Candidats a la romana

Amb el propòsit confés de «no donar ni un sol titular» -i, sobretot, d'intentar escapolir-se del debat recurrent al voltant de si la CUP propiciarà, per acció o omissió, la investidura d'Artur Mas (no ho va aconseguir)-, el candidat del partit anticapitalista, Antonio Baños, va comparèixer ahir al fòrum d'opinió Primera Plan@, que organitza EL PERIÓDICO, parapetat darrere un discurs històric sobre la «revolució democràtica» en què es va remuntar al període inicial de la República romana per glossar, a manera de referent del procés, les anomenades secessio plebis. No s'espantin. Les secessio plebis va ser mobilitzacions de caràcter popular en què els plebeus, privats de drets enfront del poder omnímode dels patricis, dimitien dels seus treballs i obligacions, abandonaven simbòlicament la ciutat i anunciaven que tenien la intenció de constituir-se en una comunitat nova, al marge de les lleis de Roma.

El 'plebis scitum'

L'última secessió plebea de la qual es té notícia va tenir lloc l'any 287 a. C. Es coneix com la Secessió de l'Aventí, perquè els plebeus en rebel·lió es van congregar a la muntanya del mateix nom. Baños no ho va esmentar, però aquella revolta popular va acabar forçant el Senat a admetre que les decisions de les assemblees de la plebs tinguessin rang de llei, obliguessin tots els ciutadans (inclosos els patricis) i prevalguessin sobre la voluntat dels legisladors. La resolucions que aprovaven els plebeus en les seves assemblees rebien el nom de plebis scitum. Això és, plebiscit. Com veuen, al cap de 2.300 anys continuem discutint sobre les mateixes coses.

Això ho sap prou bé Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí per la circumscripció de Tarragona i economista expert en infraestructures, que en un acte informatiu sobre aquesta matèria celebrat ahir al port de la imperial Tàrraco va evocar el temps de les guerres púniques, va assegurar que el corredor mediterrani «el va aplanar Aníbal amb els seus elefants» i va recordar que els romans van construir la Via Augusta seguint el traçat de l'expedició del general cartaginès. Un precedent històric que tant Bel com el número u de Junts pel Sí, Raül Romeva, van esgrimir enfront de la «irracionalitat» de la política d'infraestructures del Govern espanyol. Per cert, en aquest mateix acte es va posar de manifest que Romeva i Bel mantenen posicions com a mínim discrepants sobre el projecte de Barcelona World, en el que es pot interpretar com un petit senyal de les turbulències internes que esperen al grup parlamentari del qual tots dos formaran part després del 27-S.

La 'toga candida'

Posats a buscar referents a la Roma clàssica per a la campanya electoral, potser no seria mala idea recuperar la tradició de guarnir els aspirants a ocupar algun càrrec públic amb una toga d'un color blanc especialment brillant (la toga candida, d'aquí deriva la paraula candidat). D'aquesta manera, resultaria més senzill distingir qui exerceix en cada cas de cap de llista, un exercici que en aquestes eleccions és per treure nota.

Les anòmales circumstàncies de Junts pel Sí ja han sigut àmpliament comentades. El candidat a la presidència, Artur Mas, ocupa el lloc número 4 de la llista i queda així exonerat de la pesada càrrega d'haver d'assistir a debats, rondes d'entrevistes i altres rituals preelectorals igualment empipadors. Però tampoc sembla que a Romeva li agradin gaire aquests menesters i, tan aviat com pot, delega en Bel, que s'ha convertit en el portaveu oficiós de la candidatura.

Notícies relacionades

El PSC reivindica la bandera espanyola davant Pedro Sánchez

Arrimadas: "La llista de Mas i ERC vol enganyar els catalans sobre la UE"

També el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, té problemes de visibilitat. Que no és que l'home hi vegi malament, sinó que en ocasions costa distingir-lo, eclipsat com està per la llarga ombra que projecta el mascle alfa de l'esquerra transformadora espanyola, Pablo Iglesias, que sembla haver acampat aquests dies a Catalunya com si fos Juli Cèsar a la Gàl·lia Cisalpina. I a Ciutadans ja ni tan sols es preocupen de guardar les formes i el protocol de campanya estableix que no és Inés Arrimadas qui tanca els mítings, sinó Albert Rivera, que sempre té assignats per a les seves intervencions cinc minuts més que la candidata.

Ahir era dia de debat, així que els aspirants de la toga van reduir la seva activitat i el protagonisme de la jornada va recaure en el portaveu de la Comissió Europea Margaritis Schinas («el seu nom no és dels que s'obliden», que cantaven Los Burros), que, reincidint en les tesis ja defensades per Jean-Claude Juncker, va advertir que una Catalunya independent «passaria a ser un tercer Estat» respecte de la UE i hauria de demanar l'ingrés. El pronunciament va ser molt celebrat per Mariano Rajoy, que va subratllar que «n'hi ha prou de llegir els tractats per saber que la sortida d'una part d'un país d'aquest país implica que també surt d'Europa». Ho va dir al Lloc dels Dòlmens d'Antequera. Més que l'antiga Roma, al president li va l'art megalític.