VIATGE DEL PRESIDENT A BRUSSEL·LES

Mas a Rajoy: "La grandesa és deixar votar la gent"

"Si per gest de grandesa s'entén que jo me'n vagi a la Moncloa a negociar un pedaç, no ho faré", afirma

El cap de l'Executiu català afirma que "d'aquí dos o tres mesos" parlarà amb ERC sobre la seva possible entrada al Govern

El president, Artur Mas, estreny la mà del comissari d’Ocupació europeu, Lazslo Andro, aquest dilluns, 30 de setembre. EFE / RUBÉN MORENO

El president, Artur Mas, estreny la mà del comissari d’Ocupació europeu, Lazslo Andro, aquest dilluns, 30 de setembre. EFE / RUBÉN MORENO

3
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / Brussel·les (enviat especial)

"En democràcia, el gest de grandesa més gran és escoltar bé la gent i deixar-la votar". Així ha respost el president català, Artur Mas, en una conferència de premsa a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, al cap del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que aquest dilluns li ha recomanat "gestos de grandesa". Durant el seu viatge oficial a Kazakhstan, el president de l'Executiu havia demanat a Mas que pensi molt bé les seves decisions respecte al desafiament sobiranista de Catalunya.

"No li estem demanant al senyor Rajoy que accepti la independència de Catalunya, sinó que ens deixi votar sobre el nostre futur polític com a país, a decidir per nosaltres mateixos, i una vegada la societat hagi decidit, negociarem amb tots", ha assenyalat el president català en una roda de premsa durant el seu viatge a Brussel·les per explicar el procés sobiranista a membres de la Comissió Europea. "La grandesa és aquesta, escoltar la gent, veure si hi ha una majoria que té aquesta aspiració i deixar-la votar. Aquesta és la grandesa de la democràcia, no fer un pacte en un lloc per tapar un problema que seguirà existint", ha afegit.

"Si per gest de grandesa s'entén que jo em vagi a La Moncloa a negociar un apaño, no lo vaig a fer. Aquest no és un gest de grandesa, no resoldrà el problema, que ha arribat massa lluny i és massa profund per abordar-lo en termes clàssics. Ara el gest de grandesa és deixar votar al poble català", ha afirmat Mas. El cap del Govern ha apostat també pel diàleg: "Estic fent tot el possible per mantenir el diàleg obert. El diàleg existeix, però que surti algun fruit concret, i això ja és més difiícil. I lo vaig a intentar honestament, però la relació entre Catalunya i l'Estat no es podrà resoldre sense una consulta específica".

El soci

Preguntat sobre la hipòtesi que ERC entri al Govern a finals d'any, Mas ha deixat oberta aquesta possibilitat. "En parlarem en dos o tres mesos", ha confirmat el president, i ha recordat que des de l'inici de la legislatura ha apostat per aquesta opció.

Sobre la permanència a la Unió Europea (UE) d'una eventual Catalunya independent, Mas ha carregat contra el comissari espanyol Joaquín Almunia, que va afirmar que Catalunya quedaria al marge de la Unió: "Ha sigut ministre de governs espanyols, va ser candidat socialista, no és una persona absolutament neutral". Mas ha assegurat que fins que no hi hagi fets consumats, la UE no decidirà. Precisament aquest mateix dilluns Almunia ha titllat d'"hipòtesi" que no es creu que s'arribi a materialitzar, ha dit, la possibilitat d'una Catalunya independent.

Un "estatus diferent"

Notícies relacionades

El president ha admès que, en qualsevol cas, hi hauria un procés de transició i adaptació, però s'ha mostrat convençut que "la solució europea no serà expulsar set milions i mig d'europeus que vulguin tenir un estatus diferent". Mas ha al·ludit reiteradament al concepte "estatus diferent". I ha defensat que "s'ha d'aplicar el sentit comú i no cabrejar-se abans d'hora". El líder de CiU també ha assegurat que les gestions per explicar a les institucions de la UE el cas català es porta a terme discretament. I que no parlarà del tema en les seves entrevistes d'aquest dilluns amb  els vicepresidents de la Comissió Europea Olli Rehn Maros Sefkovic, i el comissari d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió, Lázsló Andor, si ells no l'hi plantegen.

"Hi aportem diners, volem ser a la UE, complim les normes i els nostres ciutadans tenen drets adquirits; volem un estatus diferent de través d'una consulta", ha argumentat Mas per defensar la permanència d'un eventual Estat català en l'arquitectura institucional europea. "Si el nostre moviment és democràtic, pacífic i àmpliament majoritari, la pregunta és ¿per què nosaltres no?", ha subratllat Mas en relació amb el cas del referèndum d'autodeterminació d'Escòcia.