Els esgarriacries

El Centre Cultural Blanquerna de Madrid, la seu oficiosa de la Generalitat on Artur Mas va oferir ahir la seva extensa roda de premsa després de reunir-se amb Mariano Rajoy, és un lloc molt petit. Consta d'una llibreria i una sala on aquests dies es pot veure una exposició sobre el Renaixement a Tortosa. Des de la mateixa entrada, els seus responsables intenten dotar el recinte d'una certa amplitud espacial, amb cartells que indiquen en quina direcció i a quants quilòmetres queden els Pirineus, la Costa Brava, la Catalunya central, Barcelona i les terres de l'Ebre. Però les seves dimensions són molt reduïdes. Tant, que als serveis del centre es pot llegir, en castellà i català, aquest estrany missatge: «Es prega no utilitzar els assecadors de mans durant els actes».

La frase permet diverses interpretacions -¿actes?, ¿quin tipus d'actes?, ¿dins dels lavabos o fora?-,

però el que vol dir és que, per les escasses dimensions de Blanquerna, si un intenta evaporar l'aigua de les mans mentre alguna autoritat està davant el micròfon, les paraules de l'autoritat queden sepultades pel brunzit de l'aparell. En una compareixença tan transcendent com aquesta, ningú va gosar assecar-se mentre parlava el president, però uns quants crits van servir perquè semblés, per un instant, que el to conciliador de Mas, el seu missatge que l'acord amb el Govern resulta impossible però que res esclatarà de moment, la seva cuidada posada en escena al costat d'una senyera, anés a quedar en no-res.

«¡Visca Espanya! ¡Mas traïdor!»

La frase en català va ressonar a la sala com si hagués estat pronunciada per un exèrcit tàrtar. Encara pitjor: com si es tractés d'un segon assalt del grup ultra que la passada Diada va irrompre a Blanquerna vociferant «¡Catalunya és Espanya!», van trencar vidres, tirar prestatgeries, llançar gasos lacrimògens i van forcejar amb diversos diputats.

«No deuen ser gaires», va fer Mas movent el braç en senyal de calma.

El líder de CiU es va comportar com un timoner que manté la tranquil·litat davant la tempesta o com algú donat a l'exageració. Depèn del prisma. No eren gaires. Era només una persona, d'uns 30 anys, que s'havia col·locat a la porta del local, va fer el crit, va ser expulsat per un guardaespatlles, va haver d'identificar-se davant la policia i després, amb la satisfacció de la feina feta, se'n va anar a peu.

Notícies relacionades

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

El PSOE, a la baixa en plena crisi i el PP s’estanca, segons el CIS

La portaveu sense càrrec

Però no va ser l'esgarriacries més destacat del president català. Una hora abans que aquest s'expliqués, i només 15 minuts després del final de la trobada, Alicia Sánchez-Camacho, des de Barcelona, ja havia traslladat el seu contingut a la premsa. Camacho lidera el PP català i no té cap càrrec a l'Executiu central, però en un altre intent de deixar clar el seu paper d'interlocutora popular del Govern a Catalunya, es va transformar en portaveu de les dues institucions, explicant algunes de les propostes fetes per Mas i el que hi havia contestat Rajoy en una reunió que va començar amb el president del Govern sense baixar les escales de la Moncloa per rebre el mandatari català. Tots dos es van saludar de forma robòtica, gairebé sense intercanviar les mirades. No obstant, malgrat la fredor d'aquest primer contacte, cap dels dos es va eixugar la mà a la jaqueta després d'haver-l'hi donat a l'altre.