IU, a missa i repicant

La lluna de mel entre el PSOE i IU a Andalusia ha durat tot just 50 dies, perquè ja han sorgit les primeres friccions i en la coalició d'esquerres s'ha obert una bretxa interna de dimensions incalculables. La crisi no l'ha desencadenat elcas dels ERO,que ja durant les negociacions del pacte de govern va provocar la repulsa pública d'algun dirigent. Ha estat un element imposat per l'Executiu central, el pla de reducció del dèficit, el que ha impactat de ple en la línia de flotació ideològica d'IU i ha tret a la llum les seves contradiccions a l'estar en el pont de comandament i intentar fer oposició. I és que dos parlamentaris van acabar votant amb el PP en contra de la retallada al sou dels funcionaris i un tercer es va absentar per«motius de consciència».

El difícil equilibri era assumit per tots, però ningú pensava que l'esquerda s'obriria tan aviat. Entre les primeres mesures que van haver de prendre els nous socis del Govern andalús hi havia el denominat pla d'ajust econòmic i financer per reequilibrar els comptes i complir amb l'1,5% de dèficit reclamat per Madrid. En la pràctica, es traduïa en una retallada pressupostària de 2.700 milions d'euros, un 8,4% dels 32.000 milions previstos, i amb un ajust important en salaris. Fins a 777 milions sortien de les butxaques dels 260.000 empleats públics, als quals a més de tocar-los les nòmines se'ls augmentava la jornada laboral i se'ls eliminaven complements de productivitat o ajuda social.

Aquelles primeres setmanes de maig, l'amenaça d'una intervenció de la comunitat va agrir les relacions entre els executius central i regional, que no va dubtar a atribuir al Govern del PP la responsabilitat última de les retallades. I va recórrer a un argument contundent: o s'aplicaven aquestes dures mesures s'haurien d'acomiadar 24.000 treballadors.

El pla ràpidament va causar molta coïssor al carrer, i davant l'anunci dels sindicats de mobilitzacions massives, al cap pocs dies la Junta va decidir ajornar la seva aplicació fins a l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat. Mentrestant, el Govern andalús va aprofitar per explicar el pla a les centrals i fer-los veure que era l'única alternativa als acomiadaments. Una decisió que va assumir com a seva el coordinador d'IU a Andalusia i vicepresident autonòmic, Diego Valderas.

La Junta va acabar suavitzant les condicions. La rebaixa dels salaris públics es va fixar com a temporal«si les condicions canviaven»,es va decidir no tocar la nòmina dels mileuristes i es van reduir encara més els sous als alts càrrecs perquè ningú guanyés més que el president. Esgarrapant d'altres partides, la retallada en despeses de personal va passar de 777 a 747 milions. Una xifra encara excessiva per als sindicats, que van trencar les negociacions. El mal ja estava fet.

Les bases d'IU van començar a qüestionar que la seva formació aprovés un atac tan brutal contra empleats públics, perquè interpretaven que els seus dirigents havien acabat acceptant com a propi el programa del PSOE que tant van atacar en campanya, segons explicava un històric com Luis Carlos Rejón en una dura columna en un diari nacional. La discussió interna va pujar de to i diversos diputats van dubtar de si donar o no el seu suport al projecte, amenaçant de trencar el pacte de Govern.

Per imperatiu legal

La corda es va tensar tant, que el mateix Valderas va haver d'anar amb urgència a apagar el foc recordant, en una carta a la militància, que no combregava amb les mesures, però que si no es tirava el pla endavant, el Govern cauria i es donaria pas a la dreta, i que això es traduiria en més acomiadaments. Des del PSOE del president, José Antonio Griñán, van respondre que ells tampoc compartien aquestes retallades, però que les votaven«per responsabilitat»i«imperatiu legal».

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

L'estratègia, no obstant, no va funcionar i va deixar en l'aire les contradiccions de la coalició. La comissió executiva regional va aprovar«deixar passar amb vot favorable»el pla d'ajust, alhora que va impulsar la «mobilització popular»en contra seu. Però tant el díscol alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, que ja va rebutjar a la Cambra el pacte de Govern, com la diputada novella Marina Segura es van saltar la disciplina i van votar contra el pla amb el PP.

Més diplomàtic va ser el cordovès Manuel Baena, que es va absentar de l'hemicicle per«consciència política i personal»i va reconèixer que la situació d'IU a la Junta andalusa és«molt, molt difícil».I només ha estat el primer examen.