«La independència no arribarà perquè ho digui el Parlament»

Encara que fa temps que està apartat de la política, Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) ha decidit fer campanya amb un llibre, escrit juntament amb Joan Llorach, que intenta desmuntar amb xifres i documents les «faules» de l'independentisme: Las cuentas y los cuentos de la independencia (Catarata). Es confessa cansat de replicar tantes «mentides».

-¿Ha tingut temps de llegir el programa electoral de Junts pel Sí?

-La veritat és que no.

-Doncs els 16.000 milions d'euros de benefici que sempre ha estimat l'independentisme que tindria un Estat català, i contra els quals vostè ha teoritzat molt, ara es queden en 11.594 milions.

-Bé, anem baixant. Però convindria que s'aclarissin perquè el conseller Andreu Mas-Colell va afirmar el juliol passat que la Catalunya independent tindria un «petit excedent fiscal» d'entre 2.000 i 3.000 milions. Una xifra que crec que estaria més a prop de la realitat.

-¿Com pot haver-hi una diferència tan abismal?

-Jo no discuteixo que el dèficit fiscal de Catalunya, calculat pel mètode de flux monetari, sigui d'uns 16.000 milions d'euros. Però és completament fals que aquest càlcul sigui equivalent al benefici fiscal de la independència, perquè s'ha de tenir en compte els costos de crear les estructures d'un Estat.

-Junts pel Sí estima aquests costos en 3.500 milions.

-¡Caram, que barat que els surt! Només la creació d'un Exèrcit ja costaria més de 3.000 milions. És una vergonya que el Consell Assessor de la Transició Nacional no estimi les despeses en Defensa, ni en representació exterior. Les estructures d'Estat costarien uns 8.000 milions.

-Però reconeixerà que el model de finançament perjudica Catalunya.

-Catalunya ha millorat molt i està exactament en la mitjana de les comunitats en finançament. Altres autonomies estan per sota de la mitjana. És natural que Catalunya tingui dèficit fiscal perquè és una comunitat més rica que la mitjana.

-Un altre mantra contra el qual vostè lluita és que amb la independència es podrien apujar les pensions.

-No té cap fonament. Els independentistes al·leguen que hi hauria un superàvit de 20.000 milions perquè les cotitzacions dels treballadors catalans són més altes que les pensions que es paguen als jubilats que viuen a Catalunya. Però no tenen en compte que molts pensionistes van cotitzar a Catalunya però cobren la seva pensió fora.

-Vostè ha admès que un Estat català tindria més recursos.

-És evident que sense dèficit fiscal aquests 2.000 o 3.000 milions estarien a disposició de la Generalitat. Però Catalunya hauria de crear les estructures d'Estat i al sortir de la Unió Europea les relacions comercials amb Espanya canviarien radicalment. L'economia catalana patiria un xoc que reduiria la seva balança fiscal.

-Un sector de l'independentisme sí que reconeix que un Estat català passaria per uns primers anys de dificultats econòmiques, però que a llarg termini seria viable.

-Això dependria de molts factors, entre altres de la capacitat de gestió del govern. I si alguna cosa han demostrat els polítics nacionalistes és tenir una capacitat de gestió desastrosa. El que és segur és que Catalunya tindria com a molt 3.000 milions més que ara. La independència no es justifica per raons econòmiques.

-Junts pel Sí diu que l'atur baixaria al crear-se estructures d'Estat.

-Sí, i en perdríem molts més per la contracció econòmica que es produiria. Tindríem més funcionaris i menys gent treballant en l'economia productiva.

-Els independentistes confien que la UE acabarà forçant una negociació entre els governs català i espanyol. ¿Ho veu plausible?

-Això és com parlar amb una paret. El Comitè de les Regions de la UE va aprovar una resolució que deia: 'Si una regió d'un Estat membre arribés a ser un Estat independent, hauria de demanar l'adhesió i ser aprovada per unanimitat'. ¿Com se'ls ha de dir més clar? Això demostra l'enorme faula que s'està explicant. Catalunya no serà independent perquè ho digui el Parlament, serà independent el dia que els altres estats la reconeguin. I una independència declarada a la brava no la reconeixeria ningú.

-Si aquesta «faula» és tan fàcil de desmuntar amb xifres, ¿s'equivoquen els partits no independentistes al no entrar en aquest debat?

-Per descomptat. És una gran pena que cap partit, començant pel PSC, hagi refutat tantes falsedats. Els independentistes són uns creadors de greuges. ¿Com ens han pogut explicar la història que si fóssim alemanys no tindríem dèficit fiscal perquè la Constitució limitaria la solidaritat? Al llibre reproduïm una carta de l'ambaixador alemany negant-ho, però Oriol Junqueras ho segueix dient. Repugna a la intel·ligència. ¿Per què han fet combregar la societat catalana amb rodes de molí?

-Contesti's vostè mateix.

-Perquè a Catalunya hi ha una hegemonia cultural i mediàtica que fa difícil remar a contracorrent. Hi ha hagut una abdicació de funcions d'intel·lectuals, mitjans de comunicació i partits. I els empresaris han callat molt perquè tenen por de perdre clientela. Han parlat quan li han vist les orelles al llop. Si en un país se sent el mateix relat cada dia sense que ningú porti la contrària, la gent al final se'l creu.

-¿Un canvi a la Moncloa serviria per reconduir la situació?

-Almenys permetria un diàleg que fins ara no ha tingut lloc. Però una part de la societat catalana ja ha desconnectat psicològicament d'Espanya, i tant li fa el que li costi la independència.

Notícies relacionades

TV-3 suspèn una entrevista amb Josep Borrell

Feijóo reforça Dolors Montserrat i fa equilibris amb el PP català

-¿I Espanya seria viable sense Ca-talunya? ¿Ho ha calculat?

-Sí, però quedaria molt reduïda des del punt de vista econòmic. Però no perquè deixaria de «robar» als catalans, sinó perquè les conseqüències d'una independència sempre són negatives per a tots.