Les nòvies de Syriza

Llegiu els dos manifestos a

www.elperiodico.cat.

Syriza és l'acrònim de Synaspismós Rizospastikís Aristerás, que en grec significa Coalició de l'Esquerra Radical. Va néixer el 2004 a partir de l'aliança d'una desena de marques de l'extrema esquerra amb orígens ideològics i històrics dispars. Precisament aquesta és la confluència que ha estat incapaç de fer realitat la fragmentada esquerra espanyola alternativa al PSOE, els representants de la qual es disputen aquests dies, a les portes d'unes eleccions a Grècia en què Syriza parteix com a favorita, la condició d'homòlegs de la força que lidera Alexis Tsipras. Una batalla que sembla que es decanta per moments després dels gestos que el polític hel·lè ha dedicat a Podem.

L'enèsima mostra d'aquesta pugna és que en els últims dies s'han difós dos manifestos que clamen a favor de la victòria de Syriza el 25 de gener vinent, com a principi del final de la Troica i la doctrina de l'austeritat a la UE. Els textos són molt similars en el contingut i tots dos assumeixen com a propi el programa de la coalició que està fent tremolar els mercats. Però la diferència radica en els firmants de cada un. I, més concretament, els polítics catalans que en subscriuen un i l'altre.

Així, mentre que els coordinadors d'Iniciativa (Dolors Camats i Joan Herrera) i EUiA (Joan Josep Nuet) han promogut el document Catalunya amb Tsipras, el diputat de la CUP David Fernàndez ha optat per adherir-se al manifest Amb el poble grec, pel canvi a Europa, impulsat pel professor de Ciències Polítiques de la UNED Jaime Pastor, i que també han recolzat les eurodiputades de Podem Teresa Rodríguez i Lola Sánchez. La portaveu de Guanyem Barcelona, Ada Colau, ha subscrit els dos textos.

Els deixebles

Notícies relacionades

¿Ens deixem seduir per Syriza?

Syriza i Podem

Després de la convocatòria electoral grega, alguns mitjans conservadors van etiquetar Syriza com «el Podem grec», una comparació que Pablo Iglesias es va encarregar d'explotar amb elogis a Tsipras que van acabar per ser correspostos diumenge passat. En un acte de precampanya, Tsipras va beneir Podem i IU com els seus referents a Espanya. L'endemà, el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, va rebutjar competir amb el partit lila per atraure Syriza, però no va poder dissimular la incomoditat que li produeix que Iglesias hagi obtingut en menys d'un any el suport que IU s'ha treballat des de fa una dècada.

«Syriza ens va demanar els estatuts el 2004 per formar-se», va vindicar Lara després de recordar que, a diferència de Podem, les arrels de Syriza s'assemblen més a IU, que es va forjar també com a amalgama de diverses forces polítiques i socials. Tampoc es va oblidar de contraposar l'explícit esquerranisme del seu partit i del de Tsipras amb l'ambigüitat de Podem, que eludeix l'eix esquerra-dreta per mirar de fixar el debat en la dicotomia «casta-poble» buscant «la centralitat del tauler». Per recuperar terreny, ICV-EUiA està organitzant per al 24 de gener, el dia abans dels comicis grecs, un acte a Barcelona de suport a Syriza que servirà també de trobada de partits esquerrans del sud d'Europa: França, Itàlia, Portugal i, és clar, Grècia.