Eduardo Madina: «Vull un PSOE d'esquerres i sense complexos»

Fa dos anys i mig, després de les generals, molts militants i càrrecs del PSOE, entre els quals hi havia Susana Díaz, la presidenta andalusa, van veure en Eduardo Madina el candidat d'unitat que necessitava el partit. El diputat basc no se'n va considerar capaç. Ara, en canvi, ha fet un pas endavant, però un sector important dels barons socialistes, que van impulsar sense èxit Díaz a la secretaria general, se'l miren amb recel. Ell, mentrestant, diu que els militants són «els amos del seu vot». Si poden participar en el congrés (ho faran el 13 de juliol) és en part perquè Madina així ho va demanar.

-Sosté que una part de l'electorat ha buscat el PSOE i no l'ha trobat. Posi'n algun exemple.

-S'han desdibuixat claus en la nostra concepció del desenvolupament de l'economia i en la nostra proposta fiscal. Hem perdut credibilitat en la defensa d'algunes coses en què creiem. Per això un sector de la societat se n'ha anat o bé a l'abstenció o bé a partits de tota mena.

-Demana girar a l'esquerra, doncs. 

-Només puc entendre un PSOE d'esquerres. ¿Què és ser d'esquerres? Jo ho tinc clar: una proposta econòmica pròpia, la recuperació dels drets dels treballadors i una aposta pels drets i obligacions de ciutadania.

-«No sóc el candidat de la dreta», insisteix en els seus actes, insinuant que hi ha al PSOE un aspirant que la dreta prefereix. ¿És així?

-No sóc el preferit de la dreta, només s'ha d'observar algunes línies editorials. Però ho respecto. La meva proposta és un gran pacte intern d'unitat, per a un PSOE clarament d'esquerres, sense cap complex amb ningú, ni a l'esquerra ni a la dreta. Sóc d'esquerres, així que no m'estranya gens que per a alguns jo no sigui el seu candidat.

-¿Què ofereix que sigui diferent?

-Ja he començat demanant vot directe dels afiliats. Vaig vincular la meva candidatura al fet que els militants estiguessin presents en aquest congrés. Puc oferir renovació, un pacte intergeneracional i un anhel d'unitat per no repetir problemes que hem patit abans. En l'any i mig que queda fins a les generals, puc oferir la construcció d'un projecte de profunda transformació i obertura del PSOE, la convocatòria de primàries obertes al novembre, tal com estaven previstes, i la recerca d'un gran espai amb moviments progressistes.

-¿L'estat del PSOE deriva de la falta d'integració en l'últim congrés, quan es van mesurar Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón?

-Allà es van cometre alguns errors que en part estan darrere del fet que no hàgim estat tan forts com podríem haver estat.

-¿Què entén per renovació?

-Vull renovar parts importants de la direcció del partit, però també continguts polítics: una aposta decidida per la competitivitat de l'economia i la creació d'ocupació, per la protecció constitucional de l'educació i la sanitat, i una aposta en matèria de drets, obligacions i llibertats públiques. Aquestes han de ser les tres claus.

-El 2011, molts militants i dirigents li van demanar que fes un pas endavant. Vostè ho va declinar. ¿Per què llavors no i ara sí?

-No tenia ni l'equip, ni el projecte, ni l'estat d'ànim que es necessita per fer un pas d'aquesta entitat. L'honestedat amb què vaig saber dir que no, que tampoc és fàcil, és la mateixa honestedat amb què ara faig aquest pas. Tinc un gran equip, una idea del que el partit ha de ser i l'estat d'ànim adequat. Crec que llavors la vaig encertar i que ara estic fent el que he de fer.

-Fa dos anys i mig, a vostè se'l veia a les cúpules territorials com un candidat d'unitat. Ara no. ¿Què ha passat?

-Les opinions, en política, són dinàmiques. No tinc res més a dir sobre aquest canvi. El respecto.

-Vostè desperta temors en el sector financer. ¿Qui forma part del seu equip econòmic?

-Hi ha economistes del partit que treballen amb nosaltres. I gent externa que té molta credibilitat. Prefereixen mantenir l'anonimat fins que tot es resolgui.

-Demana que el programa electoral sigui un contracte amb els ciutadans. ¿Com pot garantir que l'aplicarà, a més de donar la seva paraula?

-Quan un programa és votat majoritàriament per la societat, deixa de pertànyer al partit. Pertany a la societat. El compliment és obligat. El meu compromís és ple.

-Llavors, si vostè passés pel que va passar Zapatero el maig del 2010, convocaria eleccions, ¿no?

-Juntament amb altres governs europeus, necessitem generar condicions en l'economia i la fiscalitat perquè no es repeteixin les circumstàncies dramàtiques que s'han viscut als països del sud d'Europa. Treballaré perquè aquest escenari no es torni a donar.

-Consulta a Catalunya, i només a Catalunya, ¿sí o no? 

-Tenim dret a decidir una reforma federal que articuli un mecanisme de convivència per a les pròximes dècades que sigui sòlid i valent. Aquesta és l'única proposta constructiva que he vist a sobre de la taula. I és del PSOE.

-No obstant, el percentatge de catalans que reclamen un referèndum va augmentant.

-Necessitem mesures que recordin que amb la convivència aquest país és millor, propostes valentes de reforma constitucional per poder avançar en reconeixements polítics de les autonomies, en aprofundiment competencial i en suficiència financera.

-Si és elegit secretari general, ¿presentarà iniciatives en aquest sentit al Parlament?

-Parlaré amb el Govern. Miraré de crear climes propicis per a una reforma d'aquesta entitat. La Constitució no és del PSOE ni de ningú. És de tots. Per tant, ha de ser reformada amb consens. Presentaré iniciatives i treballaré perquè en el programa aquesta proposta quedi delimitada.

-Vostè està d'acord amb l'aforament de Joan Carles, però no amb el mecanisme escollit pel Govern. ¿Per què l'excap d'Estat ha de disfrutar d'aquesta fórmula si ja no exerceix?

-És un debat que s'ha ordenat malament i no té el marc legislatiu adequat. Hi hauria d'haver un debat serè i profund.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

-¿Es pot ser republicà i sostenir la Monarquia?

-Es pot ser republicà i sostenir la convivència. El PSOE està ple de militants republicans que saben que formen part d'un partit que sempre ha estat al servei de la convivència.