‘Better call Martell’

Aquesta informació es va publicar el dia 21/02/2015. El contingut fa referència a aquesta data.

Amb pas ferm, rictus seriós, pensatiu, mirada endavant, com abstraient-se de l’ambient que l’envoltava i la tensió que va generar el 27 de gener passat la presència en la Ciutat de la Justícia dels seus nous defensats: l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; la seva dona, Marta Ferrusola, i tres dels seus fills, imputats per la fortuna oculta a Andorra. La família de l’exmandatari català s’ha posat en mans de l’advocat Cristóbal Martell, com abans ho van fer el futbolista Leo Messi, l’empresari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez, l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta, l’exdiputat socialista Daniel Fernández, el FC Barcelona (pel cas Neymar) o directius de grans empreses com Ferrovial (Palau de la Música i presumpte finançament de CDC). A aquest professional el pinten com «un dels millors penalistes» d’Espanya i com un «estrateg».

Es mou bé entre bambolines, però també a les estrades de les sales de justícia, on se sent còmode. Els magistrats reconeixen el seu «exquisit comportament» i la seva «preparació i brillantor». Els seus clients són diversos. Des del punt de vista professional és ideològicament transversal (defensa polítics de tots els colors), però els seus amics són del PSC. Sense anar més lluny, representa l’exalcalde de Sabadell

Manuel Bustos, i va ser advocat de l’expresident José Montilla quan era alcalde de Cornellà. Però també ha defensat l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal, de CiU. Una dada: ha representat davant la justícia quatre persones que han sigut presidents autonòmics: Montilla, ara Jordi Pujol Soley i els canaris Lorenzo Olarte i Manuel Hermoso. Però també entre els seus clients hi ha desenes de persones anònimes, des d’empresaris fins a ciutadans corrents (el seu despatx porta assumptes de violència sexista, per exemple). Té uns 1.000 assumptes vius. Rebutja sempre portar processos de tràfic de drogues i violació.

La majoria dels seus companys de professió el respecten, però d’altres l’envegen perquè és a dalt de tot. Vol passar desapercebut («l’advocat no és notícia, sinó els assumptes i els seus clients», ha dit) i per no tenir, no té pàgina d’internet. Fuig dels actes socials. El seu despatx està en un gratacel a l’avinguda de la Diagonal de Barcelona, a prop de la plaça de Francesc Macià. «Té una certa obsessió pe la feina i li agrada controlar-ho tot de prop», reconeix una persona que el coneix bé. La seva jornada laboral és de 14 hores o més. Aprofita cada hora del dia i de part de la nit. No és estrany veure’l sortir dels últims del despatx, en el qual col·laboren una dotzena d’advocats, entre ells la seva dona, la també penalista Débora Quintero. Si és necessari, els caps de setmana es posa a manejar escrits i interlocutòries judicials, tot i que dona prioritat a la família. Té tres fills de dos matrimonis. «És un bon pare», explica un amic seu.

És perfeccionista i meticulós. No deixar res a l’atzar. És nerviós i inquiet. Reflexiu. Entusiasta. Només veient-lo actuar en un judici se’n pot fer un retrat com a advocat i com a persona. Mira fixament l’acusat, el testimoni o qui hagi de declarar. Es toca el cabell, la perilla de la barba. Quan li arriba el torn d’interrogar, s’inclina cap endavant i es llança, amb veu ferma. Si ha de defensar, defensa. Si ha de mossegar, mossega. Si dubta, ho dissimula. És àgil i rocós. La seva retòrica pot arribar a ser irònica, amb caires en ocasions barrocs. Tanmateix, com sol passar en el món del dret, que no és una ciència exacta, de vegades perd, de vegades guanya. El que més odia és la deslleialtat. Com tot bon advocat, si pot evitar arribar a judici, ho evita. I si ha d’arribar a un pacte, hi arriba. L’important és el client. És un negociador.

Martell va néixer en realitat a Caracas (Veneçuela) fa 52 anys. El seu pare, també Cristóbal Martell, era originari del poble canari de Valsequillo. Era advocat, tot i que no va exercir com a tal, i va ostentar a l’illa càrrecs polítics durant el franquisme. Quan Matías Vega, que va ser president del Cabildo, va ser nomenat ambaixador a Veneçuela, va oferir a Martell pare un lloc en la legació diplomàtica d’Espanya en aquest país. La família va tornar, no obstant, a les Canàries al cap de cinc anys, quan l’ara defensor de la família Pujol, conegut entre la família com a Tato, tenia 3 anys.

A Las Palmas va estudiar a l’escola alemanya (d’allà el domini d’aquest idioma). En la seva joventut, l’ara prestigiós lletrat va militar a les Joventuts Comunistes del PCE. Va ser un rebel en una família benestant. Té tres germanes (una va morir). Una és arquitecta, una altra llicenciada en Dret i la tercera és biòloga. Ell és el petit. La seva mare, María de les Nieves Pérez-Alcalde, viu a les Canàries. El seu pare, amb qui estava molt unit, va morir fa 15 anys.

El rock galàctic

Després del batxillerat, el seu pare el va fer triar entre estudiar a Madrid o Barcelona. Es va inclinar per Catalunya. Li va atraure la moguda de Pau Riba, Jaume Sisa, el rock galàctic català. Va estudiar COU a l’institut Ausiàs March. Després es va matricular a l’Autònoma. El primer any, a Filosofia, que li agradava) i a Dret (per acontentar la seva família). A meitat de curs, va deixar la primera carrera i es va centrar en la segona.

Martell es va incorporar al despatx del catedràtic de Penal Gonzalo Quintero (avui el seu sogre) quan encara estava estudiant. «Quan era passant, sabia més de Dret Penal que molts advocats», admet un company. En aquest bufet va conèixer Francesc Jufresa. Quan Quintero va ser nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Martell i Jufresa van muntar el seu despatx propi. Es complementaven i van arribar al cim de l’advocacia barcelonina. Junts van aconseguir, per exemple, l’absolució d’un empresari de premsa català en un procés per escoltes telefòniques. La unió va durar fins al 1998, quan Martell va muntar el seu bufet al carrer de Pau Claris de Barcelona.

L’espavilat advocat va anar guanyant terreny i va ser elegit diputat del Col·legi d’Advocats de Barcelona. La llavors degana, Sílvia Giménez-Salinas, el va posar al capdavant de la difícil comissió de deontologia professional, malgrat que Martell anava a la llista contrincant. Amb la seva actual dona, Débora, va redactar la denominada normativa professional de l’advocacia catalana, encara vigent.

Notícies relacionades

Les càmeres acorralen Alves: la tancada del jugador i la víctima al lavabo de la discoteca va durar uns 15 minuts

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

A Martell li ha agradat compaginar la docència amb l’exercici de l’advocacia. El 1986, tot just acabar la carrera, va entrar com a professor de Dret Penal a la Universitat Abat Oliba. Va estar fent classes 18 anys. Segons els seus alumnes, connectava la teoria amb la pràctica, cosa que feia que el seu discurs fos apassionant. Sempre els parlava de vostè, amb respecte, exigint el mateix tracte. En una ocasió, al finalitzar el curs, els seus alumnes li van regalar un martell d’obra amb el seu nom –Martell– gravat.

Durant la seva trajectòria professional, Martell ha aconseguit èxits. Va aconseguir l’absolució de l’actual alcalde de Badalona del PP, Xavier García Albiol, per uns pamflets racistes, i va aconseguir que Josep Lluís Núñez i el seu fill fossin condemnats a una pena molt inferior a la que sol·licitava el fiscal. No va evitar, això sí, que ingressessin a la presó (estan en tercer grau). Tampoc oblidarà quan el 2008 la companyia Fecsa (ell defensava un cap de zona) va ser condemnada a pagar 10,6 milions d’euros als perjudicats per l’incendi que va arrasar 17.000 hectàrees a la comarca del Bages el juliol de 1998. O la condemna d’un jutge de Barcelona per un delicte de prevaricació. Ara té al davant la missió de salvar la família Pujol-Ferrusola. Un altre repte en la seva carrera com a especialista en delictes econòmics. H