ELS DEMOCRISTIANS dirimeixen el seu FULL DE RUTA

Històrics d'Unió insten a posar fi a l'ambigüitat de la cúpula

L'anomenat sector sobiranista acusa la direcció de posar traves a la seva campanya

De Gispert i Rigol ataquen amb cruesa les directrius de Duran en el procés

Joan Rigol, Núria de Gispert i Antoni Castellà, ahir, a la seu d’Unió.

Joan Rigol, Núria de Gispert i Antoni Castellà, ahir, a la seu d’Unió. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA / BARCELONA

El sector independentista d'Unió va presentar ahir les seves armes de cara a la breu campanya que portarà a terme per defensar el no a la pregunta en la consulta interna de diumenge vinent. Ja se sabia que personalitats del partit com la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el seu antecessor Joan Rigol formaven part d'aquest sector. En una trobada amb la premsa, va sorprendre ahir, no obstant, el seu to bel·ligerant amb la direcció del partit, que és tant com dir amb Josep Antoni Duran Lleida. Rigol, entre altres dards, va deixar alguna esmena a la totalitat al paper que la direcció fa jugar, avui, al partit democristià: «Unió és un partit moderat. No és una força revolucionària. No som la CNT-FAI», va ironitzar Rigol. I va sentenciar: «La moderació no té com a frontera l'ambigüitat».

Rigol, com De Gispert i Antoni Castellà, va situar el 27-S com la continuació del 9-N i va fer una crida a fer «pinya» amb el president Mas. L'expresident del Parlament va asseverar que «el diàleg i la legalitat», dos dels requisits que estableix la pregunta que va plantejar la direcció, «no poden ser línies vermelles». «Perquè el primer ens deixa en mans de Madrid, quan ells vulguin dialogar, si és que volen -va explicar-, i perquè nosaltres el que volem és canviar, precisament, la legalitat». Rigol va confessar que fa 15 anys no era independentista, però avui, «arran de les agressions de l'Estat, com la sentència de l'Estatut i els atacs a la llengua catalana», no hi ha cap altra sortida. Això sí, va reclamar que, en cas que hi hagués una proposta confederal de l'Estat, és a dir «pacte fiscal i plena sobirania en la llengua», s'hauria de consultar la població.

PREGUNTA «ENGANYOSA» / De Gispert tampoc va jugar a mitges tintes i va qualificar de «desconcertant, enganyosa i confusa» la pregunta. Sobre l'afirmació del secretari general, Ramon Espadaler, que el procés estava provocant una fuga de vots de CiU cap a Ciutadans, la presidenta del Parlament va assenyalar que «si se'n van a» la força d'Albert Rivera «és que estaven mal situats. Així que bont vent i barca nova».

Notícies relacionades

El cap visible dels crítics, Antoni Castellà, va recórrer a la finezza per denunciar implícitament que la consulta d'Unió va camí de convertir-se en una tupinada. Així, va narrar que la comissió de control del procés electoral ha negat als crítics l'accés al cens de militants, de manera que veuen una «carència de garantia democràtica i de transparència» que, això sí, va dir que estava segur que se solucionaria en les pròximes hores. Per no tenir, els crítics no tenien ni contactes dels mitjans de comunicació, i la roda de premsa va ser convocada gràcies al boca a boca entre els periodistes.

Que la tensió va en augment ho prova la picabaralla entre Castellà i Duran. L'alt càrrec d'Universitats va dir a El Punt-Avui que Duran usa el mateix argument que el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, quan afirma que interrogar la militància per la independència seria plantejar una pregunta «trampa», al·legant que els Tractats de la UE impedeixen la secessió. El líder d'Unió va respondre per Twitter que «és pobre, pobríssim, dir que la meva proposta és la de García Margallo. ¿O és que García Margallo defensa la sobirania de Catalunya com jo sí faig?».