Unió vol limitar el mandat dels alts càrrecs a dues legislatures

El programa d'UDC defensa també el concert fiscal català

Duran Lleida, ahir, en un acte amb immigrants a la seu d’Unió.

Duran Lleida, ahir, en un acte amb immigrants a la seu d’Unió. / ALBERT BERTRAN

1
Es llegeix en minuts
SONIA GUTIÉRREZ / VIC

Unió Democràtica (UDC) proposa limitar a dues legislatures consecutives com a màxim el mandat dels alts càrrecs electes, com el president de la Generalitat i els seus consellers, i el president del Parlament. És una de les mesures incloses en el programa electoral amb què els democristians volen regenerar la política. Una altra mesura en la mateixa direcció és impulsar reformes perquè la instrucció dels processos per corrupció no superi els dos anys i perquè les adjudicacions públiques siguin més transparents.

El cap de llista d'Unió, Ramon Espadaler, va presentar el programa a la seva ciutat natal, Vic, amb l'eurodiputat Francesc Gambús i els candidats Roger Montañola, Marta Plana i Núria Rodríguez. No hi va assistir Josep Antoni Duran Lleida, que estava en un altre acte d'Unió amb immigrants a Barcelona. Tant Espadaler com Duran van reiterar el seu rebuig a la desobediència civil, avalada per ANC, CUP i Podem. Espadaler va alertar, a més a més, dels riscos d'«ingovernabilitat» de Catalunya si la pròxima legislatura és de 18 mesos o menys (termini previst per Junts pel Sí per a la independència).

Notícies relacionades

En lloc d'això, Unió proposa millorar l'autogovern amb un concert fiscal català, per gestionar «la totalitat dels recursos tributaris de Catalunya». Juntament amb l'eix nacional, Espadaler va defensar el caràcter «humanista» del programa, per «situar les persones al centre». La família i la religió ocupen un lloc destacat, amb propostes com reduir les quotes de les famílies amb més fills en escoles concertades, o ampliar el concert educatiu al període de 0 a 3 anys.

Unió també planteja un impost negatiu sobre la renda (INR), que consisteix que totes les persones presentin la declaració de l'IRPF, i que si el resultat està per sota del llindar de la pobresa, Hisenda entregui al ciutadà la diferència fins a aquella renda mínima. Una altra proposta és crear la figura del defensor del treballador autònom, per protegir-los de la «indefensió» davant l'administració, va dir Espadaler.