Del Jaguar a l'Ebola

Ana Mato va ser fins ahir la gran supervivent, capaç de sortir indemne de les nombroses envestides que la carrera política li ha clavat. Quan la seva vida privada es va colar a les portades dels diaris i quan les seves perles dialèctiques la van deixar en evidència, va trobar sempre la mà estesa d'un president del Govern que va tenir més en compte la seva lleialtat que els seus errors. Així ho va fer José María Aznar, que la va fer entrar al clan de Valladolid a finals dels 80 fins a situar-la a l'executiva nacional del PP i li va confiar l'organització del partit i la campanya electoral del 1996, que va dur els populars a la Moncloa per primer cop.

La fidelitat de Mato també va semblar convèncer Mariano Rajoy, que la va nomenar ministra de Sanitat el 2011 i la va sostenir al càrrec fins ahir, malgrat els múltiples escàndols i malgrat que des del 2013 apareixia als informes del cas Gürtel com a receptora dels regals de la trama (inclòs un Jaguar valorat en 52.000 euros) a qui era el seu marit, l'exalcalde popular de Pozuelo Jesús Sepúlveda. Ana Mato va poder comprovar llavors que el dimoni es troba en  els detalls, sobretot quan són obscens, i el país sencer es desperta un dia amb el preu milionari del confeti en les festes d'aniversari dels seus fills, els seus viatges al Cercle Polar i bosses de Louis Vuitton que no eren per a ella penjats als titulars de premsa.

La revelació d'una forma de vida tan allunyada de la realitat de la majoria de la societat espanyola va alimentar la imatge d'una dona frívola, sense cap contacte amb el món real, un estereotip que es va reforçar més amb declaracions tan sorprenents com quan va admetre que el seu moment preferit del dia era quan veia el servei vestir els seus fills o quan va titllar els nens andalusos de ser analfabets.

Els seus companys de partit reconeixen que li va tocar lidiar com a ministra en l'època més dura de la crisi i que va haver d'afrontar les retallades més difícils de justificar davant una opinió pública indignada: les de la sanitat. Ana Mato va haver de treure el fuet per obligar les comunitats autònomes a estalviar 7.000 milions en matèria sanitària, i va tancar amb pany i clau les possibilitats d'accés a prestacions mèdiques. Els immigrants sense regularitzar quedaven sense cobertura, tret de casos excepcionals com un embaràs o les urgències. El pla de retallades del seu departament va aixecar marees blanques de manifestacions per protestar contra el copagament, el desfinançament de 400 medicaments i la revisió del preu que paguen els pensionistes.

Cascada d'errors

Notícies relacionades

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán

Cap d'aquestes imatges, amb el passeig del Prado col·lapsat de manifestants amb bates blanques, va aconseguir expulsar-la de l'escó, ni de la taula del Consell de Ministres. Va ser allà, a la Moncloa, on fa un mes Rajoy va defensar la tasca de Mato en la crisi de l'Ebola, per a estupefacció d'alguns dels presents. Contra tot pronòstic, Rajoy va decidir mantenir-la al càrrec malgrat la cascada d'errors comesos des que la infermera Teresa Romero va presentar els primers símptomes de la malaltia fins que l'escàndol va adquirir una dimensió tan important que el mateix president va posar les regnes de la gestió en mans de la seva número dos, Soraya Sáenz de Santamaría.

La gestió de l'Ebola va tornar a posar Mato en el punt de mira, però Rajoy la va protegir una vegada més, convençut que el remolí cessaria i es convertiria en un episodi més dels que s'arnen a les hemeroteques de qualsevol govern. La lleialtat al president va permetre a la ministra sobreviure tots aquests anys, però ahir el risc de deixar Rajoy als peus dels cavalls va pesar més que la fidelitat. Va sobreviure a l'Ebola, al seu aspecte de nena bé, a la tisorada en Sanitat i als seus escassos dots de comunicació, però va quedar sepultada pel confeti de la seva vida personal, papers de colors aparentment innocus que es van revelar tòxics i podien contaminar un Govern asfixiat pel seu propi avatar.