Votar, votarem

Alguna cosa ens deu passar com a societat quan el nostre dia de festivitat oficial com a catalans, la Diada, el que celebra és la derrota militar dels partidaris dels Àustries davant els borbònics en la guerra de Successió espanyola. A partir d'aquell fet històric de l'any 1714 el nacionalisme misticista deforma l'efemèride fins a convertir-la en una guerra d'Espanya contra Catalunya i l'inici de les calamitats de Catalunya formant part d'Espanya. Es corona Ra-fael Casanova com a màrtir caigut en combat, malgrat que va viure fins al 1743 exercint la professió de lletrat a Sant Boi de Llobregat. Aquesta no és una faula o llegenda inofensiva de dracs o déus, sinó la llavor del greuge, la diferència; en definitiva, de l'odi al que Espanya representa.

Notícies relacionades

El jutge deixa lliure Leire Díez, l’expresident de la SEPI i el ‘soci’ de Cerdán al no demanar la fiscal el seu ingrés a la presó

Feijóo augura que Extremadura iniciarà «el canvi» per acabar amb la «degradació» de Sánchez

Molt d'aquest misticisme va impregnar ahir els carrers de Barcelona, on l'ANC, amb la col·laboració del Govern, va tornar a reu­nir una part dels votants de CiU, ERC, ICV, PSC i la CUP. Gens la concentració de Societat Civil Catalana a Tarragona, l'antiga capital de la Hispània romana. Absolutament gens aquells ciutadans que van preferir anar-se'n de pont, i van deixar l'expressió de les seves inquietuds sota la confidencialitat del vot en les cites electorals pertinents.

Ja he perdut el compte de quantes Diades històriques hem viscut durant els últims anys. És constant el recompte d'assistents, així com la influència l'endemà. La realitat sociopolítica de Catalunya es caracteritza per la pluralitat de sensibilitats i opinions que es van reflectint en les 40 cites electorals que hem viscut. I tornarà a ser així quan Artur Mas convoqui eleccions autonòmiques anticipades davant la impossibilitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació el 9 de novembre com va prometre a l'inici del seu mandat. Aquesta és l'única sortida política que li queda després de tres anys en els quals no s'ha portat a terme cap reforma ni gestió al marge de l'objectiu del 9-N. La pregunta és si això serà suficient per a Oriol Junqueras i l'ANC, partidaris de la via Companys actualitzada.