La precampanya catalana

Iceta atribueix el debat al PSOE a la polisèmia del terme 'nació'

Sánchez admet les «diferències» però resta importància a la qüestió terminològica

Afirma que González és partidari que la Constitució reconegui la singularitat catalana

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / MADRID / BARCELONA

La determinació del PSOE de defensar una reforma de la Constitució en sentit federal que inclogui un reconeixement de la singularitat catalana ha topat amb la paraula nació. Aquesta és una frontera que bona part del partit no està disposada a travessar, malgrat l'obstinació dels socialistes catalans. El sorprenent desmentiment fet dimarts per Felipe González, que va negar haver afirmat ser partidari que la reforma constitucional reconegués Catalunya «com a nació» -així va aparèixer recollit en una entrevista publicada a La Vanguardia dissabte passat- ha posat sobre la taula les resistències que aquest reconeixement genera al partit. Unes «diferències» l'existència de les quals va admetre ahir obertament el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i que el líder del PSC, Miquel Iceta, va atribuir a una qüestió de «polisèmia».

En aquest debat intern que els socialistes tenen obert al voltant de l'abast del reconeixement d'aquesta singularitat, el PSC advoca perquè el text constitucional reconegui sense embuts la condició de nació de Catalunya. Però Miquel Iceta és conscient que aquesta posició és minoritària al PSOE i ho atribueix a una qüestió semàntica: «Es posa de manifest que hi ha paraules molt carregades i que a vegades són molt polisèmiques. El terme nació, des del punt de vista constitucional a Espanya, té un concepte molt clar que s'equipara a la sobirania nacional i a l'Estat -va argumentar ahir-. En canvi, hi ha gent que té una visió de nació molt més cultural, de societat o d'identitat, no necessàriament lligada a sobirania».

Iceta va sortir en defensa de González després del desmentiment d'aquest. En una entrevista a TVE, el candidat del PSC va afirmar que l'expresident del Govern és «molt conscient» de la necessitat d'un «acord» per reformar la Constitució en què s'inclogui el «reconeixement d'una singularitat» catalana.

Notícies relacionades

LA SINGULARITAT DE TOTS / Pedro Sánchez va voler fugir del debat terminològic i va assegurar que el «principal desafiament» que en aquests moments es planteja a Catalunya «no és de definició, sinó de convivència». Sánchez va subratllar que, malgrat les «diferències» que s'han posat de relleu aquests dies, la posició del seu partit és «clara i gens ambigua». Va recalcar que des de fa anys el PSOE defensa el reconeixement de «la singularitat» catalana a la Constitució espanyola, però va afegir que aquest reconeixement s'hauria de fer extensiu a «la singularitat de tots els territoris d'Espanya».

El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, va apuntar ahir que les «contradiccions» de González sobre el reconeixement de Catalunya com a nació demostren que «no existeix cap oferta de l'Estat» en aquest sentit i que l'única via és decidir a les urnes si els catalans volen un Estat independent».