6 d'octubre del 2012

A les 20.10 hores del 6 d'octubre de 1934, el president Lluís Companys va sortir al balcó de la Generalitat i va proclamar l' «Estat Català de la República Federal Espanyola». Nou hores i 50 minuts més tard, en les quals l'Exèrcit espanyol va declarar l'estat de guerra i van morir 74 persones, Companys es va rendir. El Govern central no va tenir pietat a l'aplicar les represàlies: va suprimir l'autonomia catalana, va destituir alcaldes i regidors d'esquerres, va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat i al Parlament li va donar un nou ús com a caserna militar.

Les relacions entre la Catalunya de Companys, que havia estat un dels fundadors d'ERC, i el Govern central, dirigit per una coalició del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, que tenia unes joventuts que no amagaven les seves simpaties pels règims feixistes d'Itàlia i d'Alemanya), s'havien anat deteriorant abans de la proclama catalana. El detonant del6 d'octubreva ser l'anul·lació per part de l'Executiu de Madrid d'una llei de contractes de cultiu que perjudicava els grans propietaris. A més, un dia abans es va convocar una vaga general amb el suport tàcit del Govern català.

Avui, 78 anys més tard, es commemora l'efemèride en un clima que, encara que dista molt d'aquell, té components de conflictivitat social -com a conseqüència de les retallades- i de reclamació sobiranista

-amb la multitudinària manifestació de la Diada encara fresca en la memòria i abonada prèviament amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut-. Malgrat aquestes aparents coincidències, diversos historiadors consultats per EL PERIÓDICO rebutgen que es puguin establir paral·lelismes entre la situació actual i la del 34.

«El context és radicalment diferent. Actualment, el sistema democràtic està més consolidat i estem dins d'una unitat supranacional[la Unió Europea].A més a més, l'Europa dels anys 30 no era la d'ara. Hitler estava al poder a Alemanya»,recalca Antoni Segura, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Una altra diferència entre els dos moments és el suport social que va tenir Companys i el que sembla haver captat Artur Mas. «El passat Onze de Setembre hi va haver una manifestació molt massiva, amb una reivindicació que va ser molt clara i el Parlament va aprovar una resolució. En el 34 no hi va haver carrer»,recorda.

L'única coincidència entre les dues situacions, segons explica l'historiador Joaquim Coll, es donaria si, fruit de la voluntat secessionista, el procés actual«acabés en l'anul·lació de l'autogovern català».Coll destaca com a principal diferència que Companys«no tenia un esperit secessionista, no volia separar-se d'Espanya». De fet, el republicà advocava per un Estat federal. Segura hi coincideix i subratlla que«Catalunya es va constituir com una espècie de reducte republicà, davant els abusos de la dreta al Govern de Madrid».

Notícies relacionades

Junts pressiona el PSC i sotmetrà a votació al Parlament els pactes amb Sánchez

Sánchez demana l’expulsió d’Israel de totes les competicions esportives

Manel López Esteve, professor de la Universitat de Lleida i autor de la tesi doctoralEls fets d'octubre de 1934 a Catalunya,sosté que«l'acció de força de Companys vinculava l'autodeterminació amb un projecte socialment reformador». «No es va limitar a mantenir i gestionar el marc polític fixat-continua-,sinó que va portar a terme una acció encaminada a redefinir l'Estat republicà i la situació de Catalunya dins d'aquest nou àmbit».

A la pregunta de si es podrien reproduir avui els mateixos fets del 34, la resposta és contundent: no.«La principal incògnita és saber quina seria la reacció de la justícia i del Govern central si finalment se celebrés un referèndum d'autodeterminació, ja que l'Executiu hauria de fer complir la llei i el mandat dels tribunals per no caure en prevaricació»,resumeix Coll. Per la seva part, López Esteve sosté que la consulta no s'arribarà ni a produir:«El més probable és que es doni un escenari de pacte amb el Govern de l'Estat sense passos significatius en l'exercici de l'autodeterminació».Segura fa ressaltar els«efectes desastrosos per a Catalunya i per a Espanya» d'una secessió, i afegeix que«la UE difícilment podria acceptar una situació com la del 34».