La justícia i el català a l'escola

La política d'immersió lingüística a les escoles catalanes és tan antiga i exitosa com pertinaç i procaç és l'ofensiva dels que no volen acceptar que el català és la llengua pròpia de Catalunya, cooficial com el castellà, i que necessita protecció per la clara raó que és minoritària, amb 11 milions de parlants a tot el món enfront dels més de 400 de l'espanyol. Però més enllà de la constatació d'aquest desavantatge demogràfic del català respecte al castellà hi ha la comprovació que les lleis que en fan prevaldre l'ús a l'escola no han danyat gens ni mica la presència i el vigor del castellà a Catalunya en els últims 30 anys. Qui afirmi el contrari falta greument a la veritat.

Notícies relacionades

La Generalitat augmentarà la densitat de 69 àrees urbanístiques

El Govern demana a ERC que separi l’autogovern dels pressupostos

En l'última dècada la societat catalana ha assistit, entre atònita i indignada, a una sèrie de resolucions judicials que han donat la raó genèricament a grups reduïdíssims de pares que reclamaven la paritat de l'ús del català i el castellà a l'escola dels seus fills, tant per a aquests com per a tots els  alumnes amb els quals comparteixen l'aula. Fins ara, els recursos de la Generalitat havien paralitzat o esquivat aquesta doctrina, que danyaria directament i irremissiblement el model educatiu. Però ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha quantificat per primera vegada la quota de castellà: el 25% de l'horari lectiu, incloent-hi una assignatura troncal. L'argumentació dels jutges resulta sorprenent, perquè encara que admeten que el català és «el centre de gravetat» del sistema educatiu, s'atribueixen la capacitat per imposar un ús «raonable» del castellà, que estableixen en aquest 25%. I encara que en principi això només afectaria «l'escola, el curs i la classe» dels fills dels demandants -cinc casos-, obre perillosament la porta a la seva extensió a altres centres, i això acabaria desnaturalitzant una llei que tant en el moment de la seva aprovació com avui compta amb un amplíssim suport social i de les forces polítiques del Parlament.

L'atreviment del TSJC d'obrar com si fos un organisme expert en pedagogia i llengües adquireix més gravetat atès el context polític actual. La justícia ha de ser justa i imparcial, però no temerària. I és una evidència que quan l'opció independentista guanya adeptes entre els catalans, decisions com la present no contribueixen precisament a dissuadir-los.