El Govern beneeix la creació del lapao

La controvèrsia per l'aprovació, dijous passat, al Parlament aragonès de la llei d'ús de llengües i modalitats lingüístiques pròpies continua. La citada norma nega l'existència del català i l'aragonès i al·ludeix a zones on es parla la «llengua aragonesa pròpia de l'Aragó oriental» (la primera) i la «llengua aragonesa pròpia del Pirineu i el Prepirineu» (la segona), un canvi que ha disgustat l'oposició al Govern conservador de Luisa Fernanda Rudi (que va tirar endavant la llei amb el suport del Par) i la comunitat científica internacional. Però que ahir va obtenir el suport de l'Executiu central. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va recordar que «són les comunitats autònomes les que regulen les llengües cooficials als seus respectius estatuts», i va mostrar el seu respecte per la llei.

Notícies relacionades

Enquesta CEO: El suport a la independència de Catalunya es recupera per primera vegada en any i mig

Junqueras amenaça Sánchez i Illa de deixar-los sense pressupostos si no rectifiquen el finançament

També va demanar «respecte» la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, al canvi de nom del català que es parla a la Franja. «Ho han decidit ells», es va limitar a afegir. Aquesta reacció contrasta amb la posició manifestada pel portaveu de la seva força, Enric Millo, que dimecres va assegurar al Parlament que la llengua batejada sarcàsticament com a lapao (acrònim de la denominació consignada a la llei) «és català».

«AL·LUCINANT EN COLORS» / El Govern aragonès també va elevar ahir una queixa. A parer seu, el termelapaoés «una invenció d'alguns que han volgut fer mal a la llei de llengües». «Estic al·lucinant en colors al sentir que a Aragó es parla lapao», va assegurar la consellera de Cultura, Dolores Serrat, natural de Ripoll (Girona), a Onda Cero, en què va tornar a negar que a la seva comunitat es parli en català. Com a molt, va afegir, és una modalitat de l'aragonès que té «un entrant més directe amb el català». El grup del PP a les Corts va ser molt més contundent en les seves crítiques a l'acrònim i el va qualificar de «groller invent pancatalanista». Per contra, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va opinar que l'únic objectiu de la nova llei és aniquilar la unitat del català.