Cristina: «Per ser filla del Rei m'han sotmès a més control»

La infanta va dir no haver trepitjat mai l'Institut Nóos, va negar haver defraudat el fisc i va reconèixer algun 'e-mail'

La infanta entra al cotxe, després de declarar dissabte davant del jutge Castro.

La infanta entra al cotxe, després de declarar dissabte davant del jutge Castro. / AFP / LLUIS GENÉ

4
Es llegeix en minuts
J. G. ALBALAT / MARISA GOÑÍ / BARCELONA / PALMA

«No he rebut mai de l'Agència Tributària un tractament diferent. Per ser filla del Rei m'han sotmès a un control més estret i sempre he complert». La infanta  Cristina es va defensar dissabte davant el jutge José Castro amb aquestes paraules de les sospites sobre el presumpte tracte de favor que hauria pogut rebre d'Hisenda per ser qui és. Durant les sis hores i mitja d'interrogatori (cinc les va ocupar el magistrat) la duquessa de Palma, que ahir mateix ja va volar a Ginebra després d'haver dormit al palau de la Zarzuela, va fer un recorregut sobre els negocis del marit, Iñaki Urdangarin, un dels principals acusats de malversar fons a través de l'Institut Nóos. «El meu marit feia tasques d'assessorament i consultoria a nivell esportiu», va explicar la filla del Rei, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.

L'interrogatori del jutge va ser molt detallat. Va fer fins a 400 preguntes. No només va fer sortir  factures i rebuts sobre despeses privades carregades a l'empresa Aizoon, que la infanta comparteix al 50% amb Urdangarin, sinó també molts noms i correus electrònics. Fins a tal punt va ser la concreció, que la filla del Rei va admetre, a l'ensenyar-li el magistrat un correu electrònic del març del 2003 dirigit a ella, a qui el seu marit anomena «Kid» i que l'adreça a la qual l'hi va enviar era la corporativa de La Caixa, on ella treballa.

Castro no volia deixar res per dir i va començar l'interrogatori remuntant-se als negocis que va desenvolupar Urdangarin abans de crear l'Institut Nóos i a la primera de les empreses patrimonials que va utilitzar el duc, Namaste-97. La infanta va dir que no recordava ni l'objecte social d'aquesta societat, que es va constituir abans que Aizoon, la companyia que presumptament va servir de «pantalla» per defraudar a Hisenda i que es nodria dels benefici obtinguts per Nóos. «No era una empresa pantalla» i jo «no sóc un escut» contra Hisenda, va assegurar.

LES FIRMES, TAMPOC / Cristina va explicar que el seu marit li va proposar ser sòcia d'Aizoon, una societat, va indicar, que es va constituir per «canalitzar» els ingressos d'Urdangarin. «Ell m'ho va demanar; confiava en ell», va explicar. Segons la infanta, ella no va portar mai la gestió, el dia a dia, d'aquesta empresa. D'això, se n'encarregava el duc de Palma. D'aquí ve que no sabés, fins i tot, que una targeta de crèdit de les dues que usava estava vinculada a aquesta firma. «Mai he assistit a una junta d'Aizoon», va assegurar. Quan se li van ensenyar algunes actes de reunions, va negar que hi hagués la firma del marit. Va intentar sempre desvincular-se de la trama i dels negocis d'Urdangarin. Fins a tal punt que va dir: «Mai he visitat la seu de l'Institut Nóos». Més endavant sí que se'n va recordar que un cop va anar a buscar el seu marit al local de l'empresa, però que no va arribar a entrar-hi. També va negar que visités l'Ajuntament d'Alcalá de Henares el 2003 per avalar un projecte del seu marit en aquella localitat. «Hi vaig anar a veure la cavalcada de Reis», va insistir.

La filla del Rei va declarar tenir coneixements de temes tributaris (va estudiar Ciències Polítiques, va aclarir) i va al·legar que de la declaració de renda se n'encarrega el funcionari d'Hisenda Federico Rubio Carvajal, l'assessor de la Casa del Rei en assumptes fiscals i tributaris. La defensa li va arribar a preguntar si sabia en què consistien determinades gestions fiscals. Les desconeixia totes.

La duquessa de Palma també va relatar que va entrar com a vocal a l'Institut Nóos perquè l'hi va demanar el marit. En va parlar, va afegir, amb el comte de Fontao i assessor de la Casa del Rei, Jose Manuel Romero, i amb el seu secretari personal, Carlos García Revenga, que va acabar sent tresorer de l'entitat. Segons va explicar la infanta, a tots dos els va semblar bé. «No ho vaig comentar amb el Rei», va confessar. La confiança en el marit era de tal calibre que no es va llegir ni els estatuts. «Amb García Revenga no parlava de Nóos perquè teníem altres coses de què parlar», va sostenir. «Sé el que feia el meu marit, però no el que feia Nóos», va puntualitzar.

A més, va recordar que el 1996 Urdangarin li va comentar que el comte de Fontao li havia dit que es desvinculés de Nóos per estètica i imatge, però que no sabia si la petició procedia del Rei. Això sí, la infanta entén que la recomanació venia de la Zarzuela. I va reconèixer que el comte de Fontao li va comentar al seu marit que «deixés de treballar amb l'Administració pública».

Notícies relacionades

El jutge també li va preguntar per Diego Torres, l'exsoci d'Urdangarín. «L'he vist dos cops en quatre anys», va dir. Després va explicar que ella i el seu marit li van deixar 400.000 euros i que els els va tornar.

En el llarg interrogatori, el magistrat es va interessar pel préstec d'1,2 milions que el Rei els va fer per comprar la casa de Pedralbes, del qual han tornat 150.000 euros. La infanta va desmentir que es pagués al servei domèstic en negre i va dir desconèixer per què alguns empleats figuraven a Aizoon com a administratius. Això sí, va reconèixer que l'empresa havia pagat despeses privades, com un viatge a Rio de Janeiro.