La doctrina Botín, més tard matisada per la doctrina Atutxa

L'anomenada doctrina Botín que va establir el Tribunal Suprem determina que si en una causa només existeix l'acusació popular i no la de la fiscalia o altres particulars, la imputació es pot arribar a arxivar. La llei estableix que un ciutadà es pot personar en un procés sense necessitat d'haver patit danys directes per una acció o tenir-hi un interès personal, i n'hi ha prou amb la simple defensa de la legalitat o l'interès públic. Aquesta és la coneguda com a acusació popular, via generalment utilitzada per organitzacions socials en casos de corrupció.

Per personar-se com a acusació popular s'han de complir unes condicions: no ser jutge o magistrat i no tenir una condemna en ferm per injúries o calúmnies. A més, s'han de superar uns requisits formals com identificar l'acusat i els fets de què s'ha de defensar de manera clara. Estan legitimats per concórrer com a acció popular tots els ciutadans espanyols (no els estrangers), el Ministeri Fiscal i també les persones jurídiques.

Si en una causa ni el fiscal ni l'Advocacia de l'Estat, ni cap afectat directe consideren que existeix delicte, la imputació es pot arribar a arxivar. L'anomenada doctrina Botín i la doctrina Atutxa s'han convertit en la via per establir excepcions en els processos legals impulsats només per acusació popular. La primera la va establir el Suprem quan va exonerar el banquer Emilio Botín de ser jutjat en un cas de cessions de crèdits, perquè no existia ni acusació del fiscal ni cap acusació particular. El Suprem va tornar a aplicar la doctrina Botín, de manera matisada, en un cas posterior. L'expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa va ser condemnat pel Suprem per un delicte de desobediència a l'autoritat judicial per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El Suprem va establir llavors, el 2008, que la doctrina Botín només és aplicable amb delictes que perjudiquen algú concret (que no denuncia). Com que el cas d'Atutxa era un cas de desobediència, aquest es va entendre contra els interessos col·lectius, i per això podia prosperar encara que només fos amb l'acusació popular. Aquesta és la doctrina Atutxa.

Notícies relacionades

L'Audiència Provincial de Palma manté la imputació de la infanta Cristina per delictes fiscals

Homenatge a represaliats pel franquisme

En el cas de la infanta Cristina s'ha de determinar si els fets jutjats suposen un delicte contra interessos col·lectius o pertanyen exclusivament a l'àmbit personal. El cas se centra en la suposada malversació de sis milions d'euros públics per l'Institut Nóos, en teoria sense ànim de lucre, creat pel seu marit Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres i a la junta de la qual la infanta Cristina va participar.

En el cas de la infanta Cristina, l'Audiència Provincial de les Balears ha deixat en mans del jutge José Castro la decisió d'aplicar o no, "amb llibertat de criteri", la doctrina Botín. Per això serà en l'acte d'obertura de judici oral del 'cas Nóos' on el magistrat resoldrà enviar la duquessa de Palma al banc dels acusats per dos presumptes delictes fiscals o, contràriament, arxivar definitivament el seu encausament.