El Parlament fa un pas decidit cap al 9-N a l'oferir el marc legal

Amb Escòcia a la retina, i malgrat el no a la independència conegut ahir, els nacionalistes catalans i l'esquerra es van unir al Parlament per viure un dels anomenats dies històrics en el camí cap a la consulta; un camí que, com el de l'Estatut, pot tenir els dies comptats si l'Estat compleix la seva promesa de retallar de manera immediata la llei de consultes aprovada a la Cambra catalana amb una amplíssima majoria i amb altes dosis d'emoció entre els presents i els centenars d'independentistes convocats per l'Assemblea Nacional Catalana a les portes de la seu parlamentària.

«Estem en un terreny desconegut -reconeixia Mas en una compareixença a primera hora de la tarda per pressionar una altra vegada el Govern de Mariano Rajoy a compte del procés escocès-, perquè no l'havíem obert en segles. Però ara ho és menys perquè una antiga nació de la UE s'ha posat d'acord», va explicar. Terreny desconegut que el president i el seu Govern fan encara més ignot al no revelar quan es firmarà el decret de convocatòria de la consulta. Juguen al gat i la rata amb l'Executiu central en una tàctica que, tots ho reconeixen, és més aviat minúscula respecte al repte de fons.

¿Què va fer possible que forces tan allunyades entre si com el PSC, la CUP, ERC, CiU i ICV-EUiA se sentissin ahir al Parlament per uns minuts tots vencedors? En primer lloc, l'avanç democràtic que representa una llei que permet als ciutadans convocar consultes sense permís de les institucions i avança en sistemes de garanties democràtiques i participació en temps en què, com va dir el diputat de la CUP Quim Arrufat, hi ha un autèntic «abisme» entre la població i les seves institucions.

L'altre element d'unió és, sens dubte, el 9-N. Però això ja despenja el PSC de l'acord, de manera que ahir els partidaris de la pregunta independentista es van centrar a fer elogis de l'exercici del vot sense entrar en el que els separa i els socialistes van marcar distàncies sobre la convocatòria del mes de novembre. ERC va evitar en tot moment tornar a causar problemes a CiU respecte a la desobediència. I això que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va llançar un altre cop missatges crítics contra els socis republicans.

ICV-EUiA va pressionar en favor de la consulta sense eleccions plebiscitàries com a substitutiu. I una consulta, va subratllar Dolors Camats, «amb totes les garanties», amb la qual cosa tornava a la casella on és ara el conflicte: ¿es pot arribar al 9-N desobeint l'Estat? Impossible, va voler dir el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que en un vídeo gravat, sense preguntes, va reiterar la seva actitud de rebuig total a la consulta. El Govern del PP, que fa dies que prepara la resposta immediata als pròxims passos cap al 9-N, va agafar-se el no escocès com un argument contra les pretensions secessionistes a Europa i va carregar contra la divisió que generen aquest tipus d'iniciatives si prosperen.

El PP català i Ciutadans es van encarregar ahir de seguir aquesta estela, parlant al Parlament molt poc del que s'estava debatent (la llei que permet consultar els ciutadans sobre qualsevol assumpte del seu interès) i molt de divisió, fractura i altres greus conseqüències de l'anomenat procés sobiranista. Tot plegat en un to especialment sarcàstic, agressiu i a estones poc respectuós.

En resposta a Rajoy, Mas li va demanar que Catalunya no sigui menys que Escòcia. Va haver d'admetre ahir que Escòcia no obrirà camí en les institucions europees per resoldre l'encaix d'un nou Estat sorgit d'un país membre, però va afegir, en to positiu, que potser serà Catalunya la que obri aquesta via.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

Va regnar el to positiu i emotiu a la Cambra, amb representants de l'ANC, expresidents del Parlament i l'absència notable de Jordi Pujol. Com també va ser positiu i emotiu el discurs del convergent Josep Rull que havia estat pare per segona vegada hores abans i que va parlar de la llei de consultes com un part. Rull va acabar solemne: «No demanarem permís ni perdó». No va donar més pistes sobre la gran qüestió, la que la premsa estrangera també va preguntar sense èxit a Mas unes hores abans: ¿hi haurà desafiament a la legalitat estatal?

Es va emocionar fins a la llàgrima David Fernández, de la CUP, a l'aplaudir l'aprovació de la llei, paladejant la via de la desobediència que també esgrimeix ERC. CiU, mentrestant, neda entre l'alegria i la preocupació, desassossegada davant la dimensió desconeguda on s'ha entrat i els dubtes sobre si Mas podrà mantenir agafat el timó.