L'artificier d'Hipercor

Domingo Troitiño Arranz és un dels etarres amb un currículum més sagnant. Carrega a la seva esquena 24 morts, la majoria en la matança d'Hipercor, per les quals va ser condemnat a 1.118 anys de presó. Ahir va sortir de la presó de Teixeiro (la Corunya) després de passar entre reixes 26 anys. Nascut el juliol de 1955 a Tariego de Cerrato (Palència) i mecànic de professió, va sol·licitar l'ingrés a ETA a finals del 1983. Ho va tenir fàcil, ja que el seu germà Antonio -a qui un tribunal de Londres va decretar la llibertat el 22 d'octubre arran de la sentència d'Estrasburg sobre la doctrina Parot- ja militava a la banda.

Els seus inicis van ser al comando Aizkora, amb el seu germà. Segons va declarar a la policia després de ser detingut el 5 de setembre de 1987, aquells anys es va dedicar a col·locar artefactes explosius en entitats bancàries de Guipúscoa, així com en dos bars, el Txiki de Sant Sebastià i el J.J. d'Errenteria. També va participar en l'atemptat que va acabar amb la vida del guàrdia civil Ángel Zapatero el 14 de juny de 1984 a la capital guipuscoana.

L'enfrontament amb una patrulla de l'institut armat, en què va morir un terrorista, va provocar que els germans Troitiño fugissin a França. Allà els seus destins es van separar.

Mentre Antonio se'n va anar a Madrid a substituir la històrica Belén González, àlies Carmen, Domingo va recalar al comando Barcelona el febrer del 1987. Amb Rafael Cande, van atemptar contra la Guàrdia Civil de la Duana del port i van acabar amb la vida d'un agent. Posteriorment, van causar la mort d'un transeünt a l'avinguda de la Meridiana quan van accionar un cotxe bomba al pas d'un vehicle del cos armat, i van posar  artefactes en una entitat de Société Générale a la capital catalana i a la refineria d'Empetrol a Tarragona.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Cisma amb HB

Però pel que serà recordat Domingo Troitiño és per l'atemptat més sanguinari de la història d'ETA. Segons la investigació, ell va ser l'encarregat de fabricar l'artefacte explosiu en un dels pisos francs que la banda tenia a Barcelona i, amb Rafael Caride Simón, va estacionar a l'aparcament d'Hipercor el Ford Sierra carregat amb 30 quilos d'amonal, 100 litres de gasolina i escames de sabó i cola de contacte que va provocar 21 morts i 45 ferits. Després de col·locar el cotxe bomba, el mateix Troitiño es va encarregar de fer tres trucades d'avís: a la Guàrdia Urbana, al diari Avui i al supermercat. Aquest atemptat va suposar un cisma entre ETA i una part del seu braç polític, Herri Batasuna, que no va aprovar el salt qualitatiu que va suposar aquella matança de civils.