Podem i ICV també confluiran en les generals
Iglesias exalça Iniciativa davant IU per renunciar a la sigla del partit
Herrera fa un pas enrere i situa Coscubiela de candidat al 27-S
Joan Herrera i Pablo Iglesias, a l’arribara la seu d’ICV,ahir a Barcelona. /
Per més pal·liatius que els seus líders s'entestin a posar-hi, la brevetat de la reunió d'ahir entre les cúpules d'ICV i Podem a la seu dels ecosocialistes a Barcelona i l'optimisme que traspuaven a la sortida indicaven clarament que tot estava més que parlat i que a la coalició de l'esquerra alternativa catalana de cara al 27-S només li falta posar data per a la rúbrica. El cert és que també falten serrells no menors, com el nom de la cosa i del cap de cartell, però la voluntat (i necessitat) d'entesa és tal entre les dues parts que ja han acordat fins i tot exportar la fórmula a les eleccions generals, previstes per a novembre.
L'èxit de l'experiment de Barcelona en Comú i la constatació demoscòpica, amb el baròmetre del GESOP difós aquesta setmana per EL PERIÓDICO com a exemple definitiu, que units estan en sòlides condicions de disputar-li la victòria a Artur Mas van ser les espoletes que van forçar ICV i Podem a renunciar als seus maximalismes en favor del pacte. El partit lila, el líder del qual, Pablo Iglesias, rebutjava fa sis mesos un «front d'esquerres» a Catalunya, va canviar d'opinió i va oferir als ecosocialistes forjar una aliança sense sigles i amb «nous lideratges». Una invitació al seu homòleg d'Iniciativa, Joan Herrera, a cedir el pas. I el coordinador ecosocialista li va respondre ahir afirmativament al postular com a candidat d'ICV al 27-S al seu actual portaveu al Congrés, Joan Coscubiela.
El sondeig del GESOP pronosticava que ara mateix una «confluència» d'esquerres empataria en vots amb Mas i quedaria a una distància de dos a cinc escons de la llista del president. En canvi, sense aquesta aliança progressista, Iniciativa patiria un fort càstig i es podria quedar amb tot just quatre diputats, mentre que Podem irrompria amb força al Parlament, però s'hauria de conformar amb la tercera o quarta posició, i una quinzena d'escons per sota de Mas. L'interès, doncs, és mutu, i això explica que tanto Herrera com Iglesias usessin ahir la paraula «generositat» per definir les premisses amb què negocien la nova marca.
PRIMÀRIES AL JULIOL
Encara que ahir no va ser a la foto, Procés Constituent serà la tercera pota d'una coalició que ara haurà de buscar un cap visible que si és possible sigui tan mediàtic com Ada Colau. En aquesta llista s'hi integraran Coscubiela (una vegada superi el filtre de les primàries a ICV), el periodista Albano Dante Fachin (guanyador de les primàries de Podem) i la monja Teresa Forcades (candidata elegida per Procés Constituent). I el candidat de consens haurà de ser ratificat també per cada força en unes primàries previstes per a la segona quinzena de juliol. En paral·lel, dos grups de treball donaran forma a la campanya i al programa electoral.
Coscubiela, figura amb pedigrí sindicalista i que aquesta legislatura ha destacat com a flagell sense treva del Govern del PP, va rellevar Herrera el 2011 com a candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, i fonts ecosocialistes apunten que sobre la taula hi ha l'opció que ara s'intercanviïn els papers i el líder del partit torni a la política estatal per integrar-se en la candidatura de «confluència» que concorrerà als comicis legislatius, previstos per al novembre.
ACTITUDS DIFERENTS
En aquesta llista, Iglesias ha fet un lloc a ICV però no a Izquierda Unida, a qui ahir va tornar a atiar aprofitant el pacte amb Herrera: «Iniciativa té una maduresa sobre el paper que han d'ocupar les velles identitats i els vells símbols en la nova política amb què coincidim més». Traduït: IU no vol sacrificar la sigla i el líder com ha fet ICV. Aquesta relació tensa és la que de moment dificulta que EUiA se sumi a la «confluència» catalana.
