La jutge tem que els fons de Pujol provinguin de la corrupció

La magistrada avisa Andorra que la fortuna hauria pogut sorgir d'"abusos" al Govern

L'exdona del fill gran es nega a declarar en la comissió d'investigació

Mercè Gironès, exdona de Jordi Pujol Ferrusola, abandona la ’comissió Pujol’, ahir al Parlament.

Mercè Gironès, exdona de Jordi Pujol Ferrusola, abandona la ’comissió Pujol’, ahir al Parlament. / CARLOS MONTAÑÉS

2
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE / J. G. ALBALAT / BARCELONA

La notícia va saltar en el moment que els diputats de la comissió parlamentària que investiga el cas Pujol preguntaven a l'exdona del primogènit de l'expresident sense obtenir cap resposta. Mentre Mercè Gironès s'apuntava al club del silenci, fora de la Cambra va sortir a la llum l'argument que va usar la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona per reclamar a les autoritats d'Andorra que li remetin els moviments dels comptes bancaris que tenien a Andbank i Banca Privada d'Andorra el fundador de CDC i la seva dona, Marta Ferrusola, així com els seus fills Marta, Mireia i Pere. Els motius de la jutge són contundents: sospita que els fons que nodreixen la fortuna oculta dels Pujol podrien procedir d'«abusos» durant els 23 anys de Govern de l'exdirigent nacionalista.

En una comissió rogatòria de l'11 de desembre, la magistrada Beatriz Balfagón indica que els Pujol estan sent investigats per un presumpte delicte contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals i recorda que l'exlíder de CiU va atribuir la fortuna que va ocultar a l'estranger a un llegat que no ha pogut acreditar. Aquesta opacitat, opina la jutge, «porta a pensar que hi pogués haver un entramat financer creat per l'àmbit familiar amb el propòsit d'encobrir l'origen delictiu dels diners». ¿I quin podria ser aquest origen? La instructora sosté que en els comptes andorrans del clan s'hi «podrien haver dipositat fons provinents de conductes delictives» comeses per Pujol «durant l'etapa en què va excercir un rellevant càrrec públic». Per rematar-ho, afegeix que l'estratègia de moure els capitals fora d'Espanya podria respondre a un intent de «dissimular» la seva gènesi, «en concret, que poguessin procedir d'abusos en l'alta funció pública exercida per Jordi Pujol Soley, màxim responsable de l'Administració Autònoma Catalana durant més de 30 anys».

Notícies relacionades

El gener del 2013, un any i mig abans que regularitzessin els diners d'Andorra, l'Oficina del Frau, dependent del Ministeri d'Hisenda, ja va reclamar a la família de l'expresident dades referents a tots els seus comptes. A més, en un escrit enviat a la jutge, l'Agència Tributària li informa que va obrir una investigació als Pujol sobre presumpte frau fiscal l'agost del 2014, un mes després de la confessió del patriarca, però afegeix que ha paralitzat qualsevol indagació a l'obrir-se un procediment penal.

DOS EMPRESARIS

Aliena a aquesta qüestió, la comissió parlamentària va mirar d'aclarir ahir els negocis del primogènit. No ho va aconseguir amb el mutis de la seva exdona i sòcia. Tampoc van dissipar dubtes els empresaris Luis Delso, d'Isolux Corsan, i Gustavo Buesa, de GBI. Tots dos van admetre haver contractat com a assessor el seu «amic» Pujol Júnior o haver participat amb ell en diverses operacions, però van negar que li paguessin com a contraprestació per obtenir contractes de la Generalitat. Buesa, a més a més, va reconèixer haver fet donacions «legals» a fundacions vinculades a CDC, Esquerra Republicana i Unió. A aquest últim partit li va prestar 50.000 euros que no li han tornat.