ERC s'aboca a primàries

El 22 de maig del 2011, ERC es va acostar molt al terra electoral a Barcelona, sense arribar a tocar fons - hi ha hagut mandats sense republicans als ajuntaments-. La seva coalició amb altres forces independentistes el va deixar amb dos regidors, i només un, Jordi Portabella, d'ERC. Només tres anys després, en les eleccions europees del 25 de maig passat, els republicans van vèncer a la capital catalana.

Tres noms es postulen per liderar Esquerra a les municipals del 2015. Alfred Bosch va ser el primer que va fer el pas i ahir va fer el mateix el vicesecretari general d'ERC Oriol Amorós. Entre bastidors espera Portabella. Tots tres han intentat negociar una llista única per no arribar a les urnes, però els contactes no han portat enlloc, almenys de moment. Segons fonts pròximes als negociadors, l'oferta que va posar sobre la taula l'actual líder a l'ajuntament va ser la d'encapçalar la candidatura i oferir a Bosch la segona plaça, amb el compromís de deixar el consistori en cas que ERC no pogués aconseguir l'alcaldia. Ni Portabella ni Bosch van voler fer cap comentari sobre aquesta informació.

En paral·lel, Amorós va rebutjar ahir l'oferta del portaveu al Congrés de concórrer com a número dos en la seva candidatura, de qui va qüestionar la seva idoneïtat per exercir aquesta responsabilitat. En declaracions a Catalunya Ràdio, Amorós va afirmar que l'aspirant d'ERC a l'alcaldia de la capital catalana «ha de dedicar l'any que ve a trepitjar tots i cada un dels dies els barris de Barcelona». Una cosa que Bosch no podrà fer, perquè pretén seguir a Madrid fins a la celebració dels comicis municipals.

Amorós, no obstant, va insistir que el seu objectiu segueix sent una llista única. L'entorn de Bosch deixa clar que tota opció de pacte passa pel lideratge del diputat a Madrid, i afegeix que si no s'arriba a un pacte, no passa res. Es va a primàries. Però tant els més pròxims a Portabella com els pròxims a Amorós temen que arribar a primàries projecti una imatge de divisió que recorda altres èpoques del partit i que no convé a una ERC vencedora, com ho és ara.

El diputat a Madrid s'ha presentat com a abanderat del junquerisme. Aquesta és una altra clau. El paper del líder del partit, Oriol Junqueras, en tot això. Per garantir que vol mantenir una escrupolosa neutralitat, diverses fonts republicanes assenyalen que el cap de files ha cridat l'atenció a persones de la cúpula que, en converses informals, manifestaven el seu suport a algun dels candidats.

Notícies relacionades

Portabella renuncia a repetir com a alcaldable d'ERC a Barcelona

Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»

Paral·lelisme amb Roca

Alguns candidats recorren, fins i tot, a la història. L'any 1994, CiU va guanyar les seves úniques eleccions europees, no només a Catalunya, sinó també a Barcelona. Molts van veure en això un canvi de cicle i van pensar que, per primera vegada, podien posar un convergent a l'alcaldia. L'aposta va ser d'oripell. Van portar, «també de Madrid», apunta una veu, Miquel Roca «en lloc de presentar el que llavors era el cap de grup», Artur Mas. El 1995, Roca va perdre davant l'alcalde Pasqual Maragall.