«Si fos tan radical, no hauria guanyat tantes eleccions»

El PP busca un cop d'efecte davant la debacle que li vaticinen les enquestes i ha col·locat Xavier García Albiol (Badalona, 1967) com a presidenciable per al 27-S. Un dels seus reptes, recuperar els votants que se n'han anat a Ciutadans.

-Mariano Rajoy va dir dimecres a Castelldefels que l'aposta per vostè demostra que el PP es pren el 27-S «molt seriosament». ¿Per què Albiol i no Alicia Sánchez-Camacho?

-Perquè és la decisió que ha pres el comitè executiu del PPC a proposta de la mateixa Camacho. Que em recolzi Rajoy m'honra, però per a mi té el mateix valor que l'estima que rebo de la militància.

-¿Què li diu la gent?-Em donen molts ànims. Fins i tot hi ha gent que em diu: «Jo sóc d'esquerres, però com que em caus molt bé et votaré». El meu projecte està començant a generar il·lusió.

-¿El seu jaciment de vots sortirà, a part del PP, del PSC i Ciutadans?

-El 27-S no ens hi juguem l'eix esquerra o dreta, sinó que hi hagi una majoria parlamentària independentista o no. La millor opció per als no independentistes, per sobre d'ideologies i sigles, serà el PPC.

-Llavors, si és independència sí o no, sí que seran unes plebiscità­ries.-No. El cas de les plebiscitàries és una perversió del terme. Seran les autonòmiques més importants de la història, però això no impedeix que hi hagi una realitat: una coalició de partits vol trencar amb Espanya. No seran plebiscitàries; entre altres raons perquè un vot no val el mateix a Barcelona que a Girona.

-¿Pactaria amb Podem per evitar que Mas fos president?-Hem de veure com queda l'escenari després del 27-S. Estic convençut que la meva candidatura serà el principal referent no independentista al Parlament. D'aquí a poder arribar a pactes amb Podem ho veig bastant improbable perquè estem als antípodes, encara que crec que els que no som independentistes hem d'asseure'ns a la taula i intentar arribar a uns acords mínims que permetin evitar que al Parlament es consumi un acte de desesperació política com una hipotètica declaració d'independència.

-Veient els sondejos ¿no peca d'optimista al dir que el PP pot ser referent del no independentisme?

-Vinc de guanyar eleccions a Ba­dalona. Sóc l'únic dels candidats no independentistes amb experiència de govern, ratificada fa un mes i mig pels meus veïns. Si aconsegueixo fer arribar el meu missatge a tots els que se senten catalans i espanyols que el meu projecte és transversal, donaré la sorpresa.

-Això de la transversalitat també ho diu Ciutadans.-Em sembla molt bé i espero que el dia 28 puguem asseure'ns a la taula. El que em sorprèn és que quan a Catalunya ens juguem les coses més importants des de la instauració de la democràcia, el seu líder [Albert Rivera] hagi abandonat el vaixell per anar-se'n a buscar l'aplaudiment fàcil a Madrid. Els que tenim una certa credibilitat i autoritat hem d'estar aquí, defensant els que volen seguir sent catalans sense renunciar a ser espanyols.

-¿Creu que el PP estatal no ha entès què passa a Catalunya?

-És que a vegades ni els mateixos catalans entenem què passa. La situació política ha entrat en una deriva esperpèntica que ha deixat descol·locat a tothom. Ara el que toca és que passin les eleccions i recuperem el seny. En qualsevol relació política o humana es produeixen encerts i situacions en què un ha estat menys afortunat.

-¿Va ser afortunat el lema de campanya 'Netejant Badalona'?

-No era un lema. Era una campanya específica. El lema era La recepta funciona. Jo estic molt orgullós de plantejar que hi havia un candidat que apostava per netejar la ciutat de problemes d'incivisme, delinqüència o espais degradats.

-Arran d'aquest eslògan, les xarxes socials n'han proposat un altre: 'Albiol, netejant Catalunya d'independentistes'. ¿Què li sembla?

-[Riu] Doncs que a les xarxes socials surten alguns muntatges molt simpàtics. Però ni jo em vaig dedicar a netejar Badalona del que no feia falta ni és l'aspecte ni la prioritat de Catalunya. Ara la prioritat és seguir avançant en la recuperació de llocs de treball i, després, tenir la força de defensar el projecte de Catalunya dins d'Espanya.

-Tothom ha interpretat l'aposta del PP per vostè com un viratge més a la dreta, com un radicalisme més gran del partit.

-Si fos així, no faria cinc anys que estic guanyant eleccions en una ciutat d'esquerres com Badalona. És impossible que algú ubicat en un extrem pugui treure aquests resultats. Si fos tan radical, no hauria guanyat tantes eleccions.

-¿Vostè és xenòfob?-La xenofòbia és una plaga de la societat. Quan he sigut alcalde he defensat aquelles persones que han vingut de fora a treballar i a ser un més d'aquí. Els que arriben amb una altra intenció, millor que no vinguin.

-¿No es penedeix d'expressions com anomenar «plaga» el col·lectiu de gitanos romanesos?

-Quan un parla cada dia, pot tenir expressions més o menys encertades. Cada dia m'equivoco 10 vegades. El que és important és saber llegir quins problemes tenen els veïns i resoldre'ls. I això he fet.

-¿No ha barrejat immigració amb delinqüència?

-Mai. La immigració és un factor positiu, però aposto per la immigració de les persones que vénen a treballar i a comportar-se com la resta de ciutadans. L'avantatge que tinc respecte a Iceta i Arrimadas és que jo he governat, i el fet que a Badalona no s'hagi perseguit a ningú en funció de la seva nacionalitat, ètnia, color o religió, evidencia que hem estat davant una acció que anava dirigida contra uns comportaments determinats. El que no hem fet és mirar cap a una altra banda. El bonisme polític no va amb mi.

-Vostè es passeja molt pel carrer, en canvi Rajoy quan ve a Catalunya sempre són viatges llampec i com a màxim veu militants.-Tots els polítics el millor que podem fer és trepitjar el carrer, veure la realitat del dia a dia, però ser president del Govern i haver d'estar en tants llocs en un mateix dia no li permet passejar.

-Però que sigui conegut com el president del plasma...

-Jo no crec que sigui el president del plasma. Jo el veig respondre a preguntes en les rodes de premsa. Cadascú té el seu estil. Si Rajoy pogués entrar a casa de cada un dels catalans i dels espanyols, arrasaria amb 200 diputats perquè en la proximitat és entranyable i afectuós.

Notícies relacionades

¿Què opina Albiol de Plataforma per Catalunya?

La fel i la mel

-Si s'imposa una opció independentista, ¿veu possible l'aplicació de l'article 155 de la Constitució?

-És una mesura constitucional que està a sobre de la taula. Sí que és cert que es tracta d'una mesura excepcional pensada per a casos excepcionals. Estic convençut que no s'arribarà a una situació en què hagi d'aplicar-se. Seria dolent per a tothom.