Santiago Pedraz, la cresta del jutge gall

Ja se sap. En aquest galliner tan caïnita, quan algú surt del carril no hi ha més alternativa: o se li posen pals a les rodes o bé se'l castiga a dicteris, i al magistrat de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz (Salamanca, 1958) ja li han dit de tot. Que si «pijo àcrata», que si «garzonita» -per ser de la mateixa corda que Baltasar Garzón- i «el Ken de la carrera judicial», com el nòvio de la insulsa nina Barbie, pel seu posat de guaperes de gimnàs. I res a veure, perquè Pedraz és més de gintònic nocturn, conversa culta i distància curta que de sèries d'abdominals; o almenys és el que diuen, vés a saber. La rossa melena al vent tampoc li va a favor: sembla que el poder capil·lar també desperta enveges.

La qüestió és que si la cresta s'escarola massa, pataplam, clatellada amb la mà oberta, i Pedraz en suma unes quantes perquè pertany a la casta dels jutges gall. L'última de les polèmiques ha vingut servida per la seva negativa a arxivar la causa del periodista José Couso, el càmera de Telecinco abatut pels trets d'un carro de combat nord-americà contra la seva habitació a l'Hotel Palestina de Bagdad, el reducte on els reporters cobrien els primers dies de la segona guerra de l'Iraq, l'abril del 2003. Tot un desafiament mantenir obert el cas perquè contravé la reforma legislativa del PP, vigent des de la setmana passada, que fulmina el que s'entén per justícia universal: és a dir, la capacitat dels jutges espanyols per perseguir crims de lesa humanitat fora de les fronteres ibèriques. Coses del corró, de la política a cop de BOE.

Però la controvèrsia ve de lluny. El titular del jutjat d'instrucció número 1 ja va acaparar titulars en el seu moment quan, el juny del 2005, va decidir no processar José Ignacio de Juana Chaos per un delicte d'amenaces terroristes arran d'uns articles publicats al diari Gara, escrits en els quals l'etarra s'expressava d'aquesta manera: «Traieu les vostres brutes mans d'Euskal Herria. Sí, traieu-les, perquè un altre camí només implica més patiment».

També va suscitar porfídies quan va dictar ordre de recerca i captura contra l'expresident guatemalenc Efraín Ríos Montt pels delictes de genocidi, assassinat i tortures contra el poble maia. I una cosa semblant va passar tres dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín de l'any 2008, quan va presentar una querella per l'atac «generalitzat i sistemàtic contra la població tibetana».Com es fa notar, no falta qui atribueix a Santiago Pedraz «vanaglòria», «afany de notorietat» o el ferm propòsit de convertir-se en un altre jutge estrella, mentre altres veus diuen que és un magistrat treballador i primmirat, molt legalista. De qualsevol manera, en el cas Couso està complint estrictament amb les seves atribucions: Pedraz es resisteix perquè la carpetada governamental per la via sumaríssima trenca convenis internacionals ratificats per Espanya sobre tortura i genocidi.

Notícies relacionades

Sánchez dona per fet que «renovarà» el sistema de finançament en aquesta legislatura: «Serà bo per a Catalunya i per al conjunt del país»

‘Aznargonzález’ o els negacionistes

Picar on fa més mal

Marit i fill de periodista -el seu pare, ja mort, es va encarregar per fortuna de desmitificar-li la professió-, no acostuma a ser amic de focus ni d'entrevistes, però, si es posa a parlar, sol picar al lloc on fa més mal, com quan va justificar les manifestacions populars per «la decadència de la classe política». El dit a la llaga, en efecte. Perquè potser d'aquí -i d'altres farcells arrossegats des de la transició- provenen els mals que ens concerneixen. Mentrestant, Pedraz segueix a la seva, nedant a contracorrent, com en aquella vella sentència atribuïda al Quixot: «Ladran, Sancho, luego cabalgamos».