodistes no narren amb fidelitat les iniciatives de l'ajuntament. D'aquesta crítica cap a la premsa va néixer el projecte V.O., la polèmica pàgina de desmentiments de la qual diu que està «orgullosa», encara que admet que potser haurien necessitat més habilitat comunicacional.

Notícies relacionades

Illa assenyala Madrid per tenir «privilegis» i acusa Ayuso de fomentar l’«egoisme fiscal»

Junqueras avisa que només hi haurà pressupostos si el Govern aprova el nou model de finançament

En el món del que és tangible, el seu primer èxit és la paralització de desnonaments. Madrid ara compta amb l'oficina de mediació hipotecària, en què l'ajuntament negocia amb bancs i famílies. Si no hi ha acord, el consistori busca solució habitacional als afectats. El segon repte és aconseguir que les adjudicatàries de neteja garanteixin la higiene de carrers i no solament dels contractes a deu anys que van ser firmats per la seva predecessora, Ana Botella.

I el tercer objectiu, és aconseguir que cristal·litzin grans inversions estrangeres. Això explica la insistència en missatges de tranquil·litat, aquella media verónica amb què Carmena busca que l'empresariat es mogui, desperti de la paràlisi de la por i inverteixi perquè Madrid torni a bategar, i d'aquí, ja ho saben... al cel.