Els sublevats de Rajoy

Hi ha un sector de la dreta politicomediàtica que ho té tot clar. Amb aquella claredat inapel·lable del blanc i negre, sense que hi càpiga cap matís. És aquell sector que demana mà dura amb tots aquells que no combreguen amb el seu ideari i, en particular, amb els nacionalistes, més encara si són de tendència sobiranista. A aquest grup de ciutadans, amb el qual coqueteja en ocasions el Govern del PP -encara que el deixin com un drap brut- és a qui ha sortit a saludar a l'arenaJosé María Aznaramb aquelles aparicions estel·lars, en les quals sembla disposat a liderar el sector crític del PP. És el que li faltava aMariano Rajoy: que el seu antecessor a la presidència del partit, l'home que el va designar candidat a la presidència del Govern, carregués contra la política governamental, ja flagel·lada per més de sis milions d'aturats i multitud de protestes socials provocades per l'empobriment progressiu de la població. És clar que les protestes ciutadanes van per un costat iAznarpel contrari.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

No és estrany, per tant, que si el lideratge deRajoyja estava tocat per diversos flancs -per tant de patiment causat per l'austericidi o per la irritació que provoquen els milions deBárcenasa Suïssa i els sous que cobraven i cobren, encara que sigui en diners blancs, els dirigents populars- les andanades d'Aznarcontribueixin a debilitar-lo més. Diuen els marianistes que no, que les crítiques de l'expresident han reforçat la posició deRajoyal partit. Sembla una lectura molt optimista. Perquè als superlíders no se'ls solen rebel·lar ni els antecessors ni els subordinats i al president del Govern li ha sortit un predecessor que li vol marcar el pas i se li han aixecat part dels barons.

El pitjor no és la insubordinació. Ni tan sols els enfrontaments entre líders autonòmics del mateix PP. Aquestes discrepàncies no són més que el pluralisme lògic a tot partit i la dialèctica política normal, que entén absolutament tothom menys els partidaris de la mà dura i l'autoritarisme. El més preocupant és que la picabaralla sorgeixi per un supòsit equivocat, amplificat per les veus del sector radical que veuRajoytou i genuflex davant els nacionalistes catalans. Vaja, que alguns barons del Partit Popular que s'oposen al fet que el Govern estableixi un objectiu de dèficit asimètric en funció de la realitat econòmica de cada comunitat, s'han cregut que aquesta decisió és un gest de debilitat davant el pols sobiranista d'Artur Mas. No entenen, ni tan sols quan els ho expliquen els seus companys del País Valencià, de les Balears o de Múrcia, que la rectificació de l'Executiu té un objectiu imprescindible: evitar que s'estranguli tant la ja asfixiada economia espanyola que al final ja no pugui ni tornar a respirar.