APEL·LACIÓ AL DRET INTERNACIONAL

Una jutge argentina ordena detenir Martín Villa i Utrera Molina per crims del franquisme

La magistrada demana que els dos exministres i una vintena de policies i càrrecs franquistes siguin extradits per ser interrogats

Fotografia d’arxiu de l’exministre de la transició Rodolfo Martín Villa (e) i de l’exministre franquista José Utrera Molina.

Fotografia d’arxiu de l’exministre de la transició Rodolfo Martín Villa (e) i de l’exministre franquista José Utrera Molina. / Manuel H. de León (EFE)

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

La jutge argentina María Servini ha ordenat la detenció preventiva d'una vintena d'acusats per la seva relació amb els crims comesos durant la dictadura franquista, entre ells, Rodolfo Martín Villa, exministre de Governació al Govern d'UCD (1976-1979), i José Utrera Molina, ministre en la dictadura franquista.

La magistrada acorda la mesura de cara a la seva extradició per prendre declaració indagatòria a Martín Villa i a Utrera Molina, i a altres polítics de la dictadura, exmembres de les Forces Armades, exjutges i un antic ginecòleg, informa Europa Press.

Entre els polítics, hi ha Antonio Carro Martínez (ministre des del 1974 al 1975), Licinio de la Fuente (vicepresident de l'Exectuiu entre el 1974 i el 1975), José María Sánchez Ventura (ministre en l'últim Govern franquista), Alfonso Osorio García (ministre de Presidència entre el 1975 i el 1976) i Antonio Barrera de Irimo, que va morir el mes de setembre passat.

SENTÈNCIA DE PUIG ANTICH

En concret, acusa Utrera Molina, Licino de la Fuente, Carro i Barrera d'haver convalidat amb la seva firma la sentència de mort de Salvador Puig Antich el 1974. La germana de l'últim condemnat al garrot vil a Espanya és una de les querellants de la causa.

A Martín Villa el considera responsable de la repressió d'una concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març de 1976, en què van ser assassinats cinc treballadors i hi va haver més d'un centenar de ferits, molts d'ells per armes de foc.

A l'exministre de Presidència Antonio Carro l'acusa de convalidar la sentència de mort de Puig Antich i dels últims afusellaments del règim franquista el 27 de setembre del 1975 a Madrid, Barcelona i Burgos, en què van ser executats José Humberto Baena Alonso, José Luís Sánchez Bravo Sollas, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot i Ángel Otaegi Echeverría.

L'acció judicial contra Sánchez Ventura és per haver firmat les sentències de mort dels últims afusellaments del règim franquista, igual que contra Fernándo Suárez, mentre que Osorio està acusat per la seva responsabilitat per la mort dels treballadors de Vitòria.

A més d'aquests càrrecs polítics, la querella es dirigeix contra antics membres de les Forces Armades, auditors del Cos Jurídic de l'Exèrcit i un metge ginecòleg acusat de sostracció de menors.

DEFENSA DE LA JURISDICCIÓ ARGENTINA

María Servini recorda que l'Audiència Nacional va rebutjar extradir l'expolicia Antonio González Pacheco, 'Billy el nen', i l'excapità de la Guàrdia Civil Jesús Muñecas per haver prescrit els seus delictes i que nombrosos jutjats espanyols han arxivat aquest tipus de casos.

La jutge argentina, que va viatjar el maig passat a Espanya per interrogar víctimes i visitar diferents institucions, al·lega que l'Argentina és competent per conèixer d'aquesta querella criminal i emmarca els fets en crims de lesa humanitat.

Notícies relacionades

"En el terreny dels crims de dret internacional, l'extraterritorialitat equipara i encara desplaça la territorialitat com a base per a l'exercici jurisdiccional", diu Servini, que defensa la jurisdicció per part dels tribunals argentins i al·ludeix a la Convenció contra la Tortura i la Convenció Interamericana sobre desaparició forçada de persones.

El cas té el seu origen en la denúncia interposada l'abril del 2010 per múltiples víctimes i els seus familiars agrupats en la Coordinadora CEAQUA a l'entendre que els crims que van tenir lloc des del 17 de juliol de 1936 constituïen un pla sistemàtic i planificat de "terroritzar espanyols" per la seva ideologia i de sostracció de menors.

Temes:

Franquisme