El Congrés rebutja el dret a decidir amb el vot socialista dividit

Com a avís del que passarà quan la resolució del Parlament sobre el dret a decidir arribi al Congrés, cosa que tindrà lloc en els pròxims mesos, aquesta última Cambra va proclamar ahir el seu rotund rebuig al referèndum sobre la independència de Catalunya. El PP, el PSOE i UPD (el grup proponent) es van aliar per dir no a la consulta, que va causar pel camí un nou cisma en la família socialista. Amb la seva abstenció, el PSC va tornar a trencar la unitat de vot. La resolució no deixa cap possibilitat al dret a decidir, però això no va impedir que CiU, després dels seus últims contactes amb el Govern central, augmentés el seu optimisme sobre les possibilitats d'alguna entesa. No obstant, més enllà dels micròfons, dirigents d'un costat i de l'altre assenyalen que aquest diàleg no entreveu cap possible solució del conflicte.

El text del Congrés assenyala que «sota cap concepte una part de la ciutadania pot decidir sobre l'organització territorial» i afegeix, en referència a la Generalitat, que «ningú està per sobre de la llei». La proposta va arribar de Rosa Díez, que sap rendibilitzar electoralment la deriva sobiranista, i va causar una profunda incomoditat en els dos grups majoritaris. Sobretot al PSOE.

TENSES RELACIONS / Els dirigents socialistes admeten estar «tips» de les resolucions parlamentàries sobre aquest assumpte, ja que per als socialistes qualsevol discussió sobre la consulta suposa un conflicte amb el PSC, que hi advoca. Segons fonts dels socialistes catalans, el PSOE va estar en un principi a favor de l'abstenció, però després, al rebre les pressions de la poderosa federació andalusa i de la vella guàrdia, va decidir recolzar el text d'UPD. Es va intentar convèncer el PSC. Va ser impossible. «No podem votar un text que planteja la confrontació amb Catalunya», van acabar dient aquestes fonts.

El vot diferenciat torna a tensar la relació entre els dos partits, just abans d'una cita tan important com la conferència política dels pròxims 8,9 i 10 de novembre. Al febrer, quan els socialistes catalans van votar a favor del dret a decidir i la resta dels seus companys en contra, hi va haver multes per als 14 diputats del PSC i José Zaragoza va deixar el seu càrrec en la direcció del grup. En la direcció del PSOE no van avançar si aquestes sancions es tornaran a aplicar. En qualsevol cas, hi ha una cosa segura: el que va passar al Congrés donarà ales als que reclamen la ruptura entre els dos partits.

Però mentre es compliquen els vincles PSOE-PSC, es calmen les tensions internes dels socialistes catalans. El seu líder, Pere Navarro, va parlar amb els dirigents del sector crític Àngel Ros i Joan Ignasi Elena. Segons fonts coneixedores d'aquestes converses, va ser felicitat per la seva «determinació».

Al PP, per la seva banda, el malestar obeeix al fet que un sector important del partit reclama més duresa en aquest assumpte i veu com Díez, que li pren vots, li diu «covard».

Socialistes i populars van intentar l'acord amb UPD. El PSOE va donar per bo el text, però va presentar una esmena en què proposava afegir la seva reforma federal de la Constitució. Els conservadors van intentar que el text insistís en la «indivisibilitat» d'Espanya i la necessitat del «consens» i l'«estabilitat». Als uns i els altres, Díez els va dir que no, i els va acusar de «distreure l'atenció». Però això no va impedir que els dos grups se sumessin al text. «El que diu la resolució és el que diu la Constitució», argumentaven els dirigents socialistes, que intentaven treure ferro al cisma amb el PSC. «Es tracta d'una diferència ja coneguda», insistien.

Notícies relacionades

Alfonso Guerra: "Fa molt de temps que penso que el PSC ha deixat de ser un partit socialista"

PP: "La secessió catalana no la poden decidir ni tots els espanyols"

LES TROBADES / Unes quantes hores abans, la Generalitat havia destacat els recents «moviments» de l'Executiu central. En les últimes setmanes, Josep Antoni Duran Lleida, líder d'Unió, s'ha reunit amb Mariano Rajoy. I la número dos del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va parlar breument amb el president Artur Mas el cap de setmana passat.

No obstant, quan es pregunta a l'Executiu del PP i al Govern sobre les possibilitats d'èxit d'aquest diàleg, les dues instàncies contesten el mateix. Escasses, expliquen. Les converses es redueixen al dia a dia de la crisi i al finançament. Però el portaveu del Govern, Francesc Homs, es va mostrar optimista, informa Fidel Masreal. «Ens fa la sensació que en el diagnòstic, que és identificar el que per a uns és un problema i des de Catalunya es planteja com un repte, comença a haver-hi moviments», va sostenir. H