Tremosa es queixa de Correus a Brussel·les per la "censura" en enviaments relacionats amb el 9-N

La Generalitat va negociar amb Correus l'enviament entre dilluns i divendres d'aquesta setmana d'un total de 5 milions de cartes tancades que la societat estatal va reconèixer no poder assumir "per motius tècnics". Aquestes cartes estaven relacionades amb el procés participatiu del 9-N. Fonts de l'empresa pública reconeixen que l'increment de càrrega de treball (Correus distribueix uns 3,5 milions de cartes a la setmana) hauria suposat un problema logístic i fins i tot la contractació de personal temporal per una operació amb un cost aproximat una mica superior als 200.000 euros. En altres enviaments d'impresos sense adreça de Girona i Platja d'Aro, Correus també va preferir desestimar l'encàrrec per motius legals, ja que en aquest cas era patent la seva relació amb la consulta sobiranista. L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha presentat una pregunta aquest dijous davant la Comissió Europea contra Correus, per considerar que la "censura" per part de l'empresa pública d'enviaments relacionats amb el 9-N suposa una "violació de la directiva postal de la UE".

Pregunta presentada avui a la Comissió Europea contra Correos per censura #9N a Girona (violació directiva postal UE) pic.twitter.com/EZMuwfXYss

— Ramon Tremosa 🎗🌹 (@ramontremosa) 6 de noviembre de 2014

"Era impossible poder portar a terme aquest encàrrec, tant per raons operatives derivades dels terminis d'entrega sol·licitats, com per la impossibilitat d'adaptar la capacitat de distribució i preparació dels enviaments, sense pertorbar de forma greu el servei postal, i així se li va transmetre a la Generalitat", expliquen a Correus. Encara que l'enviament de cartes tancades no pressuposa conèixer el seu contingut, el cert és que els responsables de la companyia postal van haver de suposar que es relacionava amb el 9-N, i per això també van preferir evitar el compromís. Encara que no existien directrius concretes per part de la direcció de Madrid, l'encàrrec de la Generalitat amenaçava de convertir-se en problema. La negativa tècnica va portar la Generalitat a contractar els serveis de l'empresa privada Unipost.

PRODUCTES SENSE ADREÇA

El que podia haver quedat entre les dues parts es va destapar ahir al saber-se que dos encàrrecs concrets per part de l'Ajuntament de Girona i un altre de Platja d'Aro van ser rebutjats, aquesta vegada de manera explícita per Correus. Es tractava, en aquest cas, del que es coneix tècnicament com a 'producte imprès sense adreça', de preu més baix que la carta, no prioritari en el servei, que requereix antelació per a la planificació i en què el contingut està a la vista. En aquest cas, en l'imprès auspiciat per l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, s'instava a participar en el procés participatiu del 9-N. En principi, l'encàrrec "es va colar" a les oficines de Correus però al comprovar-se'n el contingut, es van realitzar consultes amb la direcció, d'acord amb notes internes de procediment marcades per als funcionaris. El resultat va ser que per motius estrictament legals era necessari elevar una consulta jurídica per avaluar la legalitat de l'enviament, en el que fonts de Correus consideren "un protocol legal lògic".

MARC LEGAL

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Davant aquest tràmit, els remitents van rebre la informació que el procés de consulta podria posar en perill el compliment del contracte en terminis d'entrega, i per això es va proposar la devolució dels diners (uns 1.500 enviaments costen uns 90 euros). La direcció de Correus considera que la decisió del Tribunal Constitucional sobre el 9-N confirma les tesis per les quals no poden circular enviaments relacionats amb el 9-N en empreses públiques, i que si s'haguessin tramitat els encàrrecs de l'Ajuntament de Girona i de Platja d'Aro "hi podria haver hagut denúncies i haver-se aturat els enviaments en detriment dels clients i de la imatge de l'empresa postal".

Puigdemont, en declaracions a TV3, va considerar que la gestió de Correus "vulnera drets fonamentals i fins i tot podria ser un abús de poder [del servei postal públic] que té la responsabilitat de garantir que les cartes arriben als seus destinataris, independentment del que continguin i més si vénen d'una institució pública, com és l'Ajuntament de Girona".