L'estelada entra al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

L'estelada de l'independentisme català ha entrat a la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2), on mai havia sigut inclosa tot i ser d'ús comú i tenir ja 107 anys d'història. La inclusió d'aquesta accepció al diccionari és una de les 350 incorporacions i modificacions aprovades el mes d'abril passat i que acaben de ser incloses en la versió en línia del DIEC2 i en les seves aplicacions per a iPhone i Android. Entre elles també hi figuren l'acceptació de les veus 'batlle', 'metge' i 'jutge' per referir-se a dones que exerceixen aquests càrrecs o oficis i neologismes com 'ocupa', 'creuerista' i 'fibromiàlgia'.

Fins ara, l'entrada de l'adjectiu 'estelat -ada' només tenia tres accepcions: ple d'estrelles ('Un cel estelat'), que té una taca blanca al front o una bandera ornada amb una estrella o més d'una (per tant, era un adjectiu que definia tant les banderes dels EUA, Cuba, Xile o el Marroc com la independentista). En la nova redacció d'aquesta entrada s'hi afegeix una quarta accepció redactada de la forma següent: "Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans". La paraula 'estelada' va ser elegida com a neologisme de l'any el 2014 a partir d'una convocatòria de l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l'IEC.

L'aragonès, de dialecte a llengua

Una altra modificació amb contingut no només lèxic sinó també amb implicacions polítiques és la modificació de la veu 'aragonès-esa'. En l'anterior versió del diccionari es definia com a "natural d'Aragó", "relatiu o pertanyent a Aragó o als seus habitants" o "relatiu o pertanyent a l'antiga Corona catalanoaragonesa". En el nou redactat aquesta definició històrica, que aixeca suspicàcies a Aragó a més de no tenir tradició com a nom propi d'aquella institució medieval, ha sigut substituïda per la històricament més adequada expressió de "relatiu o pertanyent a l'antiga Corona d'Aragó". Pel que fa al significat d'aragonès com el conjunt de parles pròpies de l'Alt Aragó, en lloc de ser definit com a "dialecte romànic parlat a la part pirinenca d'Aragó" passa a ser considerat com "una llengua romànica parlada a l'àrea septentrional d'Aragó". Pel que fa a la definició d''aragonès' que fa referència a l'espanyol parlat a la resta de la comunitat autònoma d'Aragó, la definició només ha patit un petit retoc: de "dialecte espanyol parlat a Aragó" a "dialecte de l'espanyol parlat a Aragó". 

La modificació de la veu s'ha decidit a petició del Consello d’a Fabla Aragonesa, i un canvi similar pel que fa respecta a l'asturià, que ha passat de "conjunt de parlars lleonesos d'Astúries i una part de Cantàbria" a "llengua romànica parlada al Principat d'Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte portuguès de Bragança" s'ha produït a instàncies d'Iniciativa pol Asturianu.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

També a proposta de la Societat Catalana de Terminologia i d'un professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya el substantiu 'flamenc' ha passat a incloure el ball i la música, i no només el cant com fins ara.

Més incorporacions

Entre les incorporacions al diccionari també hi figuren 'buscador' com a sinònim de 'cercador', 'empacadora' com a sinònim d''embaladora', 'fabulació' i 'fabulador', 'olivada', ' paradista', 'pinyin', 'uigur' i 'vacacional'. 'Aguilot' substitueix 'aligot' com a forma preferent per referir-se a aquest grup d'animals i s'han inclòs les expressions que regulen les diferents categories esportives per edats, com  'benjamí', 'aleví', 'infantil', 'cadet', 'juvenil', 'júnior' i 'sènior'. També s'ha inclòs, per exemple, una accepció increïblement absent fins ara de la veu 'ciutadà': "Persona que, com a membre d'un estat, te uns drets i deures civils i polítics".