Presumpte desviament de fons públics

La fiscalia exigeix a Urdangarin que reveli on va amagar els diners

El duc de Palma i Diego Torres s'exposen al pagament de quatre milions per responsabilitat civil

Els dos exsocis també hauran de passar comptes amb Hisenda per eludir el frau fiscal

Iñaki Urdangarin i el seu advocat, després de declarar davant el jutge José Castro, el 26 de febrer.

Iñaki Urdangarin i el seu advocat, després de declarar davant el jutge José Castro, el 26 de febrer. / REUTERS / ANDREA COMAS

4
Es llegeix en minuts
MARISA GOÑI / Palma
JESÚS G. ALBALAT / Barcelona

La Fiscalia Anticorrupció espera d'Iñaki Urdangarin alguna cosa més que una confessió i la reparació del dany causat per l'activitat de l'Institut Nóos a les arques públiques en la seva oferta de pacte per eludir l'ingrés a la presó pelcas Palma Arena.El ministeri públic vol que el duc de Palma reveli on guarda els fons desviats des de la fundació sense ànim de lucre cap a l'entramat societari que va orquestrar amb el seu exsoci, Diego Torres, a més d'explicar els mecanismes utilitzats per a l'evasió de capitals.

La pista dels diners ha conduït a la investigació a comptes corrents en paradisos fiscals, on el rastreig topa amb els embulls propis de l'enginyeria financera i els murs de la confidencialitat bancària. L'aflorament dels diners evadits, d'una quantia que no supera segons sembla fins a la data el límit del delicte fiscal, podria ajudar a dulcificar l'amarg final d'una segura condemna, segons apunten fonts pròximes al cas. A més de la indemnització per responsabilitat civil, encara no quantificada però que podria rondar els quatre milions d'euros a repartir entre Urdangarin i Torres, hauran de saldar el deute amb Hisenda si es demostra el frau fiscal.

Per traslladar una oferta a la fiscalia, pas que es podria produir de forma imminent, el duc de Palma ha de superar un altre escull: arribar a un acord amb Torres. No està tancat, però sembla l'única opció per evitar la presó. La dinàmica destructiva de la seva relació ha donat ales a la investigació, que segueix obrint nous fronts. L'últim, encara sota secret de sumari, se centra en un segon compte a Suïssa i apunta a un col·laborador d'Urdangarin, José María Treviño, persona molt pròxima a la família reial.

A aquestes altures delcas Palma Arena,a ningú se li escapa que hi ha en joc molt més que la vida de dos executius del mecenatge, que van escalar sense escrúpols i a velocitat de vertigen en el món dels negocis, servint-se del trampolí d'una fundació sense ànim de lucre per engreixar el seu patrimoni. El tallafoc al voltant del duc de Palma va caure per la divulgació de correus que implicarien el Rei i la infanta Cristina. L'entrega d'aquesta documentació al jutge José Castro per part del lletrat de Torres, Manuel González Peeters, i la hipòtesi que es guardi a la recambra material més sensible, va elevar la tensió fins a un punt de difícil, però no impossible, retorn.

ACTIVITAT REDUÏDA AL NO-RES/ Si d'Urdangarin penja, en part, la salvaguarda de la malparada imatge de la Casa Reial, en el cas de Torres pesa la necessitat de reconstruir la seva vida, totalment arruïnada des de l'esclat de l'escàndol. A diferència del gendre del Rei, que segueix cobrant com a conseller de Telefónica i disposa d'altres rendes per via matrimonial, la seva activitat professional ha quedat reduïda al no-res absolut.

Les negociacions iniciades fa setmanes per persones de l'entorn de màxima confiança de tots dos han patit alts i baixos, com la seva pròpia relació. El temps avança i el 22 de maig està aquí mateix. És el dia en què Torres declararà davant el jutge Castro, després d'haver refusat fer-ho en la seva primera citació i haver respost amb un enigmàtic «això és molt seriós» quan el va interrogar la policia.

Notícies relacionades

La confessió ja ha estat posada en pràctica en una altra peça delPalma Arena,la que va condemnar l'expresident balear Jaume Matas a sis anys de presó per diversos contractes de la comunitat autònoma amb el periodista redactor dels seus discursos, Antonio Alemany. Un empresari i l'exdirector general de Comunicació de l'Executiu de Matas van reconèixer els fets i van aconseguir eludir l'ingrés a la presó. També es va utilitzar en elcas Millet.A més de confessar els delictes, l'expresident de la Fundació Orfeó-Palau de la Música va oferir dipositar 1,6 milions per reparar els danys i va fer una declaració de la renda complementària per no incórrer en frau fiscal. «Intentem no entrar a la presó», va dir llavors el seu advocat.

Encara que la suma captada per l'entramat Nóos en els últims nou anys s'estima en 17 milions d'euros, el gruix de la investigació se centra en els 6,1 milions aconseguits de les arques públiques de València i Balears. El gendre del Rei i Torres van compartir-ne la meitat a través de quantitats derivades a Nóos Consultoría Estratégica. Torres va obtenir 2 milions més mitjançant pagaments a Virtual Estrategias, Shiriaimasu i Intuit Strategy Innovat, vinculats a ell, la seva dona i els seus cunyats, mentre que Urdangarin i la infanta Cristina van aconseguir 747.889 euros amb Aizoon, que es va beneficiar d'altres contractes públics. Els investigadors ja intuïen fa mesos que les dificultats judicials podrien aproximar els dos exsocis per la necessitat de fer front comú.