Isidre Esteve: «M'agrada pujar en bugui les muntanyes més altes»

Pilota la teva vida cap on tu decideixis. És el missatge d'Isidre Esteve (la Seu, 1972) al seu llibre Imparables. Impulsor de la carrera Trans-Olianenca, aquesta setmana pot guanyar el campionat de ral·lis tot terreny d'Espanya. Amb la seva parella i fisioterapeuta Lidia Guerrero, ha impulsat a través de la seva fundació a Barcelona i Vigo centres per ajudar lesionats medul·lars a fer esport i està a punt de fabricar un coixí que evitarà llagues als usuaris de cadires de rodes.

-¿Com va el coixí intel·ligent?

-El que hem fet aquest any ha sigut miniaturitzar components perquè puguin anar en cadires lleugeres i buscar proveïdors de Catalunya o d'Espanya. Crearem una empresa social a Barcelona.

-Amb el coixí ha arribat a una gran meta. ¿En quines altres carreres competeix?

-En el campionat de ral·lis tot terreny d'Espanya amb un bugui. Ens queda una carrera per finalitzar, el 16 i el 17 a Serón (Almeria). Si acabem entre els quatre primers guanyarem. No ens plantegem participar en internacionals. Per a mi l'important era tornar a la competició, que la competició m'ajudi a mi i l'equip a desenvolupar el coixí i que jo recuperi sensacions de competitivitat. Vull córrer carreres si puc estar al davant, si no, no.

-¿Què té Oliana per quedar-s'hi?

-És el poble on em vaig criar. Tothom vol quedar-se allà on està la seva infància, o tornar-hi si se n'ha anat. Hi tinc la família i els amics. No només hi estic bé jo, també la Lidia.

-¿Què va ser el primer que li va ensenyar a la Lidia?

-Pujàvem per entrenar-nos. Hi va haver una època que volíem fer-nos amb el bugui i la portava a instal·lacions esportives, però quan hem tingut l'oportunitat, hem sortit. Ens encanta agafar un bugui, ens permet lliscar per les pistes forestals del Pirineu i pujar les muntanyes més altes possible.

-Treballa en superació personal ¿Què explica a les seves empreses?

-Del 2000 al 2007 van ser anys molt bons, però va arribar un canvi sense avisar. Vivim una crisi increïble. A vegades els directius no hi veuen la sortida. Hi ha un paral·lelisme amb la meva carrera. Parlem de compromís. En el meu cas, la crisi va arribar també el 2007 quan vaig tenir l'accident. Però als dos anys ja tornàvem a competir. Ens hem reinventat per continuar fent el que més ens agrada. Jo no estic com abans, ni tinc les mateixes facilitats. S'ha de saber canviar per seguir estant present.

-Quan deixes de banda les manies i els prejudicis la vida és molt més fàcil i a vegades tens moments de més felicitat, diu vostè a Imparables. Expliqui un moment.

-Quan vaig tenir l'oportunitat de sortir amb la Lidia amb un vehicle per la muntanya va ser un bon moment. Vaig tenir la sensació de llibertat que tenia en moto. La tenia en bugui i la podia compartir amb la Lidia. Tots dos enmig de la muntanya. Aturant-nos, observant el que teníem al davant. També comprovar, tots dos, que malgrat la lesió he recuperat una autonomia que no m'esperava.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

-L'Alt Urgell vol participar en la candidatura de Barcelona als Jocs d'Hivern ¿Què opina de pensar més enllà del 2022?

-El Pirineu hi ha d'estar. Té estacions d'esquí amb experiència en copes del món. Però perquè es facin amb garanties, hauria de millorar  l'economia.