24 maig 2020

Anar al contingut

REVISTA DE PREMSA

La duquessa d'Alba se'n va un 20-N amb gairebé mig Espanya aspirant a ser mileurista

El comiat de la primera aristòcrata del regne eclipsa el tercer aniversari de Rajoy a la Moncloa en plena polèmica per la querella contra Mas pel 9-N

XAVIER CAMPRECIÓS / Barcelona

La mort de la duquessa d'Alba --en un altre 20-N, el del tercer aniversari de la victòria per majoria absoluta de Mariano Rajoy-- és un bon indicador de l'espanyolitat i del classisme de la premsa de Madrid i Barcelona, tal com testifiquen les primeres edicions.  Si 'Abc' i 'La Razón' competeixen en desplegament monàrquic fins a l'extrem de repetir a la portada la mateixa foto, en blanc i en sèpia, d'una jove i radiant jove Cayetana Fitz-James Stuart, a 'El Punt Avui' i 'Ara' l'òbit de l'aristòcrata no els cap a la portada.

Els altres quatre rotatius acomiaden en primera pàgina La noble amb més títols del món i novena fortuna espanyola, però no hi obren. 'El País' i 'La Vanguardia' donen prioritat a la reacció d'Artur Mas davant la querella pel 9-N de Catalunya. 'El Mundo' obre amb la primícia que el 34% dels treballadors espanyols guanyen menys de 645 euros. I a EL PERIÓDICO mana el seu baròmetre de tardor, enquesta que deixa com a primer titular que Mas recobra un lleu avantatge sobre ERC gràcies al 9-N.

CARTA DEL DUC

Encara que pot ser que 'La Razón' destini més pàgines que ningú a acomiadar una gran duquessa, la més lliure; una figura del poder i la riquesa que es va forjar una vida de pel·lícula i que va acaparar el morbo social i els focus de la vida rosa, 'Abc' no es queda enrere i s'apunta el punt de portar a la tercera l'article de qui heretarà el títol i el llegat de la Casa d'Alba, el duc de Huéscar. Títol: "La meva mare". Entradeta: "He dit que la meva mare, la duquessa d'Alba, és irrepetible, i és cert. Jo no he vist mai unir en una mateixa persona tanta passió i, a la vegada, tanta capacitat de raciocini. Dit això, vull destacar alguns aspectes del procediment de la meva mare que han constituït el guió pel qual va transcórrer la seva fecunda vida. I el primer d'ells és el seu amor a Espanya, que per a ella era indissoluble de la seva passió per la institució monàrquica".

39 ANYS DESPRÉS

A aquest article filial de Carlos, del primogènit que heretarà el ducat d'Alba de Tormes, contraposeu-hi la columna de Federico Jiménez Losantos a 'El Mundo'. Es titula "20-N, 39 anys després".

Així comença: "Hace ya muchos años que no se conmemoran o curiosean los 20-N. Será que en Conocimiento del medio ya no explican que el 20-N de 1936 murieron, con pocas horas de diferencia, José Antonio Primo de Rivera y Buenaventura Durruti, líderes de la Falange y la CNT, uno fusilado en la cárcel de Alicante y otro por un disparo casual de uno de sus escoltas al salir de su coche mientras visitaba el frente de la Ciudad Universitaria. No es costumbre tampoco recordar que 39 años después, el 20-N de 1975 murió Franco tras un mes de agonía de la que éramos informados diariamente por el «equipo médico habitual»; más y mejor informados, por cierto, que de las enfermedades y operaciones de su sucesor en la Jefatura del Estado. Y ayer, 39 años después, moría la duquesa de Alba, se cumplían tres años de Rajoy en el poder y se anunciaba la defunción del pacto de Ciudadanos y UPyD, última posibilidad de regenerar el sistema dentro de la democracia".

S'acaba així: "39 años después de la muerte de Franco hay tanta incertidumbre como entonces, pero menos ilusión, casi el mismo temor pero apenas esperanza. Si 39 años después de la muerte de Durruti y José Antonio los españoles vivíamos mucho mejor que nuestros padres, 39 años después de la muerte de Franco, nuestros hijos –con unos medios materiales e intelectuales de desarrollo personal que en 1975 no podíamos siquiera imaginar– están convencidos, y no les falta razón, de que no vivirán mejor que nosotros. Y sin embargo, la transformación política de España que empezó a la muerte de Franco no tiene por qué devolvernos a la era fratricida de José Antonio y Durruti, Largo Caballero y Companys. España tiene un sistema político que se puede limpiar, como en 1975 se podía cambiar, y se hizo 'de la ley a la ley'. Por desgracia, en la senda constitucional que España emprendió hace 39 años hemos perdido la ley. Antes, se nos perdió España".

RAJOY, ANY QUATRE

En aquest mateix diari s'aborden els tres anys de govern del PP amb un reportatge ("Rajoy busca noves estratègies. Proposa una via d'entesa i un pacte social"), un article del mateix Rajoy ("Espanya, relat d'un canvi. Som inconformistes: sabem que el secret de l'èxit, com va dir Disraeli, és la constància en el propòsit") que dóna per superada la crisi; i amb un editorial, titulat "Un any per afrontar amb decisió els greus reptes polítics d'Espanya", que no són altres que "encarrilar mitjançant la negociació l'encaix de Catalunya a l'Estat i emprendre de veritat la regeneració democràtica".

ELS SIS-CENTSEURISTES

És clar que tot això empetiteix amb l'exclusiva del diari a partir de les dades patronals de les retencions fiscals de les nòmines del 2013 publicades per l'Agència Tributària: 5,7 milions de treballadors (el 34%) guanyaven menys de 645 euros al mes --el salari mínim interprofessional-- en 14 pagues. Aquests sis-centseuristes són el 74,7% dels empleats de 18 a 25 anys i 26% dels de 56 a 65 anys. Sumeu-hi 2 milions de treballadors més que no arriben a 1.000 euros. O sigui, que el 46,6% dels empleats no eren ni mileuristes el 2013.

FISCALS VASSALLS

Pel que fa a la ressaca del 9-N català, la premsa de la capital del regne dóna menys rellevància a les autoimputacions que s'encadenen a Catalunya que als plets dels fiscals. 'El País' i 'El Mundo' interpreten correctament que la fiscal de Barcelona, Ana Malgadi, es posa a les ordres del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce. 'La Razón' es recrea en alguns extrems de la querella contra Mas; cosa que es complementa, per cert, amb una columna d'Ely del Valle, que carrega contra els fiscals del TSJ de Catalunya que discrepen de la querella, a qui titlla "d'incompetents" i "vassalls", i els recomana fins i tot una cura de desintoxicació del nacionalisme català. Tot s'hi val.

El més curiós, amb tot, ho torna a servir l''Abc'. Ofereix una crònica d'especulacions amb el títol: "La fiscalia assumeix que és difícil que els jutges acceptin la querella contra Mas". I d'això es tracta, de denunciar genèricament per si de cas els jutges que exerceixen a Catalunya i cauen en "la temptació de la interferència política" del nacionalisme... català.

AVANTATGISTES I PENELLS 

Com veurà el pati 'Abc', que carrega editorialment contra tota la premsa "avantatgista" que no recolza la querella criminal contra Mas pel 9-N. Es titula "La llei està per sobre de la política". Així comença: "Uno de los efectos secundarios más nocivos de la crisis catalana es la displicencia con que desde determinados medios (políticos, sociales y periodísticos) se despacha el cumplimiento de las normas sobre las que está organizado nuestro Estado de derecho. Este frente de banalización del ordenamiento jurídico se ha vuelto particularmente activo con motivo de la querella que la Fiscalía va a interponer contra Mas y algunos de sus consejeros por su presunta responsabilidad criminal (el Tribunal Superior de Catalunya lo confirmará o no) en el 9-N".

I així s'acaba: "Soberanistas, nacionalistas, socialistas –y otras fuerzas más a la izquierda– pretenden convertir el remoquete de «es el momento de la política» en una especie de bálsamo con el que se resolverá el «problema catalán», al tiempo que eximen a la facción secesionista del cumplimiento de la ley y demonizan cualquier acción judicial que trate de devolver la situación al cauce constitucional. Algunos medios –y no solo los editados, y fuertemente subvencionados por la Generalitat, en Catalunya– se han contagiado de la «especie» y tratan de popularizarla con una insistencia irritante, por lo que supone de desprecio al marco legal que a todos debe afectar por igual. Periódicos que en su día se abonaron al editorial único (esto es, al inquietante pensamiento único) citan como fuente de autoridad a otros que han «comprado» el falaz argumento del «momento de la política»... sin la ley. Pero conviene no dejarse engañar por esta corriente ventajista, fruto de «argumentos veleta» de diarios en convulsos procesos de tensión interna, y cuyo objetivo es variable: un día proponen una cosa y al siguiente, otra distinta. Cosas tan peculiares, por ejemplo, como la liquidación en la práctica del Estado de derecho para que Mas y Junqueras no se enfaden. Muchas veces es el «momento de la política», pero siempre es el momento de la ley".

TITULARS DE PORTADA

El País
"Mas assumeix la querella com un estímul per a la independència"; "El duc de Huéscar rep el títol i el llegat de la Casa d'Alba"; "Traslladada des de Mali una espanyola amb sospites d'Ebola".

El Mundo:
"El 34% dels treballadors espanyols guanya menys de 645 euros"; "La duquessa més lliure"; "Repatriada a Espanya una metge que es va punxar tractant un malalt d'Ebola a Mali"; "Íñigo Errejón va incomplir el seu contracte al cobrar també de Podem".

Abc:
"Adéu a la duquessa d'Alba".

La Razón:
"Gran. Cayetana d'Alba 1926-2014"; "Mas va disposar de fons públics en quantia indeterminada per desobeir el Constitucional'. Arguments de la querella de la fiscalia"; "Espanya repatria una metge que es va punxar amb una agulla a l'atendre un malalt d'Ebola".

Ara: 
"La reacció de Mas: 'La resposta de l'Estat fa pena'"; "Obama tira endavant tot sol la legalització d'immigrants"; "Repatriada una cooperant donis de Mali per possible ebola".

El Punt Avui:
"#jomacuso9N"; "Dolors Camats: 'No em crec ni les plebiscitàries ni la llista única, no hi jugarem'"; "La fiscal de Barcelona vol reobrir totes les denúncies pel 9-N"; "Cap a les municipals més atípiques".

La Vanguardia:
"Mas veu 'decebedor' que es respongui amb una querella"; "Sevilla prepara el comiat de la seva duquessa"; "Repatriada de Mali una metgessa que podria tenir Ebola"; "La gihadista rescatada per la seva mare és a la presó a Holanda".

EL PERIÓDICO:
"Lleu avantatge de Mas. CiU supera per la mínima ERC gràcies al 9-N, però perdria fins a 17 diputats"; "Adéu a la duquessa atípica"; "Repatriada una espanyola sospitosa de tenir Ebola".