L'economista Oriol Amat, en contra de la renda mínima

Junts pel Sí buscava a una persona vinculada al món econòmic i financer per ocupar el número set la llista unitària per la independència. La van trobar en Oriol Amat, catedràtic d'Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Dies abans de saber-se que Amat seria l'home fort de Junts pel Sí en la parcel·la econòmica, la candidatura es presentava en societat al Museu d'Història de Catalunya i donava a conèixer l'acord entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes. Aquell dia el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, va posar èmfasi en les mesures socials que implantarien en cas que guanyés el 'sí' el 27-S.

Dotze prioritats a nivell social resumeixen en el document de l'acord. Entre elles, la reforma de la renda mínima d'inserció. La proposta: modificar-la fins a arribar a una "renda garantida ciutadana que tendeixi progressivament a cobrir els mínims vitals de la ciutadania en situació de pobresa". Una proposta que xoca amb l'opinió expressada per Amat el 14 d'abril al Parlament. Aquell dia Amat compareixia a la comissió de Benestar, Família i Immigració a la Cambra catalana amb altres prestigiosos economistes, com Josep Oliver i Guillem López-Casasnovas, per parlar sobre la proposició de llei de la renta garantida de ciutadania establerta per l'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 

En la seva intervenció, Amat va resumir en tres els models possibles per ajudar les persones en situació de pobresa. L'economista es va mostrar partidari del model de Nova Zelanda, un país que dóna molt a les persones en situació de pobresa, però que alhora exigeix molt a aquestes persones. Una opció que dista de la que planteja la quarta proposta de l'acord de Junts pel Sí. "Evidentment que la renda fomentaria el consum, però la clau és saber d'on surten aquests diners", responia Amat en la comissió. En la seva intervenció, Amat es va mostrar partidari d'un model de més ajudes econòmiques a canvi de participar en activitats de reinserció laboral i de foment de l'emprenedoria, entre altres. "Les polítiques més efectives en la lluita contra la pobresa són l'educació, la promoció de l'emprenedoria i la lluita contra la discriminació, i d'aquestes tres, les més rellevant és l'educació", va sentenciar l'economista.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

En la compareixença de l'abril, Amat va comentar que l'objectiu de la Generalitat hauria de ser aproximar-se a una administració nòrdica; sense frau, ni corrupció. "Estem al paradís del frau", va resumir.

LA INDEPENDÈNCIA I L'ECONOMIA

"En l'àmbit de l'economia i de l'empresa no hi ha problema", assegurava el febrer del 2014 Oriol Amat davant una possible independència catalana. Aquesta és una de les conclusions a què arriba el llibre 'Economia de Catalunya' (Profit Editorial, Barcelona, 2014), en què s'analitza l'impacte econòmic d'una hipotètica independència i en què participa Amat, el flamant número set de la candidatura Junts pel Sí a la circumscripció de Barcelona. 17 mesos després, Amat es postula com una de les peces clau per fer econòmicament viable la independència després del 27-S. Un altre economista, Germà Bel, serà el número u de Junts pel Sí a Tarragona.