L'ONZE DE SETEMBRE

Els bíceps del sobiranisme

La Via Lliure es converteix en una aparatosa exhibició de força abans de la batalla electoral del carrer a les urnes

El president de la Generalitat, Artur Mas, insta els manifestants de la Diada a "decidir" el 27-S

Recorregut del punter gegant de la Via Lliure a la Meridiana fins a la Ciutadella. Declaracions. / A. BERTRAN / VÍDEO: M. TUDELA / ACN

Recorregut del punter gegant de la Via Lliure a la Meridiana fins a la Ciutadella. Declaracions.
El punter gegant de la Via Lliure ha recorregut la Meridiana fins a la Ciutadella.

/

3
Es llegeix en minuts
RAFAEL TAPOUNET / BARCELONA

«Aquests són els meus poders». En el primer dia de la campanya electoral que ha de portar-nos fins als decisius comicis del 27-S, l’independentisme català bé hauria pogut fer seva la cèlebre frase que, en els anys de la seva segona regència, el cardenal Cisneros va deixar anar a un grup de nobles que qüestionaven la seva legitimitat per governar la Corona de Castella. «Aquests són els meus poders», els va respondre l’aleshores octogenari inquisidor franciscà mentre obria la porta del balcó i assenyalava un batalló d’artilleria disposat en posició de combat. Els poders dels quals ahir va fer gala el front sobiranista van ser d’una naturalesa sensiblement diferent: centenars de milers de ciutadans obstinadament mobilitzats, armats amb cartolines de colors, i una capacitat extraordinària per organitzar mogudes multitudinàries.

Mosaic de colors

Per quart any consecutiu, una enorme gentada –1.400.000 persones, segons la Guàrdia Urbana– va aprofitar la Diada Nacional de Catalunya per sortir al carrer i expressar el seu anhel de constituir un nou Estat. I en aquest cas, això del carrer no era una simple metonímia sinó que tenia un sentit literal. El carrer era l’avinguda Meridiana, una artèria creada a cop de desarrollismo i allau que per a molts barcelonins ha sigut sempre poca cosa més que una deslluïda via de pas i que ahir va adquirir la condició de lloc sant de l’independentisme. Al llarg dels 5,2 quilòmetres del recorregut (l’avinguda té una longitud total de 7,1), els assistents, arribats de tot Catalunya, van ocupar l’ampla calçada per compondre un mosaic de colors de simbolisme una mica confús però d’inqüestionable impacte visual.

La Via Lliure va ser una demostració de força molt notable abans de la batalla de les urnes. Un desplegament d’efectius semblant als que acostumaven a protagonitzar els exèrcits de Xerxes Alexandre el Gran abans d’entrar en combat amb l’objectiu de minar la moral dels enemics i atraure l’adhesió dels indecisos. Una exhibició de bíceps. Un «aquests són els meus poders» en tota regla. Cívic i festiu, sí, però desafiador. I així ho van entendre els noms més rellevants de la candidatura independentista Junts pel Sí, que van voler veure la mobilització d’ahir com l’anunci i l’antesala d’una clara victòria electoral.

«Orgull imperial»

«Al carrer s’influeix, però a les urnes es decideix. I podem decidir el pròxim 27-S», va sentenciar el president Artur Mas, que finalment va optar per no assistir a la Via Lliure però sí que va rebre els organitzadors al Palau de la Generalitat. Mas es va dirigir al Govern central per reclamar-li que abandoni la seva «miopia» i el seu «orgull imperial» i deixi d’«amenaçar amb les lleis» com si els sobiranistes fossin «delinqüents». Mas no va comentar res sobre l’avís que poc abans li havia llançat el president de l’ANC, Jordi Sànchez, amb la vista posada en el 28-S: «No acceptarem claudicacions ni falses vies. Ens comprometem a estar al costat de les institucions si fan el que toca [...]. Que no ens fallin».

El cap de llista de la CUP, Antonio Baños, veí de la Meridiana «de tota la vida», va subratllar que «per omplir el Parlament primer s’han d’omplir els carrers», i va apuntar que la mobilització d’ahir havia tornat a demostrar que a Catalunya «els carrers estan plens, absolutament plens, de gent que vol alçar la seva veu i transformar la seva vida».

La retransmissió

Notícies relacionades

La manifestació va ser puntualment retransmesa per TV-3, que va dedicar un programa especial de cinc hores a un esdeveniment de 45 minuts. En compliment de la resolució de la Junta Electoral Central, la televisió pública catalana haurà de compensar ara els partits que no van participar en la Via Lliure amb un temps equivalent de cobertura informativa, en dia festiu i en la mateixa franja horària. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va proposar ahir a les forces polítiques emetre demà diumenge entrevistes amb els caps de cartell de les candidatures no independentistes, però l’oferta no va ser acceptada pel PSC i el PP, que entenen que la fórmula que finalment s’adopti ha de ser consensuada amb els partits i no decidida de forma unilateral per la CCMA.

És clar que, a jutjar per l’impacte que van tenir ahir a les xarxes socials les imatges de Miquel Iceta ballant el 'Don’t stop me now' de Queen en el míting d’inici de campanya –una altra forma de dir «aquests són els meus poders»–, potser TV-3 faria bé de plantejar-se una edició especial del programa Bojos pel ball amb el candidat socialista com a gran protagonista. Audiència garantida.