¿Què costaria la llum?

Els costos elèctrics podrien ser més grans si Catalunya trenca abruptament amb Espanya. Fora de la Unió Europea (UE), el nou Estat hauria de crear un mercat d'acord amb les seves capacitats de generació, com passa per exemple amb el Marroc, que manté interconnexions amb Espanya, però té un sistema diferent de l'europeu, explica Jorge Morales de Labra, expert del sector. Dins de la Unió es funciona amb mercats acoblats. Però fora no.

La prioritat seria negociar amb REE, propietària de la xarxa de transport i participada per l'Estat espanyol (20%), per tenir una xarxa de seguretat. Les connexions amb Aragó i València serien internacionals, com la de França. Irremeiablement seria necessari renovar condicions d'intercanvi amb els veïns.

Des de 1990, Catalunya consumeix més electricitat de la que produeix. Més del 10% del consum s'importa d'Aragó i França, que són excedentaris. REE prima l'optimització de costos i l'estabilitat del conjunt del sistema espanyol i Catalunya també exporta electricitat, però menys, a València i Andorra.

Al seu torn, el nou Estat hauria de tenir una entitat que suplís el dispatching de REE, l'aixeta que regula des de Madrid les centrals que funcionen i a quin preu i l'oferta i la demanda que s'intercanvia amb els veïns. I el mateix passa per al gas (Enagás) i el petroli (CLH). Amb tots ells s'haurien de tancar acords i crear un mercat elèctric per fixar preus, que avui estan establerts en el que comparteixen Espanya i Portugal.

Cicles combinats

També s'hauria d'instar firmes com Endesa o Gas Natural perquè augmentessin l'ús dels cicles combinats (gas), la tecnologia amb més potència instal·lada a Catalunya i ara com ara amb baixa utilització. La contrapartida és que és cara.

Sobre el paper, el nou país tindria suficient potència instal·lada per autoproveir-se, però sempre que aconseguís garantir el fluid des d'Espanya o França en cas de necessitat. A més de les centrals de gas destaquen les tres nuclears (Ascó 1 i 2 i Vandellòs 2), que suposen la meitat del consum elèctric català, un nivell només superat per  França, Lituània, Bèlgica i Ucraïna; i el 40% de tota la capacitat atòmica d'Espanya. L'altre gran pilar, la hidroelèctrica, ofereix menys estabilitat.

El mix energètic català està desequilibrat pel pes del gas i la nuclear i una aportació menor d'energies renovables. Malgrat tot, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) diu que es «podria subministrar l'energia a uns preus el 30% inferiors als del sistema elèctric espanyol». Però els experts avisen que «la part del rebut que són càrregues o impostos dependran d'una decisió política».

Sigui quin sigui el futur de les nuclears -mantenir-les, allargar la seva vida útil o tancar-les (les llicències vencen la dècada del 2020)-, Catalunya hauria de tenir el seu propi consell de seguretat nuclear i instar les propietàries de les centrals, Endesa i Iberdrola, a invertir per guardar més residus a l'espera de solucions. L'alternativa, políticament i socialment difícil, seria fer un cementiri nuclear a Catalunya o pagar per enviar els residus a França -Espanya paga 60.000 euros diaris mentre espera si es construeix un cementiri centralitzat a Villar de Cañas (Conca)-. També hauria de pactar amb Espanya seguir utilitzant el magatzem del Cabril (Còrdova) per als residus de baixa i mitjana intensitat (inclosos els d'hospitals).

Notícies relacionades

¿Serem a Europa?

¿Qui impartirà justícia?

La millor aposta per dependre menys de l'exterior són les energies renovables. I Catalunya, que en va ser pionera als anys 90, avui està a la cua per la falta d'impuls del Govern de CiU, que ara proposa un futur 100% verd, i  del tripartit. «És una opció bona per al medi ambient, per reduir la dependència exterior i per crear petites instal·lacions i autoconsum, que genera activitat i ocupació», afirma José María García Casasnovas, portaveu d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials.

Com a gairebé tot Europa, a Catalunya amb prou feines el 5% del consum energètic es cobreix amb recursos propis. Però el país té infraestructures per distribuir aquesta energia. Són privades al 100%, i això, per al CATN, és una garantia, ja que les empreses «consideren Catalunya com una part significativa del seu mercat». Una altra cosa és si aquestes estaran disposades a invertir el que determini el nou Estat, que requerirà mallar més la xarxa de distribució, especialment en àrees susceptibles d'apagades com per exemple Girona.