Carta de David Reboredo a Willy Uribe des de la presó

Carta de David Reboredo des de la presó d'A Lama

Amic Willy:

Jo també em permeto dir-te amic, perquè com tu em dius a la teva carta, ja ho som. Som amics per dret i per sempre. M'expliques que coneixes el tema del cavall perquè el vas viure veient molts dels teus amics enganxats, molts dels quals no van sortir mai del pou i s'hi van quedar fins a la mort. Em parles d'altres que sí que se'n van sortir, van aconseguir sortir del pou. Jo sóc un dels tants que en la meva joventut vam caure en el pou del cavall, i com en la teva experiència, em va tocar veure molts dels meus amics que s'han quedat pel camí, i també vaig arribar a veure com altres s'han aixecat i tiren endavant. Jo estava amb això, lluitant des de fa molts anys.

I tens raó, ningú que no ho hagi viscut en carn pròpia o en la d'algun familiar o amic proper sap com costa deixar enrere la droga. Et dono la raó en el que em dius, jo he triomfat, i ho he aconseguit amb patiment, recaigudes, etc. I el que he rebut a canvi és una condemna, un càstig desproporcionat, fora de lloc, ni més ni menys que set anys de la meva vida per tenir una paperina el 2006 i una altra el 2009. Com ja saps, entre totes dues no arribaven al mig gram de cavall. I perquè el càstig sigui el doble en el moment en què tinc la vida estabilitzada, fora de les drogues, ajudant en grups d'autoajuda, en objectius socials, del tipus aconseguir albergs per als sense sostre, etc. He intentat, en el grup IMAN al qual pertanyo, fer veure als nous consumidors, joves de 18 a 20 anys, que no caiguin en errors que jo vaig cometre, o almenys aconsellar-los que si ho fan ho facin amb seny, el que es diu cursos per a consums segurs, evitant riscos estil hepatitis, VIH, etc. Però als jutges, fiscals i polítics sembla que els importa ben poc.

Tot aquest moviment que s'ha posat en marxa des que vaig entrar a la presó em reafirma en la idea que tinc des de fa molts anys, que malgrat el món que ens ha tocat viure, i de com està tot muntat a favor d'uns quants, malgrat tot això, sempre en la condició humana coneixem, ens trobem persones que desborden cor i comprensió. En una paraula: humanitat. Et demano que no posis en perill la teva salut i sé que més aviat que d'hora et podré conèixer en persona, i podrem xerrar i prendre un “suc d'ordi”, com tu en dius. Mentrestant, segueix fent que es parli del cas, que no se'ls oblidi. Sé amb tota seguretat que ho faràs, que estaràs amb mi al màxim i sense pausa. Jo et demano que deixis la vaga de fam per no haver de patir tots dos, quan el que ha de passar-la sóc jo, amb tot el teu suport i el de tota la gent que treballa per aconseguir l'indult.

Se m'acaba el temps, espero que ens seguim escrivint, jo perquè ara no puc ja que s'acaba la migdiada i ens fan baixar al pati, però ben aviat tornaràs a tenir notícies. Que sàpigues que tot el que t'escric pots usar-ho d'altaveu a la xarxa i fer-ho arribar a tots els que s'interessen per la nostra causa. Transmet-los el que sento, i sobretot l'agraïment sincer de la meva persona, de tot cor, i que com es diu a Galícia: Sempre na loita! És l'única manera d'anar canviant les coses que passen en aquest puto país, si és que així se'n pot dir. Ànim i que no decaigui el soroll, farem que els caigui la cara de vergonya, i hagin de desmuntar la injustícia que han comès, en aquest cas amb mi, però moltes altres vegades amb persones en la meva mateixa situació.

Agraeixo a tots els teus amics i gent que col·labora amb nosaltres, en especial a l'equip de Sigueleyendo, mitjans de comunicació i altres activistes socials implicats en aquesta lluita per la justícia.

S'acomiada amb una forta abraçada i amb tot el meu afecte i agraïment:

Notícies relacionades

El Suprem rebaixa la pena a David Reboredo a dos anys

La fiscalia, en descrèdit

David Reboredo.

27 de desembre del 2012