Nostàlgia de Pere Duran

Dimecres passat, ple de gom a gom al Cercle d'Economia. La fundació del Cercle va organitzar un homenatge a Pere Duran Farell. I el seu poder de convocatòria va sorprendre els organitzadors i la família. La seva viuda, Montserrat Vall-Llosera, em va recordar que el seu marit havia mort ja fa 16 anys i el director general del Cercle, Jordi Alberich, va apuntar a la nostàlgia per un empresari que va encapçalar moltes i diferents iniciatives i projectes.

En l'acte hi van participar Pere Fàbregas, autor d'una biografia publicada per la nova col·lecció sobre empresaris catalans llançada per Foment i Ricardo Rodrigo (RBA); l'expresident i un dels «quatre mosqueters» que van fundar el Cercle, Joan Mas Cantí; el president de la fundació del Cercle, i també expresident de l'entitat, Carles Cuatrecasas; l'actual president d'Enagas, Antoni Llardén, que va treballar com a jove enginyer a Catalana de Gas, i l'actual director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró, que va col·laborar amb Duran a Gas Natural. Va tancar l'acte el president del Cercle, Anton Costas, que va posar en relleu la vocació industrialista de Duran. I a la segona fila hi havia Miquel Roca i Narcís Serra, que molt abans de les seves carreres polítiques van treballar per a Duran en el non nato pla de la Ribera, que després va ser la Vila Olímpica.

¿Hi ha a la Catalunya actual -una mica fatigada per la lluita política- nostàlgia per empresaris de forta personalitat, pragmatisme militant i amb una acció que transcendia l'estricte àmbit econòmic? Potser, però el que és innegable és que Duran Farell és un referent dels homes d'aquella societat que, des de mitjans dels 50 fins a la consolidació de la democràcia (i fins i tot després), van intentar, enmig de dificultats i contradiccions, modernitzar Catalunya.

Pere Duran (nascut el 1921) es va fer enginyer de camins, canals i ports -llavors potser el graner principal dels alts funcionaris d'un règim que va aconseguir sobreviure a la victòria aliada del 45- al Madrid de la postguerra. Però a Duran allò no l'atreia i va decidir dedicar-se al sector privat. Va entrar a l'industrial Banco Urquijo, de llarga trajectòria, que tenia una forta presència a Catalunya. D'allà va passar a Hidroelèctrica de Catalunya, empresa de la qual va acabar agafant les regnes, i després va ser cridat per Eusebio Bertrand Mata per reconvertir la tradicional Catalana de Gas y Electricidad (també participada per l'Urquijo).

I des de les dues presidències va projectar futur i ambició per al teixit econòmic català. Va impulsar tant la incipient energia nuclear (va ser el gran impulsor de Vandellòs I, la primera central nuclear espanyola) com la creació de Gas Natural, fundada per importar gas liquat de Líbia i d'Algèria. Després va ser conseller de l'Urquijo i de l'Hispano-Americano (dos grans bancs que van acabar integrats en l'actual Santander) i també president -ja en missió salvadora en els anys 60- de La Maquinista Terrestre y Marítima (l'actual Alsthom).

Notícies relacionades

La ‘causa general’ del jutge Peinado amb l’amenaçadels acaraments

1.400 soldats espanyols en maniobres europees

En la seva carrera va influir molt la seva gran capacitat per generar complicitats. I va ser clau l'amistat entaulada amb Gregorio López Bravo, un modernitzador de l'equip de ministres de l'Opus. Heus aquí la inauguració de la planta regasificadora de gas de Barcelona amb la presidència del dictador Franco. Però després la parcial tornada al poder a l'INI dels falangistes (García Hernández i Luis Valero Bermejo) va portar a una dura batalla que va acabar amb aquella etapa de Gas Natural. Aquell conflicte i les posteriors dificultats de la Corporación Industrial Catalana van deixar cicatrius.

Però Duran -com el va definir Antoni Llardén- era un lluitador incansable i més tard, ja amb la democràcia i recolzat per la presència accionarial de La Caixa i la fluïdesa de les seves relacions amb Jordi Pujol i Felipe González (compartien la passió pels bonsais), va ser l'home clau i el president del nou Gas Natural, l'empresa resultant de la gens fàcil fusió de Catalana i Gas Madrid,  que avui és una de les grans empreses catalanes de l'Ibex-35 i amb una gran expansió internacional.