vuitè dia de campanya

Banquers antisecessió

bomba política 3La gran banca entra en campanya a l'alertar dels perills que tindria per a l'estabilitat financera la secessió de Catalunya. munició 3La setmana que ve el Banc d'Espanya donarà arguments similars al Senat

Oliu i Fainé, el 2008.

Oliu i Fainé, el 2008. / EFE / SERGIO BARRENECHEA

4
Es llegeix en minuts

La gran banca espanyola, capitanejada pel Santander, el BBVA, el Popular, Bankia, el Sabadell i CaixaBank, ha entrat en campanya electoral. El sector financer ha deixat de banda les seves divergències històriques i la seva profunda cautela a participar en debats polítics i ha pactat un front comú per alertar dels perills que suposaria una secessió de Catalunya d'Espanya, amb una sortida de la Unió Europea i de l'euro.

Els bancs agrupats a l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de les Caixes d'Estalvis (CECA), la patronal de les antigues caixes, feia setmanes que treballaven en un comunicat conjunt que expressés la profunda preocupació del sector, però també de tots els poders de l'Estat, davant la possibilitat que Catalunya s'escindeixi d'Espanya de forma unilateral i deixi de formar part de les institucions europees i de l'euro després de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre.

Les reunions telefòniques i presencials entre els banquers s'han succeït en les últimes setmanes amb intensitat i fins i tot va arribar a produir-se una trobada a Madrid la setmana passada, la vigília de la Diada, en què van participar els presidents del Santander, del BBVA i de CaixaBank en l'àmbit de l'AEB, segons van confirmar ahir fonts financeres.

El text de l'AEB i de la CECA, el més clar i directe que ha realitzat mai el sector bancari sobre un tema d'índole política, arriba fins i tot a plantejar la possibilitat que els bancs amb seu a Catalunya reconsiderin la seva presència al territori. Això és possible portar-ho a terme de forma exprés ja que el Govern central ha modificat recentment una llei per permetre que es pugui canviar la seu social mitjançant la decisió del consell d'administració, quan abans requeria la convocatòria de la junta general d'accionistes.

«L'exclusió de Catalunya de la zona euro, com a conseqüència de la ruptura unilateral del marc constitucional vigent, comportaria que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontarien greus problemes d'inseguretat jurídica. Aquestes dificultats obligarien les entitats a reconsiderar la seva estratègia d'implantació, amb el consegüent risc de reducció de l'oferta bancària i, amb això, d'exclusió financera i encariment i escassetat del crèdit», segons el comunicat.

De portes endins, la banca considera que l'escenari de secessió generaria una forta incertesa, que el finançament dels bancs que operen a Catalunya perillaria i que el recurs d'accedir a la liquiditat del BCE no estaria garantit, ni tan sols a través d'una sucursal o fitxa bancària ubicada fora de Catalunya o en un país de l'eurozona. «No podríem sobreviure ni una dècima de segon fora de la zona euro», explicaven ahir fonts d'un dels bancs.

Però de portes enfora tots els ­comentaris públics dels banquers sobre la possible independència de Catalunya i les seves conseqüèn­cies havien sigut més discrets, fins ara. La contundència del comunicat dels banquers va irrompre ahir com una bomba en plena campanya del 27-S, a penes dos dies després que el Cercle d'Economia també hagués emès una opinió contrària a la secessió. Ahir mateix, el president de la farmacèutica Almirall, Jorge Gallardo, també va alertar tota la seva plantilla mitjançant videoconferència de les conseqüències negatives per a l'economia de la independència de Catalunya.

«Artilleria» contra el procés

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell va recriminar ahir al Govern espanyol que usi la banca com «artilleria» en contra de la independència. Però el comunicat de la gran banca no serà l'única munició del món econòmic contra el procés independentista en la recta final de la campanya. El següent plat fort serà el discurs que el Governador del Banc d'Espanya, Luis Maria Linde, ha preparat sobre la qüestió catalana per a la seva compareixença al Senat dimecres que ve a la Comissió de Pressupostos. No és casual que ho faci en seu institucional, obert a preguntes dels grups parlamentaris. Dóna resposta formal així a peticions rebudes des de La Moncloa i el sector bancari perquè sigui aquesta institució independent, profunda coneixedora dels secrets del sector financer, la que clarifiqui de forma tècnica què passaria amb els bancs en el cas d'una secessió unilateral a Catalunya.

Notícies relacionades

Linde apostarà per un discurs molt en línia amb el comunicat d'ahir de l'AEB i de la CECA i abordarà qüestions que han sigut objecte de discussió política en les últimes setmanes. Així, el governador del Banc d'Espanya deixarà clar que una Catalunya escindida d'Espanya quedaria fora de la de UE i els bancs radicats en aquest territori deixarien d'estar regulats pel BCE i no tindrien accés a la liquiditat que ofereix el banc central de l'eurozona al no poder usar els préstecs com a col·lateral. Linde advertirà de riscos importants per al sector financer en el cas d'un escenari de secessió unilateral i alertarà que el crèdit a Catalunya podria encarir-se de forma important.

El Governador del Banc d'Espanya embastarà un discurs de calat polític en què advocarà per la necessitat de pactar i arribar a acords entre Catalunya i el Govern central perquè «no hi perdin tots», relaten fonts del sector bancari.