Jorge Moragas, com una moto

És el vuitè director de Gabinet de president de Govern que passa per la Moncloa des que Adolfo Suárez hi va aterrar, però després de qui va ocupar el càrrec amb el líder de la UCD, Carmen Díez de Rivera, coneguda popularment com la Musa de la Transició, ell és, de tota la llista, el que ha sortit més a la foto. Ara com a cap de campanya del seu líder, Mariano Rajoy.

Jorge Moragas és un advocat de 46 anys d'allò que se'n diu irònicament com un upper Diagonal de Barcelona, és a dir de la zona més pija, com la seva parla o la seva cabellera. Però com a diplomàtic de carrera que és, ha viatjat bastant i ha fet de Madrid la seva segona (ara primera) casa, per allò de treballar per arribar ben amunt, al més alt possible de l'escalafó. I per arribar-hi ha anat sempre com una moto, un sector que el seu pare va tocar professionalment i que va portar Jorge a tenir el seu primer exemplar als 7 anys. Una Cota 25. Des d'aleshores sempre n'ha tingut una, i ha viatjat amb algunes, per exemple recorrent França o l'Àfrica. Però la major part de mortals el podíem veure amb una de ciutat, sobretot quan Mariano Rajoy estava en l'oposició i ell a partir del 2008 es va convertir en el seu home de confiança a l'ombra dins del partit. Era diputat al Congrés (en alguna ocasió va concórrer a la llista del PP per Barcelona com a Jordi), i amb la seva moto va arribar a passejar davant les càmeres la reportera d'El intermedio Thaïs Villas, a la qual donava molt de joc.

Moragas era amb ella tot encant i el seu parlar de nen de casa bona fins i tot feia gràcia. Uns anys abans, quan ell era jovenet, això als nois d'Ultramort, on estiuejava amb la família, a l'Empordà, no els feia gens de gràcia. «Li deien de tot, perquè era el prototip de pijo pixapins de Can Fanga, i fanfarronejava, sempre amunt i avall amb la seva moto», diu un company seu a qui l'actual director de Gabinet de Rajoy hauria confessat l'anècdota. Queda clar que a ell allò el preocupava bastant poc, i que fins i tot en certa manera ho disfrutava. Com per exemple quan els focus de les càmeres es fixen en ell, algú que gairebé sempre surt a la foto al costat del seu president, com cap altre antecessor seu havia fet.

Perquè Moragas és una mica més que la ment ordenadora de l'inquilí de torn de la Moncloa. Ell és el seu escuder i gran defensor. Un home de Rajoy, malgrat que els papers de Wikileaks destapessin una conversa on ell hauria dit que era «com a màxim de la meva mare, la meva dona i les meves filles». El 2010, abans d'arribar a la Moncloa, al publicar-se aquesta conversa on ell el 2007 era interpel·lat sobre Rajoy i hauria dit que «no és de ningú», va aclarir que ell està políticament amb el líder del Partit Popular, però que no és el mateix ser que estar.

La conversa havia sigut a l'ambaixada dels Estats Units, poc abans que Rajoy hagués d'enfrontar-se el 2008 primer a les urnes i després, al perdre, en un congrés del partit a València on va néixer el seu fort vincle de confiança amb Moragas. Va apostar per ell a mort davant les envestides d'una part del partit encapçalada poc dissimuladament per Esperanza Aguirre i ben impulsada a l'ombra per molt de poder al PP i als mitjans. No veien Rajoy capaç de fer remuntar el PP. Moragas sí, Rajoy va superar aquell gran escull en la seva consolidació política, i va fitxar el jove diplomàtic barceloní com el seu gran home de confiança a Génova 13. Moragas dirigiria l'àrea de Presidència i de Relacions Internacionals. «Passava a ser la seva ombra, controlant l'agenda, el discurs, les relacions internacionals i part de l'estratègia amb els mitjans», reconeix un dirigent popular. I d'allà, el 2011, junts a la Moncloa (on Moragas ja havia treballat com a diplomàtic en les acaballes del felipisme i sobretot en temps d'Aznar), ara també treballant colze a colze amb el líder.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La comunicació política és un àmbit que li ha interessat sempre. De fet l'entusiasma. Coneix el treball dels assessors i spin doctors anglosaxons, i en certa manera s'hi veu reflectit. I durant la seva etapa al PP a partir del 2008 va recórrer mig món observant sobre el terreny campanyes electorals per dins en diferents països de Llatinoamèrica, els Estats Units (la primera campanya d'Obama), França i fins i tot Andorra. En les eleccions al Congrés del 2008 s'havia quedat amb les ganes de poder ficar més cullerada en una campanya que va dirigir Pío García Escudero, un altre món contraposat al proianqui Moragas (com a mínim en la seva concepció de les campanyes electorals).

Ell és molt més expeditiu, implacable, sempre com una moto, i no dubtarà, ara que Rajoy l'ha ungit oficialment com el seu cap de campanya, a posar tota la carn a la graella en les eleccions que poden ser les últimes com a candidat del seu líder.