EL 'CAS GÜRTEL'

El jutge Ruz interroga Acebes per la caixa b del PP

També està citat a declarar l'extresorer Álvaro Lapuerta, a qui l'exnúmero dos del PP hauria autoritzat l'ús del diner opac per comprar accions de Libertad Digital

Ángel Acebes, a l’entrar a l’Audiència Nacional. / periodico

1
Es llegeix en minuts

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz interroga aquest dimarts com a imputat l'exsecretari general del PP Ángel Acebes per la presumpta comptabilitat b del partit. L'exministre de José María Aznar està acusat d'haver utilitzat diner opac del partit, uns 400.000 euros, per comprar accions de Libertad Digital el 2004. L'extresorer del PP Luis Bárcenas, a la presó, va relatar al jutge que Acebes va autoritzar l'ús dels diners al també extresorer Álvaro Lapuerta, citat també aquest dimarts.

Acebes ha arribat a l'Audiència Nacional cap a les 9.45 hores en un vehicle gris fosc i, després de baixar-ne, ha entrat a l'edifici sense fer declaracions als nombrosos periodistes que l'esperaven. Minuts després ha arribat Lapuerta, acompanyat del seu advocat, Cristóbal Martell. Mitja hora abans havia arribat l'advocat d'Acebes, Carlos Aguilar.

Notícies relacionades

També hauran de comparèixer davant el jutge el constructor Antonio Vilela i, com a testimonis, l'expresident de Libertad Digital Alberto Recarte i els accionistes Alberto Dorrego Borja García Nieto. La investigació ha passat a eixamplar el sumari del 'cas Gürtel' i ja no s'emmarca, doncs, en la peça denominada 'cas Bárcenas'.

Altres dirigents del PP han desfilat davant el jutge per aquesta causa, encara que com a testimonis. És el cas de Francisco Álvarez-CascosJavier Arenas María Dolores de Cospedal, tots ells secretaris generals del partit en diferents èpoques (Cospedal, l'actual número dos). El desembre del 2013, Ruz va rebutjar imputar Acebes en relació amb els suposats sobresous procedents de la caixa b. No obstant, sí que creu que podria haver tingut responsabilitat en "l'eventual coneixement i autorització" de la compravenda d'accions de Libertat Digital, i "pot haver col·laborat a fer que aquests fons acabessin sent distrets pels seus inicials destinataris, que n'haurien aprofitat l'opacitat", cosa que constituiria un delicte d'apropiació indeguda per omissió.