Les llacunes del «llegat»

La primera ombra de dubte ja l'estén la mare de totes les confessions: la declaració escrita de Jordi Pujol del 25 de juliol del 2014 en què reconeixia que la família havia ocultat fons a l'estranger durant 34 anys. En aquell document, de dos folis, l'expresident de la Generalitat sostenia que el seu pare, Florenci, «va disposar» abans de morir (el setembre de 1980) una quantitat de diners per a la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills. I afirmava: «Lamentablement no es va poder trobar mai el moment adequat per regularitzar aquella herència». «Herència», un terme que posteriorment va desterrar per parlar sempre, tant en seu judicial com al Parlament, de «llegat» o «deixa».

Per deixar clar el matís: l'hereu respon dels deutes o càrregues de l'herència, mentre que el legatari només es fa càrrec de béns concrets. A més, una herència es pot rebutjar i un llegat, no. Aquesta segona diferència adquireix significat al sentir com el benjamí de la família, Oleguer, va repescar dilluns la paraula «herència» i va lamentar que el seu pare no renunciés als fons el primer dia. Si és que es podia renunciar-hi, ¿cal deduir que es tractaria d'una fórmula diferent del llegat? No podem oblidar que Maria Pujol, germana de l'expresident, va quedar fora del repartiment, cosa que difícilment podria haver-se produït en cas de tractar-se d'una herència.

DE 140 A 500 MILIONS DE PESSETES / El clan ha anat aportant més dades al jutjat i al Parlament, on algun fill ha explicat que van celebrar reunions per decidir com tractar la situació. Tots coincideixen a dir que va ser una deixa de l'avi amb una partida inicial de 140 milions de pessetes en dòlars (840.000 euros) i que una «magnífica» gestió financera i la devaluació de la pesseta respecte al dòlar la van anar convertint en 500 milions de pessetes (3.000.000 euros) a finals dels 80.

Diversos subratllen que aquells diners tenen l'origen en l'intercanvi de divises que efectuava Florenci a mitjans del segle XX i insisteixen a dir que el pare es va desentendre d'aquells fons. Els van gestionar Delfí Mateu fins al 1989, Joaquim Pujol Figa durant uns mesos i, a partir del 1990, se'n va encarregar el primogènit, Jordi. No obstant, ni el fundador de CDC ni els seus fills han entregat cap paper que provi que es tractava d'un llegat, ni que aclareixi la procedència del capital, ni el recorregut que va seguir fins a arribar a Andorra, ni si s'hi van fer noves aportacions, ni quines operacions es van portar a terme perquè el saldo inicial es tripliqués.

Sempre segons el relat familiar, el fill gran dels Pujol Ferrusola va assumir les regnes del «llegat» el 1990 i el 1992 cadascun dels vuit beneficiaris es va obrir un compte propi per guardar el seu tros del pastís: 62 milions de pessetes (372.000 euros). Fins a quatre germans, Marta, Josep, Pere i Oleguer, així ho han confirmat, posant en un compromís Oriol, que es va limitar a assegurar que ni té diners (en temps verbal present) fora d'Espanya, ni ha regularitzat «res» perquè «no hi havia res a regularitzar». Llavors, ¿on és l'import que li corresponia de la suposada deixa? ¿Va arribar a entrar-lo a Espanya de forma irregular? Si no és així, ¿en què s'ho ha gastat? ¿I els altres germans dels quals no consta cap regularització?

En aquests moments estan imputats pel cas de la fortuna oculta la mare, que va regularitzar 838.244,96 euros; Marta, que va legalitzar 558.000 euros; Pere, que va fer aflorar 701.341 euros; Mireia, que va netejar 1.072.767 euros, Jordi júnior, en tant que gestor del fons (encara que no se sap què va fer amb la seva part) i el patriarca, Jordi Pujol, ja que va ser ell qui va confessar l'existència del «llegat». Josep, Oleguer i Oriol no estan encausats en aquesta investigació. El petit de la saga, Oleguer, va explicar que va posar en regla 3,2 milions d'euros. En canvi, l'únic no imputat de l'estirp, Josep, va preferir carregar amb el pes de la sospita al negar-se a revelar si es va acollir a l'amnistia fiscal, és a dir, al no voler aclarir si té avui diners ocults a l'estranger.

26 DE MARÇ, DATA CLAU / Com a evasiva per eludir l'interrogatori del Parlament, els set germans van remetre els diputats a la declaració judicial del primogènit el 26 de març. Marta, Mireia i Pere ja van declarar el 26 de gener a la Ciutat de la Justícia que a cadascun dels vuit beneficiaris li corresponien 62 milions de pessetes. Marta va explicar que el 1992 va obrir un compte a Banca Reig d'Andorra (rebatejada com a Andbank el 2001) i allà se li va ingressar un primer import parcial dels 62 milions de pessetes que li pertanyien, però que no recordava a quant pujava aquella remesa.

També en seu judicial, Marta va manifestar que el seu germà Jordi li anava proporcionant els diners del llegat «a través d'ingressos o per transferències», encara que no sabia quantes operacions es van produir. Pere va admetre que el seu compte particular al país pirinenc va tenir un increment «del 1992 al 2012» perquè el seu germà Jordi hi aportava capital. I Oleguer va detallar que els ingressos s'efectuaven en metàl·lic «quan vencien les inversions financeres en què estaven dipositats els fons». Operacions totes auspiciades pel germà gran, Jordi. Segons Josep, els tipus d'interès d'aquella època haurien sigut suficients per multiplicar per dos els romanents.

En tot cas, aquesta narració destapa altres interrogants: si cada fill i la mare es van obrir un compte a Andorra però Jordi júnior no els va ingressar de cop la quantitat assignada a cadascun, sinó que ho va fer de forma gradual, ¿vol dir que hi va haver un compte nodrissa que va estar actiu més enllà del 92? ¿des de quin banc s'operava? ¿es va endur el primogènit al seu compte propi la suma total de la deixa i des d'allà va fer els moviments? Ningú ho ha aclarit. «Del 92 ençà, jo els he administrat [els diners] durant una època», va ser el màxim que va revelar Júnior.

Almenys Marta, Mireia i Oleguer han confirmat que van moure els fons que tenien a Andbank i els van posar a Banca Privada d'Andorra per després, el 2014, com van fer Pere i la seva mare, regularitzar-los a través de Banco de Madrid. El que va sorprendre més d'un diputat no va ser aquesta transició en si -que Oleguer va atribuir al fet que Andbank «va invitar» els Pujol a endur-se els diners a una altra entitat-, sinó el fet que les quantitats que van aflorar eren molt dispars l'una de l'altra.

Notícies relacionades

Els germans Pujol rematen el seu pacte de silenci sobre el «llegat»

Oriol Pujol evita parlar del capital familiar ocult

Per justificar-ho, Pere va assenyalar que atès que cadascun es gestionava el seu compte, hi va haver els que van moure millor els diners que altres, els que es van deixar assessorar per empleats del banc i els que van actuar pel seu compte i risc. A més, ell, Marta i Oleguer van retirar quantitats algun cop, encara que tampoc queda clar si van entrar bitllets irregularment a Espanya, si es van gastar l'efectiu a Andorra o altres opcions. De totes maneres, no és aquesta la principal incògnita que penja sobre el clan.

Vegeu el vídeo de les perles del clan Pujol en un minut a www.elperiodico.cat