El Suprem castiga amb tres anys el setge al Parlament

Sense contemplacions. El Tribunal Suprem va anul·lar ahir la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre 19 dels 20 imputats pel setge al Parlament del 15 de juny del 2011 i en va condemnar vuit a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat. La sentència va ser acollida amb satisfacció pel Govern i per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. L'Audiència executarà en els pròxims dies la decisió, que comporta l'ingrés a la presó dels condemnats.

El Suprem esmena la plana als seus col·legues de l'Audiència, que havien establert que l'actuació dels imputats, que van impedir l'accés de diversos parlamentaris a la Cambra catalana i van obligar el president Artur Mas a agafar un helicòpter per arribar al Parlament, va suposar una «legítima expressió d'acció ciutadana» que va actualitzar «el dret de reu­nió». Per això, es van negar a condemnar aquestes activitats per no enviar «un missatge de desincentivació de la participació democràtica directa dels ciutadans en l'exercici de la crítica política».

COL·LISIÓ DE DRETS / El Tribunal Suprem rebutja aquesta posició i acusa els seus col·legues d'haver comès «un patent error» a l'hora de solucionar el conflicte entre els drets a la llibertat d'expressió, de reunió i de participació política al fer prevaler els dos primers sobre el tercer. Aquesta posició, afirmen, implica «una errònia i traumàtica desjerarquització del dret de participació política».

Els magistrats sostenen que «el lliure exercici de la funció parlamentària» representa «el dret de participació dels ciutadans en els assumptes públics per mitjà dels seus representants». Per això, consideren que «els esdeveniments violents» que van tenir lloc aquell dia «no poden ser degradats a un simple problema» de col·lisió entre drets. I assenyalen «que el conflicte va ser més intens, ja que no només va afectar els drets dels que es van voler reunir i expressar lliurement el seu des­acord» amb les retallades sinó també el «dret de tots els ciutadans a participar en assumptes públics».

Així mateix, la resolució subratlla que els drets de la llibertat d'expressió i del dret de reunió no poden operar com a elements «neutralitzants» d'altres drets indispensables per a «la vigència del sistema constitucional». I, per tant, afegeixen que paralitzar les activitats de la Cambra «ataca els valors superiors de l'ordre democràtic». «Paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu suposa afectar els valors superiors de l'ordre democràtic».

Els magistrats de l'alt tribunal es neguen a «relativitzar» o «banalitzar» aquests fets perquè «la història europea ofereix eloqüents exemples en què la destrucció del règim democràtic i la bogeria totalitària es van iniciar amb un acte violent contra l'òrgan legislatiu».

La sentència condemna vuit imputats perquè amb les seves activitats van intentar que el Parlament «es veiés incapacitat per al debat i l'acció política mitjançant la conformació de majories que segueixen l'exercici del dret al vot». Per aquests motius rebutgen que la protesta tingués com a «objectiu servir de vehicle per proclamar la indignació col·lectiva» davant les retallades.

«El que perseguien els allà concentrats era atacar les arrels mateixes del sistema democràtic», afegeixen. I postil·len que pretenien «desposseir l'òrgan que expressa la voluntat popular de tota possibilitat de creació normativa». Els jutges resten importància al fet que alguns dels parlamentaris que van declarar a l'Audiència com a testimonis expressessin «la seva comprensió» per aquests moviments socials i per l'«encert més o menys gran dels agents de l'autoritat» a l'establir els cordons de seguretat.

Notícies relacionades

El Govern aplaudeix la sentència contra els atacs a diputats

Un finançament que no convenç

Així mateix, justifiquen la seva decisió «en el clima coactiu» i en «l'atmosfera intimidatòria» que van portar a terme els condemnats i que es va traduir «en diversos intents frustrats per accedir en condicions de normalitat a la seu parlamentària» de diversos diputats i de Mas. En la sentència, de 94 folis, s'individualitzen les accions comeses pels penats. Per exemple, el Suprem eleva la condemna de quatre dies de localització permanent a José María Vázquez Moreno a tres anys de presó per haver pintat amb traços negres una jaqueta a Montserrat Tura.

DRAMA POLÍTIC / La sentència compta amb el vot particular del magistrat Perfecto Andrés Ibañez, que va cedir la redacció de la resolució al president de la sala penal, Manuel Marchena. En el vot particular, el togat enquadra aquests fets «en el moment actual, que és especialment dramàtic per a milions de persones». I rebutja condemnar aquests actes per «les connotacions polítiques» que els acompanyen.