▾ .com .cat
Política
Suárez i el concert econòmic

Anàlisi

Suárez i el concert econòmic

1
Es llegeix en minuts
IÑAKI ANASAGASTI
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Acabo d'editar el llibre Jarrones chinos, en què explico la relació amb els presidents de la democràcia espanyola, i només salvo Adolfo Suárez. Per una raó molt senzilla: va ser valent i es va enfrontar a la nomenklatura d'on procedia. La resta de presidents només s'han dedicat a surfejar per sobre dels problemes. Suárez els va afrontar. Vivim moments de gran hipocresia davant la seva desaparició. Lloes, cops de pit, encesos ditirambes per un Suárez a qui vaig conèixer abandonat i sol al Grup Mixt amb Rodríguez Sahagún, sense que cap banc els prestés ni un duro per a la seva campanya d'espardenya. I m'indigna aquella foto mentidera en què apareix un Suárez malalt d'esquena al costat d'un Rei que li passa el braç per l'espatlla però que no va tolerar que després de les eleccions del 15 de juny de 1977 se sentís legitimat per les urnes i volgués volar sol. Va ser ell qui va propiciar la caiguda de Suárez el gener de 1981.

Notícies relacionades

I com que a Catalunya el finançament és un dels principals cavalls de batalla, vull explicar una vivència amb l'expresident. L'any 1980, en el començament de l'autonomia basca, va ser dur, amb una ETA embogida que va matar més de cent persones. Al PNB reivindicàvem la devolució del concert econòmic, com ens exigien els nostres grans. I al final Suárez el va tornar. L'explicació ens la va donar a Benegas i a mi en un sopar al Palau Reial: «Només quan vaig estar decidit a dimitir vaig abordar la devolució del concert. Les resistències eren immenses. Però ho vaig fer per justícia històrica. Avui seria impossible aconseguir-lo i fins i tot plantejar-lo». Ho recordo vívidament. Al cap de poc la UCD va desaparèixer i el ­23-F Tejero i Armada donaven el seu cop militar casernari.

Suárez va ser un home valent, no un demagog d'estar per casa a qui se li escapa la força per la boca. Avui els polítics volen perdurar i mantenir-se en el poder. Suárez va durar poc, fonamentalment perquè es va enfrontar als poders fàctics i va fer el que va creure que havia de fer. Avui a la Moncloa faria falta un Suárez i no un Rajoy amb el discurs de l'Espanya una, gran i lliure.

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Espectacle astronòmic Compte enrere per a l’eclipsi del segle: Catalunya ja prepara un mapa detallat amb els millors llocs per gaudir d’aquest fenomen
  2. Els ‘coliving’ dupliquen la seva capacitat i superen els 500 milions d’inversió
  3. Investigació ¿Qui és qui en el clan rus Artiakov de la Costa Brava? Tots els seus membres i els vincles amb Putin
  4. Un altre relleu controvertit
  5. Claus del festeig adolescent